dimarts, 1 d’abril del 2014

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX (3)


De mica en mica estem completant la identificació dels mestres que apareixen en aquesta foto de la Mercè dels anys 70 del segle XX, de l'etapa de la nostra escola al carrer Montcada. Ja a la primera entrada d'aquesta sèrie vam poder afegir, gràcies a l'alumna Pilar Lalana, la informació que la mestra identificada amb el número 7 era Victoria Hernández. I també vam saber que la mestra amb el número 3 es deia Pepita i era de Burgos. Tenim pendent el seu cognom. Algú en sap alguna cosa?

El que sí podem és completar la identificació del mestre número 15, de qui ja havíem apuntat que es deia Vicente. Ara, gràcies al periodista Joan Josep Carot, que va ser alumne de la Mercè en aquella època, podem afegir que el nom complet era Vicente Salvador Pauner. Joan Josep Carot el va tenir de tutor el curs 1972-1973, a tercer A. Segons ens va informar la mestra Hermínia Sabaté, via Pilar Lalana, don Vicente va morir temps enrera, com un dels seus grans amics a l'escola, don Santos Nieto.

Entrades anteriors
Mestres de la Mercè als anys setanta del segle XX (2)
Mestres de la Mercè als anys setanta del segle XX

dijous, 27 de març del 2014

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX (2)

Més informació sobre la foto dels mestres de la Mercè dels anys 70 del segle XX que publicàvem en aquesta entrada anterior. Tal com us avançàvem, l'antiga alumna Pilar Lalana havia aconseguit el testimoni d'una de les mestres que apareixia a la imatge, Hermínia Sabaté. És la mestra identificada amb el número 2 (segur que els alumnes d'aquella època la recorden, ho posem únicament pels lectors que no han estat alumnes, que ens costa que en són uns quants).


Concretament, Hermínia Sabaté, ens dóna pistes sobre els mestres identificats amb els números 3 i 15. De la mestra (núm 3) ens comenta que "es deia Pepita, era de Burgos. Va venir a Tortosa amb el seu marit, que era el metge titular de Jesús. Vivien a la plaça d'Alfonso, a la casa dels Ballester". Pel que fa al mestre (núm 15), que surt tapant-se la cara, "era Vicente, valencià, vivia al carrer Sant Blai i era amic íntim i de la colla de Santos Nieto i Miquel Accensi". Hermínia Sabaté ens informa també que Vicente va morir. Tanmateix, no recorda els cognoms de cap dels dos.

Seguirem investigant amb la xarxa del bloc.

dilluns, 24 de març del 2014

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX


De les profunditats de l'arxiu que s'ha anat formant al bloc rescatem una imatge dels anys 70 del segle XX. Un grup de professors de la Mercè, que van fer-se una foto a la galeria del pati interior de l'edifici del carrer Montcada. Això ens permet datar, si més no, la dècada, ja que la nostra escola va estar a l'antic seminari i antic institut entre 1970 i 1982. Ens és difícil afinar l'any exacte, perquè en aquells anys van haver-hi algunes baixes a la plantilla docent (per jubilació i altres causes), que podria ser una referència, però no tenim la seguretat que a la foto s'hi posessin tots els mestres.

A més, lamentem no recordar ni tenir localitzat qui va aportar la foto. Podria ser la Carme Castellà, filla del director Joan Castellà?

Si no anem mal fixats, la foto va fer-se al primer dels dos pisos que hi havia al voltant del pati. Des d'una banda a l'altra i segurament que amb una càmera molt senzilla. Algú sap qui la va fer? Potser un altre mestre?

L'estètica de l'espai retratat és la que va introduir-hi Regiones Devastadas quan va rehabilitar l'edifici després de la guerra civil. El casalici va quedar molt danyat, tant que les obres van haver d'esperar catorze anys. I com hem explicat en altres entrades, l'església (monumental, era la més gran de Tortosa després de la Catedral) va ser abandonada i enderrocada en dues fases: al seu lloc s'hi va habilitar una pista poliesportiva que els alumnes de la Mercè vam usar com a pati.

Però el més important és identificar correctament els protagonistes de la foto. D'alguns no tenim el nom. Amb la col·laboració de la Pilar Lalana, hem completat part del llistat. La Pilar també ha contactat amb donya Hermínia Sabaté, que ha aportat algunes informacions sobre els mestres numerats com a 7 i com a 15, que ampliarem en una propera entrada.

Ens ajudeu a acabar-ho? Podeu fer-ho posant comentaris a l'entrada, o comentant a l'habitual enllaç que posem a Facebook. Amb les vostres aportacions anirem completant el llistat.


1. Pilar Querol
2. Hermínia Sabaté
3. Pepita (?)
4. Josefa Blay
5. Agustí Subirats
6. Maria Cinta Febrer
7. Victoria Hernández (*)
8. Pilar Pijoan
9. Josefina Climent
10. Joan Castellà
11. Santos Nieto
12. Josep Lluís Sebastià
13. Miquel Accensi
14. Joan Redó
15. Vicente (?)


(*) Aportació després de la publicació

dijous, 20 de març del 2014

Unes fotos històriques del concurs nacional escolar de flors i plantes

La xarxa del bloc (molt ben complementada a Facebook) funciona molt bé. Vam dedicar les dues darreres entrades a un curiós i peculiar certamen, el concurs nacional escolar de flors i plantes que, als anys 60 del segle XX organitzava el Círculo Artístico de Tortosa. I a les poques hores de publicar la segona entrada, l'antiga alumna Pilar Lalana, de la generació de 1964, ens feia arribar dues fotos d'aquell concurs, provinents de l'arxiu familiar.


La primera foto és aquesta. Correspon al lliurament de premis del concurs de l'any 1964. L'acte va celebrar-se a la sala de plens de l'Ajuntament de Tortosa i qui recollia el tercer premi era Mariano Lalana, "un jovenísim, professor, acabat d'arribar a Tortosa", segons ens explica la Pilar, la seva filla.

I la segona foto que ens va arribar la Pilar és aquesta altra, que correspon a la desfilada que s'organitzava com a part dels actes centrals del concurs, i que precedia al lliurament dels premis, com explicaven els retalls de "La Vanguardia Española".



La imatge va fer-se probablement l'any 1968, segons ens comenta la Pilar. S'identifica prou clarament que a la Llotja del Parc municipal. Però és més, la nena més petita que porta la cua del vestit de la "reina" d'aquella festa és la pròpia Pilar Lalana.

La Pilar creu que per casa han de tenir més fotos d'aquells actes. Ens comenta que no té temps per buscar i regirar, i és una llàstima perquè el retrat d'època que ofereixen aquestes imatges és impagable.

dilluns, 17 de març del 2014

La Mercè, a la premsa nacional de fa mig segle (2)


Com us explicàvem en aquesta entrada anterior, a la dècada dels anys 60 del segle XX Tortosa organitzava un concurs estatal escolar de flors i plantes. Devia ser un gran esdeveniment social i ciutadà, si més no amb els paràmetres d'aquella època, perquè la premsa nacional se'n feia ressó. I en una mesura que, tot i modesta, ens indica que o a Tortosa no passaven gaires més coses, o és que el règim polític de l'època no estava per altres coses, que ja podria ser.

El 1964 anaven per la vuitena edició de tan singular concurs, i l'any següent, el 1965, va arribar la novena. Aquell 1965 al concurs es va imposar el col·legi de Sant Rafael de Tortosa, seguit de la nostra escola, mentre que la tercera posició va caure en un grup escolar de Benifaió, a València. Recordeu que era un concurs "nacional", en el qual participaven escoles de més d'una vintena de províncies... Com podeu llegir en aquesta pàgina de "La Vanguardia" (en aquella època "La Vanguardia Española") de l'1 de juliol del 1965, hi havien participat més de 100 escoles i es van repartir 35 premis.

Més enllà del record de l'escola de la Mercè, documents com aquest ens porten a una època no tan llunyana en què moltes coses es feien i es vivien de forma molt diferent. Les prioritats informatives, el llenguatge, els elogis a l'autoritat... no diuen gaire en pro del periodisme que s'hi conreava. Però en disculpa d'aquest ofici, no hem d'oblidar que allò era una dictadura que es mantenia dempeus gràcies a moltes ficcions. Entre elles, aquesta espècie de "felicitat" i pau social en la qual eren possibles activitats de flors i violes (mai més ben dit), que incloïen Jocs Florals en un país on es prohibien llengües i manifestacions culturals i existia la censura.

El relat de tot plegat és fals. O no, si ho considerem des del punt de vista que retrata com es veia ell mateix aquell règim. Per això la lectura pot ser tan útil.