divendres, 23 de maig del 2008

LA NADAL ALS 70 I AL 2008



Bé, pues aquí estem seguint als valents, que no es digui! . M`ha costat més trobar una foto actual que m`agradés que trobar les del cole.Mai m`agradat l`ordinador, ¡ ara, distruto cada dia mirant fotos i llegint comentaris, ESTIC ENGANXADAAAAAAAAAAAAA! Els de casa hem miren extranyats, tots els dies a l`ordenador esta Mª Jesús, qué raro !!

10 comentaris:

ximo ha dit...

Mª Jesús, soc el teu "vei" de la foto de baix, al voret de petita m'he recordat molt del teu germa Cristobal, ufffffffffffff.....
i la actual de la teva mare.

perdonam si el meu comentari no es del teu agrado.
pero el records son el records.

María Jesús Nadal ha dit...

Hola Ximo, perdona peró no et recordo ni de petit ni ara.El comentari m`agrada,és més, m`encanta que t`enrecordis d`ell.Tinc unes fotos de la seva època, potser també de la teua, que avui les penjaré.Es un viatge de final de curs a Madrid.En tinc unes altres que si hens podem posar amb contacte te les passaría per email, pues no sé si son del cole ó de alguna activitat esportiva que feia en aquell temps. Val?

ximo ha dit...

A clase no vam coincidir ell era una mica mes petit que jo, vaig vore al bloc, una foto amb ell, la seva inseparable melena,el seu aire desgarbat, que tambe estaven Garrido, Cid,González, pero de colleta surtiem gent de Santa Clara amb los del Rastre (Alvarito, José Luis, Llaó el teu germa, mare quins anys) recordo esta varies vegades a casa teva i el teu pare hem fea un respecte. El Sr. Nadal.
el meu email es ximosole@hotmail.com,
ahhh tinc una foto de quan Cristobal ballava jotes. que te la enviare o ensenyare.
per cert lo nostre "vei" de foto de baix meu, es el meu germa.

María Jesús Nadal ha dit...

Ximo,de Alvarito, José Luís,Llaó, m`enrecordo perfectament, veníen a casa i hem feien rabiar, i jo a ells els feia riure amb criaturades que hen feien fer Montse Tafalla i Adriana que amb l`excusa de jugar en mí us veníen aveure a vatros pues elles són de la vostra quinta i ereu els seus novios, o aixó era el que elles volíen.El meu pare,feia respecte a tothom, fins a mí, suposo que el posat de guardia civil tot entrajat i encorbatat alt i prim,castellà i en bigoti en aquells temps, casi res.Jo també tinc fotos de les danses de la sección femenina, al pati del cole, no sé si els altres components anaben a l cole, si fós així la penjaría.
Garrido treballa en mi i parlem de les fotos i tal, ell i la seva dona, que també surt a la foto,estàn buscant-ne però no les troba. Li diré que tú vas a ver si s`anima pues no vol vindre perque es pensa que no anirà ningú de la seua promoció o no sé.

albert mola ha dit...

Vaya colla, si eren los capos de la cantonada del d'Àlvaro i a mi també em feien rabiar, sobretot quan jugaven a l'entrada de casa meua (i la de Llaó), em cridaven per "julivert" i encara avui, ell mateix quan em troba em diu "Què fas Juli?
Per cert MªJesús a tú no et passa que quan veus a Alvarito encara que sigue amb dona i fills, de dir-li "Adéu Alvarito" i això que també en deu tenir 47 o 48!!

Unai ha dit...

Mari per tu no pasen els anys estas boniiiiissima ,ets guai!

María Jesús Nadal ha dit...

Hola Albert! sí, si natros erem els "crianxos" per a ells i s`en aprofitaven.Una vegada van fer ells unes rifes pel carrer amb juguets i coses de casa que no utilitzaven, i clar jo no podía ser menys i animada per Montse i Adriana a la mateixa cantonada del c/ Bou vam posar una paradeta al terra, peró saps que vaig portar jo ? Totes les caniques que tenía el menu germà recollides en una bossa com si fos un tresor. Ay, ay ay, quan un van vore.I sí, també hem passa que quan veig a ALvaro hem surt " que fem Albarito?, pe`´o a ell i sobreto al seu pare se li escapa i tú que fas Jesuseta?

María Jesús Nadal ha dit...

Gràcies pel piropo Tere, peró els anys sí que passen sí, jo ja fa 20 anys que tinc 20 anys, i a la primera foto ni tan sols en tenía 6.I a la foto de "cuerpos danone" diguessem que els kilos que allí hem falten actualment hem sobren.Pert tant "ELS ANYS PASSEN I ELS KILOS PESEN". o no ? Peró feliç com un anís.

Carme ha dit...

Maria Jesús,
Cada dia que vaig llegint el bloc me n'adono de la currada que estàs fent, la memòria que tens, que te'n recordes de molta gent i en fi, que volia donar-te l'enhorabona pel que estàs fent.
Una abraçada
Carme

Jose Luis Ramirez ha dit...

Hola M. Jesús, en primer lloc et diré que es cert que estàs guapíssima. A la foto de petita crec recordar que canviaves les dens i al parlar ens feies molta gracia, en segon lloc no facis massa cas de Ximo que de petit va tindre una “cojida” molt greu en un cotxe i dit per ell mateix es va salvar per tindre el cap molt dur, però li a quedat alguna seqüela. En quant al teu pare jo celebrava les seves arribades, ja que sempre portava de Saragossà uns caramels enormes que ens menjàvem tots junts. I que contar del teu germà Josep M., que entre Cristóbal i jo, li agafàvem els discs de vinil per escoltar-los al seu tocadiscs, cosa que, feia que agafes cada cabreig! Fen memòria recordo que un dels singles que li agafàvem, era el de “Paper Lace - la noche que murio Chicago” em portava tants bons records que me l’he baixat en MP3.
Per cert, el que em vas ficar al meu bloc de que érem com una família es cert, un exemple es que quant vaig marxar a la marina el teu germà Josep M., recordo que em va donar 1000 pts. que llavors eren diners.
En quant a Julivert “perdo” Albert, vaaaaa que us ho passàveu d’allò més be.
Per ser us fico el meu correu ( jlr.rmz@gmail.com ) per si em voleu envia alguna foto, jo intentaré fer el mateix si tinc el vostre correu.
M’he alegrat molt de poder recordà coses amb vosaltres, especialment amb tu M. Jesús.
Avui es dia 7, que xaleu de valent.