Nou mural per la convivència a l'escola de la Mercè (1)

Aquest dissabte 7 de juny s'ha celebrat a Tortosa una nova edició de l'Artxibarri, un jornada per la convivència al nucli antic de la ciutat, com uns explicàvem en aquesta entrada. L'escola de la Mercè hi ha tingut el seu protagonisme, ja que el mural col·lectiu que es pinta en cada edició llueix ja al mur exterior del col·legi, al carrer de la Providència.

Tot i que a ella sembla que no li agrada que es digui que lidera aquesta activitat, l'antiga alumna Alícia Andreu Pons, de la generació del1962, és l'ànima d'aquesta iniciativa, que en anys anteriors s'havia fet a una placeta de Santa Clara i al col·legi de Remolins. Aquesta i la resta d'activitats de l'Artxibarri, així com la tasca quotidiana de la Xarxa per la Convivència, que les organitza, busca potser no destacar tant els valors històrics i monumentals del nucli antic, que segurament també, com el fet que sigui un lloc per viure-hi. És només la nostra opinió, però molts exalumnes de la Mercè, que vivíem a aquests barris, podríem compartir-la molt probablement.

Hem estat a la pintada del mural i n'hem fet unes fotos per compartir-les. Podeu trobar tot l'àlbum a Facebook (cliqueu aquí). També les publiquem aquí al bloc, en aquesta i dues entrades posteriors entrada.

166 anys de l'escola de la Mercè: una mica més d'història

Aquest 7 de juny de 2014, l’escola de la Mercè compleix 166 anys. Per bé que no és un aniversari rodó, sempre aprofitem la data per evocar de forma una mica especial o singular la història de la Mercè. És clar que avui també fa sis anys d’aquella grandíssima trobada d’antics alumnes de l’any 2008. I que va ser un dia tan extraordinari que mereixieria pàgines i pàgines. Però si més no, la trobada la tenim fresca a la memòria i, en canvi, val la pena rememorar els orígens històrics de l’escola o dels edificis que l’han acollit.

Sembla que darrerament s’hagi posat de moda parlar de la Mercè autèntica per referir-ne a la seva seu original. Certament, el pas per l’antic seminari i institut del carrer Montcada podria ser considerat provisional o fins i tot anecdòtic, entre l’edifici original i el que ja porta funcionant més d’un quart de segle al carrer Providència. Però és evident que algú podria sentir-se molest. Com si li diguessin que “la seva Mercè” és d’inferior qualitat...Bé, no farem controvèrsia en un dia de celebració, però que també quedi clar el que potser toca dir.

I un cop dit, ens centrarem en la història de l’Orde mercedària a Tortosa, que és d’on va sorgir tant la nostra escola com el seu nom.

L'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, va ser fundat a Barcelona el 1218 per sant Pere Nolasc. El fundador era un jove mercader de teles que portava quinze anys dedicant-se al rescat de cristians captius dels musulmans. La seva tasca va agafar tal volada que difícilment podia continuar funcionant com una mena de voluntariat de l’època.

La consagració religiosa de Pere Nolasc, fundador de l'Orde de la Mercè.

Com hem explicat en ocasions anteriors, el rei Jaume I el Conqueridor i el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou van apadrinar la idea, en la qual hi veien un vehicle mig militar i mig religiós que els podia ser d’utilitat. Com a força militar, els mercedaris es van destacar al capdavant de les tropes catalanes en les conquestes de Mallorca i València.

El vessant de redempció de captius tenia un perfil més religiós ja que els mercedaris feien un quart vot, a banda dels tradicionals d’obediència, castedat i pobresa: el de lliurar-se personalment com a ostatges en intercanvis de cristians presoners. De vegades, s’intercanviaven per salvar la vida d’un presoner comdemnat a mort. Alguns dels membres de l’orde elevats als altars (sant Ramon Nonat, sant Serapi i sant Pere Ermengol) van deixarhi la pell...

Fins a l’any 1779, els mercedaris van aconseguir la redempció de 60,000 captius. A partir de 1812, l’Orde va abandonar la tasca original, ja que l’esclavitud s’havia abolit als territoris del Regne d’Espanya, si més no en teoria. Els mercedaris es van reorientar llavors per atendre noves formes de redempció de les “noves captivitats”, com la pobresa, la marignació, les addiccions, la presó...

Pintura del segle XVI, que il·lustra la tasca redemptora de captius dels mercedaris.

Però tornem una mica enrera. Després de la fundació el 1218 a Barcelona, l’Orde de la Mercè va rebre el 1235 el reconeixement papal, mitjançant una butlla del pontífex Gregori IX. I pocs anys després, els mercedaris arribaven a Tortosa. Concretament, cap al 1244, i s’instal·laven dins del recinte emmurallat de la ciutat. El 1250, però, es van traslladar a una nova casa fora muralla, propera al convent de Sant Francesc: per situar-nos en la Tortosa contemporània, a la zona de l’actual carrer Cervantes.

El 1446, la casa de la Mercè va tornar dins de les muralles. Unes obres de reforçament de la fortificació de la porta de Sant Francesc (situada al punt on connecten els actuals carrers de Cervantes i Sant Blai) l’afectaven. Els mercedaris van traslladar-se al carrer de Gènova, segons la denominació de l’època, però van acabar donant nom al carrer (carrer de la Mercè), malgrat alguns canvis al llarg dels segles.

Imatge de finals del segle XIX,  del punt de trobada entre els carrers Sant Blai i Cervantes.

La casa mercedària va ocupar un edifici que possiblement havia estat propietat dels hospitalers (Orde de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com a Orde dels Germans Hospitalers). Això d’ocupar cases antigues que després donen problemes de conservació ja era una creu que la Mercè portava molt abans de ser escola: el 1628, l’església del nou convent es va haver de refer a fons. 

A principis del segle XIX, van començar a succeir-se els infortunis. El 1808, els mercedaris van ser expulsats i el convent, transformat en polvorí. La comunitat mercedària va retornar i va subsistir fins al 1835, quan, coincidint amb l’inici de les desamortitzacions, es va disoldre de manera definitiva.

L’Ajuntament es va quedar el recinte de la Mercè dins dels processos de desamortització i al conjunt ser li van donar tota mena d’usos: oficines públics, magatzem de sal, caserna, parc de bombers, museu municipal, teatre i escola... El 7 de juny de 1848, l’Ajuntament va acordar establir-hi un centre d’educació gratuïta per les famílies amb poc recursos. Així naixia el col·legi de la Mercè. La nostra va ser la primera escola pública de Catalunya...

Del que va passar a partir d’aquí n’hem parlat molt sovint i el bloc és ple d’entrades i fotografies que en parlen, malgrat que ens queden importants buits per falta de documentació o material gràfic. No som historiadors ni tampoc ho pretenem... La nostra guerra és una altra.

Com a notes finals, recordarem que, amb la desamortització, l’església del convent de la Mercè es va transformaren teatre. A causa del seu precari estat de conservació, va acabar enderrocant-se l’any 1987. Al mateix lloc es va bastir el nou temple de la Reparació, un edifici obra de l’arquitecte modernista Joan Abril i Guanyabens, que va consagrar-se el 1903.

L’escola va conviure durant molts anys amb altres serveis municipals, fins que va acabar ocupant tot l’antic convent,excepte la part de la Reparació. Abandonada a correcuita el 1970 per una declaració de ruina immiment, la Mercè va ser usada encara durant prop d’una dècada com a caserna de policia. Abandonat definitivament, l’edifici va restar encara dempeus 20 anys i escaig més, fins que va ser enderrocat el 2002 per construir-hi l’actual Biblioteca Marcel·lí Domingo.

L'Artxibarri 2014 pintarà un mural a la paret exterior de la Mercè

Enguany torna a celebrar-se l'Artxibarri, la jornada cívica i participativa que organitza la Xarxa per la Convivència a Tortosa. L'any 2012, vam participar a la trobada, que coincidia amb la commemoració de l'aniversari de la Mercè, després que unes setmanes abans ens posés en contacte la direcció que hi havia llavors a la Mercè. Enguany, l'escola com a tal torna a participar en l'Artxibarri, cedint el seu mur exterior, que dóna al carrer Providència, per a la pintura col·lectiva d'un moral commemoratiu de la diada.

Es donen a més un parell de coincidències. Bé, la primera és una autèntica coincidència. Enguany, l'Artxibarri cau el 7 de juny. És a dir, el dia de l'aniversari exacte de la Mercè. La qual cosa, una activitat cívica i cultural donarà certa rellevància a l'aniversari. La segona té a veure amb la bona feina de la Xarxa per la Convivència a Tortosa i el capital humà creat a la Mercè.

Com vam explicar en aquesta entrada, al capdavant de la Xarxa i de l'Artxibarri hi ha un seguit d'antigues alumnes de la Mercè. Però a més, com recordàvem en aquesta altra entrada, qui lidera el projecte de mural en cada edició de l'Artxibarri és una altra antiga alumna, Alícia Andreu Pons, de la generació de 1962.

Segons ens ha explicat l'Alícia Andreu, tothom pot participar en l'obra col·lectiva al mur de la Mercè. No cal apuntar-se prèviament, només anar a la Mercè a partir de les 11 del matí amb ganes de participar. En la foto del principi de l'entrada, podeu veure l'Alícia pintant el mural de l'Artxibarri 2012, al barri de Santa Clara.

Les llistes d'assistència dels 70 i 80 (1)

L'antiga alumna Pepa García Calero, de la generació dels nascuts l'any 1967, ens aporta un document escolar que els d'aquella època segurament recordarem: la llista d'assistència. Era quan cada dia es passava llista de viva veu. Ja sabeu, allò de "¡presente!".

L'assistència es controlava al matí i a la tarda. A qui faltava a una de les dues sessions, se li marcava la falta amb una ratlleta. Qui faltava matí i tarda, les dos ratlletes en forma de creu. Les línies de color de dalt a baix, corresponien a dies festius o de vacances. Un sistema que avui ens sembla anacrònic, però que encara s'utilitza amb formats més o menys tecnològics i fins i tot en suport paper.

La llista que reproduim és la del mes de gener de 1981, del grup de  4t A, que tenia com a tutora la mestra M. Isabel Mauri. Entre els alumnes veiem molts cognoms coneguts. En podem reconèixer fins i tot els que som de generacions anteriors o posteriors, perquè la fidelitat familiar ha estat una de les constants de la història de la Mercè: germans, amb pocs anys de diferència; però fills, pares i fins i tot avis, si ampliem la mirada retrospectiva.

Passàvem pel carrer Providència i...

És el que té de vegades això de l'esperit de la Mercè. Que passes per uns determinats carrers de Tortosa, on l'escola de la Mercè hi ha tingut alguna de les seves tres seus, i no pots evitar treure la càmera fotogràfica i fer unes fotos. No serà perquè aquests mateixos indrets no els haguem visitat i fotografiat abans. Per no dir que formen part de les nostres històries personals i sentimentals. És que això de ser de la Mercè de vegades ens surt així. Clic, clic, clic...

Aquest passat 14 de maig de 2014, érem pel nucli antic de Tortosa per motius de feina. Vam acabar aparcant a aquell espai que hi ha al final del carrer Providència, al començament del barranc del Rastre... I, és clar, vam passar per davant de la Mercè, aquesta Mercè que hi és allà des de 1987 després d'uns anys de diàspora, i no ens vam poder estar.

Som conscients de no aportar cap informació, només una petita mostra fotogràfica que la Mercè ens importa i ho manifestem sempre que en tenim oportunitat. Queda dit.