Més fotos del pati del carrer Montcada

L'antic alumne Mateo Izquierdo Sorribes ha aportat dos fotos del pati de la Mercè de l'època del carrer Montcada. Era un pati llegendari pels que vam anar a la Mercè en aquells anys 70. Era el pati dels grans, però també un lloc on es feien incursions fora d'horari lectiu que mereixien, de tant en tant, unes no menys llegendàries esbroncades de don Santos Nieto, mestre i director de la Mercè, des de la finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera.

Mateo Izquierdo és un alumne, de la generació de 1966, amb una peculiaritat. Ell va viure durant sis anys a la Mercè. Era el fill de la cuinera i portera, Asunción Sorribes. Tenia un germà més petit, el Ramon (Ramoncín per a tothom), de la generació del 1968. Viure dins de l'escola no era el mateix que anar-hi cada dia. Al bloc recordem una gran foto en la qual es veia el Mateo, vestit de primera comunió, baixant de l'habitatge que ocupava la família, per unes escales que donaven al pati interior.

Tortant al tema del pati, n'hem localitzat relativament molt poques. La Mercè va estar poc més d'una dècada a l'antic Seminari i antic Institut de Tortosa. Però sobretot, era encara una època que la fotografia no era tan senzilla i barata com ara. Qualsevol història actual que expliquéssim, podria anar acompanyada de milers d'imatges, captades des del telèfon mòbil o des d'altres ginys que poden fer fotos, no necessàriament una càmera fotogràfica.

Segons ens explica Mateo, reconeix a tres dels alumnes que surten a aquesta foto. Serien Juan José Pla, Michel Accensi i el seu germà Ramoncín Izquierdo. Creu que també hi ha un noi de cognom Zafra, que seria de la generació del 1968. Al Facebook hi ha hagut algun intercanvi entre exalumnes sobre la identificació d'aquests nois, però sense precisar més del que diem aquí. Algú pot aportar alguna dada més?

El Mateo també ens ha enviat aquesta altra foto, amb el seu germà Ramoncín, fent de porter a la porteria que donava cap al carrer Montcada. De fonts, l'església de Sant Antoni, recentment reconvertida en centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa.
 

Agraim molt a Mateo Izquierdo que hagi "desenterrat" aquestes fotos, que expliquen una part de la història de la Mercè que desperta moltes emocions a un segment molt nombrós d'antics alumnes. Per cert, si voleu una mica més de nostàlgia podeu llegir aquesta entrada, publicada fa ja quatre anys. Comentàvem que l'Asunción Sorribes havia vingut als actes de concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa. Havien passat 31 anys des que va deixar l'escola, però allà va voler ser...

El bloc, candidat als premis Ebrelíders 2013

Benvolguts companys,

El nostre bloc és un dels candidats als premis Ebrelíders 2013 en la categoria de Projecció cultural. Els premis s'atorguen per votació popular a través d'internet. Aquí teniu l'enllaç per poder donar suport a la candidatura del bloc.

http://www.ebreliders.cat/2013/user/673_Bloc-dels-antics-alumnes-de-lescola-de-la-Merce-de-Tortosa/

Us haureu de donar d'alta, i podreu votar només una vegada al dia. Joc net per damunt de tot, és clar...

El bloc fa sis anys

Sis anys? Ja en fa sis anys? Doncs sí, aquest 5 d'abril de 2014 fa sis anys que aquest bloc va començar a caminar. Sis anys, en els temps tecnològics accelerats actuals, són tota una eternitat. En altres ocasions, un servidor ha escrit que les coses corren tant que si ara engeguéssim aquest projecte segurament no faríem un bloc. I no és que el bloc hagi deixat de ser una bona eina, és que n'hi ha de més dinàmiques, com el Facebook, on els antics alumnes de la Mercè interactuem molt més que aquí.

Malgrat tot, commemorar aquestes petites efemèrides no hauria de ser una obligació. Tampoc l'ocasió per repetir arguments ja explicats. Però dates com aquesta, o la de la Medalla d'Or o la del 7 de juny, són petites fites que ens acompanyen en aquest camí. I no ens sembla sobrer dedicar una estona a recordar-les.

Val la pena seguir? No és fer-se una mica el pesat? L'altra dia ens ho preguntava un antic alumne. I no és perquè no li agradi, segons ens va dir. Però potser té raó, si més no, en part. És una impressió que pot quedar quan el bloc ha perdut gran part del tarannà col·laboratiu que va tenir en els seus primers mesos de vida. Però ens equivoquem en una cosa si pensem que això és alguna mena de bloc personal de qui acaba signant les entrades. Cada entrada té una petita història al darrera: una història de recerca, de contrastar informació, de buscar fotos i fins i tot d'intentar explicar-les també gràficament. Potser que la forma final la doni algú, però hi ha diferents persones que hi intervenen. Algunes d'elles, sense cap relació amb la Mercè, però interessades en la preservació i la divulgació de la història de Tortosa i dels seus documents gràfics.

Després, unes coses interessen més que unes altres. Una foto que desperta una emoció o un record concret té més visites i genera més comentaris (més al Facebook que aquí), que una que parla d'història més antiga. Això no pot ser més normal. És com funcionen aquestes coses. I val la pena en la mesura que hi hagi coses que valgui la pena compartir i que hi hagi algú que ho comparteixi, ho comenti o, si més no, ho miri. Si és així, ningú tindrà aquesta sensació, per bé que, com és normal en trajectòries tan dilatades, no es pot tenir la mateixa intensitat que a l'arrencada.

Acabaríem recordant que la nostàlgia és el gran motor d'aquest bloc, més enllà de les facilitats tècniques de les quals hem parlat tantes altres vegades. Hem buscat alguna forma senzilla i directa d'expressar-ho i l'hem trobat en un recent comentari al Facebook de l'antiga alumna Maria Jesús Nadal Folqué, de la generació de 1968. "Que avorrit tenia el col·legi llavors i quanta nostàlgia em provoca ara...". Sí, la Maria Jesús no podia explicar-ho millor.

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX (3)

De mica en mica estem completant la identificació dels mestres que apareixen en aquesta foto de la Mercè dels anys 70 del segle XX, de l'etapa de la nostra escola al carrer Montcada. Ja a la primera entrada d'aquesta sèrie vam poder afegir, gràcies a l'alumna Pilar Lalana, la informació que la mestra identificada amb el número 7 era Victoria Hernández. I també vam saber que la mestra amb el número 3 es deia Pepita i era de Burgos. Tenim pendent el seu cognom. Algú en sap alguna cosa?

El que sí podem és completar la identificació del mestre número 15, de qui ja havíem apuntat que es deia Vicente. Ara, gràcies al periodista Joan Josep Carot, que va ser alumne de la Mercè en aquella època, podem afegir que el nom complet era Vicente Salvador Pauner. Joan Josep Carot el va tenir de tutor el curs 1972-1973, a tercer A. Segons ens va informar la mestra Hermínia Sabaté, via Pilar Lalana, don Vicente va morir temps enrera, com un dels seus grans amics a l'escola, don Santos Nieto.

Entrades anteriors
Mestres de la Mercè als anys setanta del segle XX (2)
Mestres de la Mercè als anys setanta del segle XX

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX (2)

Més informació sobre la foto dels mestres de la Mercè dels anys 70 del segle XX que publicàvem en aquesta entrada anterior. Tal com us avançàvem, l'antiga alumna Pilar Lalana havia aconseguit el testimoni d'una de les mestres que apareixia a la imatge, Hermínia Sabaté. És la mestra identificada amb el número 2 (segur que els alumnes d'aquella època la recorden, ho posem únicament pels lectors que no han estat alumnes, que ens costa que en són uns quants).

Concretament, Hermínia Sabaté, ens dóna pistes sobre els mestres identificats amb els números 3 i 15. De la mestra (núm 3) ens comenta que "es deia Pepita, era de Burgos. Va venir a Tortosa amb el seu marit, que era el metge titular de Jesús. Vivien a la plaça d'Alfonso, a la casa dels Ballester". Pel que fa al mestre (núm 15), que surt tapant-se la cara, "era Vicente, valencià, vivia al carrer Sant Blai i era amic íntim i de la colla de Santos Nieto i Miquel Accensi". Hermínia Sabaté ens informa també que Vicente va morir. Tanmateix, no recorda els cognoms de cap dels dos.

Seguirem investigant amb la xarxa del bloc.