Avui farem una entrada que més bé serà una crítica (o un elogi, som part interessada, je je) sobre música. I de la que parla de veritats com punys, que no abaixa el cap per res, que posa sobre la taula lo que convingue i més, que no renuncia a parlar alt i clar. Estic parlant de La Família Armando Ruido, lo grup en gran part format per exalumnes de La Mercè que a primers dels 90' van atronar l'adormida Tortosa d'aquella època.
Com sabeu, la seva ànima i showman, Miquel Zaragoza "Migueli" ens va deixar fa any i mig en quoranta i pocs anys. Però ja rondava pel cap dels components de la banda una reunió per, almenys, tocar una altra vegada a Tortosa. Tot es va tòrcer en la mort de Migueli, però la resta del grup va creure digne, necessari i just fer renèixer el grup després de gairebé 20 anys. Sense l'espectacle que sempre va ser el seu vocalista, la cosa pintava molt difícil. Però, com anirem veent, se'n van sortir i de quina manera!
La reunió del grup, que porta més d'un any d'assajos, ha sigut treballada, i el lloc per a reaparèixer, emblemàtic per ells: Xerta, lo poble més rocker de l'Ebre. Des d'aquí, gràcies a les noves generacions (no del PP, eh?) de rockers de la taronja per organitzar el XertaRock d'enguany. I Xerta va ser un dels primers llocs que van rebre l'empenta de La Família Armando Ruido als 90'.
La formació original, Jaume F. Baila (de La Mercè), Jordi Sànchez "Archy" (de La Mercè), Migueli (de La Mercè), Vicent (roquetero ell), i Xavi Felip, va durar pocs concerts en inici. Jaume es va apartar del món musical i no ha tornat. Xavi va deixar el baix per la feina, éssent substituït pel Titi, un altre ex de La Mercè. Per tant, quan es va plantejar el retorn hi havia la falta de Migueli i la de Jaume, lluny de la música fa anys. Jaume, bateria original, va ser substituït per Christian d'entrada i més tard per Dani Audí (Human Waste, Memest), i en la reunió actual aquest instrument està a càrrec de Jordi, fill d'Archy (com passa el temps!!!) que fa un treball digníssim. Així, teniem de tornada a Xavi Felip, el baixista original, Vicent i Archy, guitarres, a Jordi jr. a la bateria...i les veus? i el frontman encarregat d'ocupar l'insubstituïble Migueli? Només hi havia una possibilitat.
Retornat a Tortosa i al món musical, lo Titi era la opció ideal: showman com Migueli, company de correries del mateix durant anys, veí de barri, irreverent, espectacular...havia de ser ell. I el resultat ha sigut magnífic: en Migueli al record i sapiguent que és insubstituïble, Titi ha demostrat unes ganes i unes prestacions a l'escenari que, la veritat, em van sorprendre MOLT gratament.
El XertaRock tenia com a cartell als ebrencs Tanifot, que van obrir la tralla nocturna, i de figures (sobre el paper, donat que La Família ho va capitalitzar tot) als Vatikano Rojo, una banda tribut al més gran grup punk de l'estat espanyol, La Polla, els nois d'Evaristo. Lo dia triat: 7 de desembre de 2013, apunteu-ho al santoral!
Aspecte tècnic: lo pavelló de Xerta dóna per al que dóna. Sonoritat fatal: als Tanifot els van sobrar ganes i ofici per obrir la nit, però si no coneixies el repertori, res de res. Vatikano Rojo van tancar, però mitja entrada ja havia marxat després del plat fort de la nit, La Família. Assistència: unes 350 persones, gens malament per a una música bastant marginal i més avui dia. Molts retrobaments de quarentons indomables que deixaven fills i mestresses a casa per tornar a cantar himnes com "La Libertad", de La Família, o "Salve", de La Polla en veu de Vatikano Rojo.
Passem al tema: als previs del concert Archy comentava els seus nervis després de tants anys i el fet que Vicent, el guitarra, havia inaugurat la nit abans un local de música i no havia dormit: com si tinguéssem encara vint anys! Xavi Felip passejava inquiet per la zona esperant enxufar el baix i els atres components estaven desapareguts.
Tanifot ja va versionar "La Libertad", un himne de Migueli i els seus, i l'escenari es va omplir d'amics del desaparegut cantant baixats expressament del Pallars, al Pirineu, on l'empremta de Migueli ha sigut forta. I arrivaba el moment:
La bateria de Jordi iniciava el clàssic "Tots borratxos" que precedia l'entrada de Migueli en escena, ataviat amb el seu impagable casc de viking. Com els temps canvien, Titi va aparèixer en casc de viking...amb llums. I va començar a sonar "Las tropas del enemigo", un al·legat antibelicista que sempre obria els concerts "familiars". Jordi perfecte a la percussió, Xavi en un discret segon pla copejant lo baix perfectament, i Archy i Vicent fent parlar les elèctriques. I "er Titi", un cas apart: espectacular, esvaïnt dubtes, comandant l'escenari i animant una audiència entregada que volia Família feia quasibé vint anys.
Los temes van anar saltant: "Esa bandera", "La gallina picoleta", "La libertad" com cançons pròpies de la banda entre d'atres, i versions de Judas Priest -Manolo Kabezabolo com "Véndemelo", de Los Suaves o de Leño, "Que desilusión". Bon repertori, encara que alguns van trobar a faltar temes com "Todos contaminados", "Salta al aire" o "L'autobús de Roquetes a Jesús".
Clímax punkirockero total, pujada final a l'escenari dels organitzadors i amics pirinencs de Migueli, l'impagable Morales en la seua txapela, Javi Monforte en primera línia homenatjant un amic dels que sempre trobarem en falta...EMOCIÓ en majúscules, sobretot quan es passava per projector una gran quantitat de fotos de Migueli. Es pot dir que tot va sortir redó, dos cançons van tindre a la bateria als antics membres Dani i Christian...impagable.
Finalment, en acabar, lo Titi va ser temptat per una fan...a saber com va acabar allò, tots sabem saboroses històries de groupies i estrelles del rock.
Després d'uns dies, vaig entrompessar-me en Xavi Felip, i li vaig fer un comentari: tenia la intuició que La Família seria invitada a tocar al Pirineu, possiblement a Espot, possiblement a La Cabana, el local on Migueli passava el seu temps lliure. I com el mateix Xavi em va reconèixer, "no ho he sentit directament, però sembla que volen que hi anem: diuen que allí hi ha cantera!". I segur que Migueli en té gran part de culpa!
Tanquem la crònica en unes fotos pròpies. Si busqueu pel facebook al company de col·legi Jesús Cardona, o a Jordi Chavarria trobareu gran quantitat de fotos molt millors que les meues. I un desig: que la reunió de La Família sigue per molt temps: Tortosa els necessita!
Los prolegòmens: problemes en la guitarra d'Archy...
Lo Titi en estat pur: digníssim hereu del gran Migueli
Amics de Xerta, gent del Pirineu, amics de tota la vida, fans...una família!
Com sabeu, la seva ànima i showman, Miquel Zaragoza "Migueli" ens va deixar fa any i mig en quoranta i pocs anys. Però ja rondava pel cap dels components de la banda una reunió per, almenys, tocar una altra vegada a Tortosa. Tot es va tòrcer en la mort de Migueli, però la resta del grup va creure digne, necessari i just fer renèixer el grup després de gairebé 20 anys. Sense l'espectacle que sempre va ser el seu vocalista, la cosa pintava molt difícil. Però, com anirem veent, se'n van sortir i de quina manera!
La reunió del grup, que porta més d'un any d'assajos, ha sigut treballada, i el lloc per a reaparèixer, emblemàtic per ells: Xerta, lo poble més rocker de l'Ebre. Des d'aquí, gràcies a les noves generacions (no del PP, eh?) de rockers de la taronja per organitzar el XertaRock d'enguany. I Xerta va ser un dels primers llocs que van rebre l'empenta de La Família Armando Ruido als 90'.
La formació original, Jaume F. Baila (de La Mercè), Jordi Sànchez "Archy" (de La Mercè), Migueli (de La Mercè), Vicent (roquetero ell), i Xavi Felip, va durar pocs concerts en inici. Jaume es va apartar del món musical i no ha tornat. Xavi va deixar el baix per la feina, éssent substituït pel Titi, un altre ex de La Mercè. Per tant, quan es va plantejar el retorn hi havia la falta de Migueli i la de Jaume, lluny de la música fa anys. Jaume, bateria original, va ser substituït per Christian d'entrada i més tard per Dani Audí (Human Waste, Memest), i en la reunió actual aquest instrument està a càrrec de Jordi, fill d'Archy (com passa el temps!!!) que fa un treball digníssim. Així, teniem de tornada a Xavi Felip, el baixista original, Vicent i Archy, guitarres, a Jordi jr. a la bateria...i les veus? i el frontman encarregat d'ocupar l'insubstituïble Migueli? Només hi havia una possibilitat.
Retornat a Tortosa i al món musical, lo Titi era la opció ideal: showman com Migueli, company de correries del mateix durant anys, veí de barri, irreverent, espectacular...havia de ser ell. I el resultat ha sigut magnífic: en Migueli al record i sapiguent que és insubstituïble, Titi ha demostrat unes ganes i unes prestacions a l'escenari que, la veritat, em van sorprendre MOLT gratament.
El XertaRock tenia com a cartell als ebrencs Tanifot, que van obrir la tralla nocturna, i de figures (sobre el paper, donat que La Família ho va capitalitzar tot) als Vatikano Rojo, una banda tribut al més gran grup punk de l'estat espanyol, La Polla, els nois d'Evaristo. Lo dia triat: 7 de desembre de 2013, apunteu-ho al santoral!
Aspecte tècnic: lo pavelló de Xerta dóna per al que dóna. Sonoritat fatal: als Tanifot els van sobrar ganes i ofici per obrir la nit, però si no coneixies el repertori, res de res. Vatikano Rojo van tancar, però mitja entrada ja havia marxat després del plat fort de la nit, La Família. Assistència: unes 350 persones, gens malament per a una música bastant marginal i més avui dia. Molts retrobaments de quarentons indomables que deixaven fills i mestresses a casa per tornar a cantar himnes com "La Libertad", de La Família, o "Salve", de La Polla en veu de Vatikano Rojo.
Passem al tema: als previs del concert Archy comentava els seus nervis després de tants anys i el fet que Vicent, el guitarra, havia inaugurat la nit abans un local de música i no havia dormit: com si tinguéssem encara vint anys! Xavi Felip passejava inquiet per la zona esperant enxufar el baix i els atres components estaven desapareguts.
Tanifot ja va versionar "La Libertad", un himne de Migueli i els seus, i l'escenari es va omplir d'amics del desaparegut cantant baixats expressament del Pallars, al Pirineu, on l'empremta de Migueli ha sigut forta. I arrivaba el moment:
La bateria de Jordi iniciava el clàssic "Tots borratxos" que precedia l'entrada de Migueli en escena, ataviat amb el seu impagable casc de viking. Com els temps canvien, Titi va aparèixer en casc de viking...amb llums. I va començar a sonar "Las tropas del enemigo", un al·legat antibelicista que sempre obria els concerts "familiars". Jordi perfecte a la percussió, Xavi en un discret segon pla copejant lo baix perfectament, i Archy i Vicent fent parlar les elèctriques. I "er Titi", un cas apart: espectacular, esvaïnt dubtes, comandant l'escenari i animant una audiència entregada que volia Família feia quasibé vint anys.
Los temes van anar saltant: "Esa bandera", "La gallina picoleta", "La libertad" com cançons pròpies de la banda entre d'atres, i versions de Judas Priest -Manolo Kabezabolo com "Véndemelo", de Los Suaves o de Leño, "Que desilusión". Bon repertori, encara que alguns van trobar a faltar temes com "Todos contaminados", "Salta al aire" o "L'autobús de Roquetes a Jesús".
Clímax punkirockero total, pujada final a l'escenari dels organitzadors i amics pirinencs de Migueli, l'impagable Morales en la seua txapela, Javi Monforte en primera línia homenatjant un amic dels que sempre trobarem en falta...EMOCIÓ en majúscules, sobretot quan es passava per projector una gran quantitat de fotos de Migueli. Es pot dir que tot va sortir redó, dos cançons van tindre a la bateria als antics membres Dani i Christian...impagable.
Finalment, en acabar, lo Titi va ser temptat per una fan...a saber com va acabar allò, tots sabem saboroses històries de groupies i estrelles del rock.
Després d'uns dies, vaig entrompessar-me en Xavi Felip, i li vaig fer un comentari: tenia la intuició que La Família seria invitada a tocar al Pirineu, possiblement a Espot, possiblement a La Cabana, el local on Migueli passava el seu temps lliure. I com el mateix Xavi em va reconèixer, "no ho he sentit directament, però sembla que volen que hi anem: diuen que allí hi ha cantera!". I segur que Migueli en té gran part de culpa!
Tanquem la crònica en unes fotos pròpies. Si busqueu pel facebook al company de col·legi Jesús Cardona, o a Jordi Chavarria trobareu gran quantitat de fotos molt millors que les meues. I un desig: que la reunió de La Família sigue per molt temps: Tortosa els necessita!
1 comentari:
Una gran nit si senyó. Veient de nou a "La Familia", vaig retroceir 22 anys atrás recordant aquels meravellosos 90.
Recient arrivat de Saragossa, amb una saturació musical de tuna i jota aragonesa, vam crear "El Alcalde Pascual" i just vam començar els assajos al local de "La Familia Armando ruido" allà al Centro cristiano evangélico (manda webs). Aquella "cova" tenia tota l´esséncia de "La Familia": fosca, decoració amb pósters de noies poc abrigades, restes de tot tipus de material fumable i bebible, sofà d´escai dels 60, instal.lació eléctrica amb totes les garanties de seguretat... tot molt auténcic.
En semejante atrezzo, és normal que toquessem joies com "El psicópata" i altres.
Si aquell local parlés .............. lo fariem callar.
Publica un comentari a l'entrada