El 150è aniversari de la Mercè

L'any 1998, l'escola de la Mercè va celebrar el 150è aniversari de la seva creació. A interrnet hem trobat aquesta senzilla imatge de com el nostre col·legi va recordar el seu segle i mig d'història. En properes entrades publicarem altres imatges sobre aquell aniversari.

La nostra escola va ser fundada per acord de l'Ajuntament de Tortosa del 7 de juny de 1848 com a escola gratuïta per les famílies pobres, a les dependències del convent de la Mercè, que desamortitzat en els anys precedents havia acabat en mans municipals. Com hem explicat en moltes ocasions anteriors, la Mercè va romandre a l'antic convent, molt remodelat, això sí, fins al desembre de 1970, quan es va haver d'abandonar, pel seu presumpte estat de ruïna.

La Mercè podia celebrar els 150 anys gaudint d'un edifici propi i nou, per primera vegada en tota la seva història. És el de la foto, al carrer Providència, al barri del Rastre de Tortosa. Quan l'efemèride del segle i mig, no feia ni una dècada que la nostra escola era aquí, després d'un pas efímer pel carrer Montcada i dels atzarosos anys de les caragoles.

Homenatge a Migueli a toc de guitarra (2)

Homenatge a Migueli a toc de guitarra (1)

Diuen que ningú se'n va del tot mentre el recordem. Si això és així, el mític Migueli segueix entre nosaltres. En l'homenatge al nostre company d'escola Miquel Zaragoza no vam ser milers de persones, però els que hi eren eren els que més l'estimaven. I van deixar molt clar que no l'han oblidat.

Va ser un homenatge a toc de guitarra, amb el rock senzill i directe, amb la crítica i la ràbia del punk, que Migueli va conrear com a líder del grup tortosí "La Familia Armando Ruido". Un grup gairebé mític per moltes persones que ara tenen entre 40 i 50 anys i que recorden com aquest grup va sacsejar la Tortosa dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat, amb una música contundent i unes lletres que vessaven crítica sense complexos ni miraments.

Molts d'ells, fills de la Mercè, com en diu José Manuel Cardona. Fills de la Mercè també, i sobretot, a l'escenari, perquè "La Familia Armando Ruido" va ser format de forma majoritària per antics alumnes de la nostra escola, tant a la formació original com en les incorporacions temporals que va tenir en diferents moments de la seva trajectòria.

No toca aquí fer la crítica musical (vam quedar que José Manuel Cardona diria alguna cosa més). És més, segur que musicalment no va ser una festa apta per a tots els gustos, malgrat que els assistents van aplaudir a rabiar. Però sí que volem parlar del record de Migueli, del munt d'anècdotes que tothom contava abans i després del concert...

La que em va arribar més al cor. Sent encara nens, Migueli va convocar a casa seva José Manuel Cardona i Bernardo García, i va fundar el seu primer grup. Li va posar de nom "Migueli el Gandul y los Dropos". En la seva línia directa, i de showman nat, els va etzibar: "Vosaltres aquí asseguts sense fer res, que ja ho faré tot jo". I es va arrencar a "tocar la bateria" amb un barril de detergent Dixan.

Així era Migueli: un huracà de creativitat sense límits, la contradicció personalitzada (era tan bon bateria que havia de cantar, igual que era un gran porter de futbol i volia jugar de davanter). Migueli en estat pur.

Recordeu, aquest divendres 19 de setembre, homenatge a Migueli

Us recordem que aquest divendres, 19 de setembre de 2014, tindrà lloc l'homenatge al nostre company Miquel Zaragoza Vileta, Migueli (1967-2012). El grup musical que ell va liderar, La Familia Armando Ruido, organitza aquest homenatge, que tindrà lloc a partir de les 22.30 hores al Pub Sancho de Tortosa (Rambla de Catalunya 23). A Facebook hi ha creat un esdeveniment on podeu confirmar la vostra assistència (cliqueu aquí).

Migueli, nascut el 1967, va ser l'heroi de tota una generació d'antics alumnes de la Mercè, però també d'amplis sectors de la joventut tortosina. Era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu a partir d'un històric concert a les festes de la Cinta de 1990 (llegiu-ne la història aquí).

Recuperar la memòria del nostre company de la Mercè és també recuperar la d'un moment de la història recent de Tortosa en què uns joves, la major part de la nostra escola, van significar una glopada d'oxígen que va sacsejar una ciutat adormida. Divendres al Sancho ens trobarem per recordar-ho.

A la foto d'aquesta entrada podeu veure Migueli amb la Suny Caballero, una de les grans amigues que va tenir durant els anys que va viure al Pallars Sobirà.

El record de la Mercè del curs 1939-1940, el primer després de la Guerra Civil

Recentment, us explicàvem (cliqueu aquí) l'ensorrament de la casa que va acollir la Mercè durant el curs 1939-1940, mentre l'edifici de l'escola era reparat dels estralls que havia patit durant la Guerra Civil. Hi ha pocs testimonis gràfics d'aquell curs. Pocs en general, tant perquè el pas de la Mercè per la casa ara ensorrada va ser molt efímer, però sobretot perquè les penúries de la postguerra no permetien gaires luxes. Com la fotografia, que a diferència d'ara, era cara.

Però això no vol dir que no es fessin algunes fotos, ni que no s'hagin conservat. És el cas de la imatge que encapçala aquesta entrada, que ens arriba gràcies a la infatigable recerca de l'exalumne Joan Ramírez Montserrat. En primer terme hi apareix l'alumna Teresa Subirats. S'hi veu alguna cara més, que no tenim identificada.

L'edifici del carrer Sant Felip Neri, potser per miracle, va sobreviure intacte a la guerra. El curs 1939-1940 va ser un any de batibull d'edats entremesclades, perquè la guerra havia desorganitzat tant la vida escolar com la vida de les famílies: hi havia infants que no van començar l'escola a l'edat reglamentària, altres que van deixar d'anar-hi durant un curs o dos i que es van reincorporar més grans del compte...

Curiosament, o potser no, aquella situació, dura i anòmala, va crear uns vincles molt especials entre els alumnes que van patir tals circumstàncies. Especialment, entre les noies, que l'any 1990 van voler commemorar el 50è aniversari del retorn a l'escola i van aprofitar per retre un homenatge a la mestra Teresa Marro. Amb més de 80 anys la més jove, conserven el contacte i l'amistat i gràcies a elles s'han pogut documentar i escriure uns quants capítols de la història de la nostra escola.