El bloc fa sis anys

Sis anys? Ja en fa sis anys? Doncs sí, aquest 5 d'abril de 2014 fa sis anys que aquest bloc va començar a caminar. Sis anys, en els temps tecnològics accelerats actuals, són tota una eternitat. En altres ocasions, un servidor ha escrit que les coses corren tant que si ara engeguéssim aquest projecte segurament no faríem un bloc. I no és que el bloc hagi deixat de ser una bona eina, és que n'hi ha de més dinàmiques, com el Facebook, on els antics alumnes de la Mercè interactuem molt més que aquí.

Malgrat tot, commemorar aquestes petites efemèrides no hauria de ser una obligació. Tampoc l'ocasió per repetir arguments ja explicats. Però dates com aquesta, o la de la Medalla d'Or o la del 7 de juny, són petites fites que ens acompanyen en aquest camí. I no ens sembla sobrer dedicar una estona a recordar-les.

Val la pena seguir? No és fer-se una mica el pesat? L'altra dia ens ho preguntava un antic alumne. I no és perquè no li agradi, segons ens va dir. Però potser té raó, si més no, en part. És una impressió que pot quedar quan el bloc ha perdut gran part del tarannà col·laboratiu que va tenir en els seus primers mesos de vida. Però ens equivoquem en una cosa si pensem que això és alguna mena de bloc personal de qui acaba signant les entrades. Cada entrada té una petita història al darrera: una història de recerca, de contrastar informació, de buscar fotos i fins i tot d'intentar explicar-les també gràficament. Potser que la forma final la doni algú, però hi ha diferents persones que hi intervenen. Algunes d'elles, sense cap relació amb la Mercè, però interessades en la preservació i la divulgació de la història de Tortosa i dels seus documents gràfics.

Després, unes coses interessen més que unes altres. Una foto que desperta una emoció o un record concret té més visites i genera més comentaris (més al Facebook que aquí), que una que parla d'història més antiga. Això no pot ser més normal. És com funcionen aquestes coses. I val la pena en la mesura que hi hagi coses que valgui la pena compartir i que hi hagi algú que ho comparteixi, ho comenti o, si més no, ho miri. Si és així, ningú tindrà aquesta sensació, per bé que, com és normal en trajectòries tan dilatades, no es pot tenir la mateixa intensitat que a l'arrencada.

Acabaríem recordant que la nostàlgia és el gran motor d'aquest bloc, més enllà de les facilitats tècniques de les quals hem parlat tantes altres vegades. Hem buscat alguna forma senzilla i directa d'expressar-ho i l'hem trobat en un recent comentari al Facebook de l'antiga alumna Maria Jesús Nadal Folqué, de la generació de 1968. "Que avorrit tenia el col·legi llavors i quanta nostàlgia em provoca ara...". Sí, la Maria Jesús no podia explicar-ho millor.

Som 165 al Facebook, quan la Mercè fa 165 anys

Hi ha coses que segurament són casualitat. Però si és així, són casualitats boniques i oportunes. És el que ha passat amb el grup de Facebook Som de la Mercè (cliqueu aquí), el nombre de membres del qual ha arribat a 165, a pocs dies que es compleixi el 165è aniversari de la nostra escola.

Aquest grup de Facebook no és l’únic que funciona en l’àmbit dels antics alumnes de la Mercè. Tanmateix és el que està més directament vinculat a l’aventura digital que aquest bloc va iniciar l’abril del 2008.

Avui, la coincidència de xifres no té altre valor que l’anecdòtic. Però com dèiem al principi, hi ha coincidències molt felices. Queda dit.