Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
Youtube n'és ple del record del mític grup musical tortosí "La Familia Armando Ruido" i del nostre company de la Mercè Miquel Zaragoza Vileta, Migueli, traspassat l'1 de juny de 2012 a Esterri d'Àneu. Publicarem alguns vídeos que són a la xarxa i que ens portaran a la memòria la crítica social desacomplexada i sense manies que practicava aquell grup, amb Migueli al capdavant com a veu solista. Avís per ànimes exageradament sensibles i esperits lírics: el missatge d'aquesta música no és amable, ja que "La Familia Armando Ruido" si alguna cosa tenia era la de parlar clar i sense embuts.
Per això la Tortosa de sempre va actuar com va actuar fa una vintena llarga d'anys i Migueli va acabar exiliat personalment i laboralment al Pirineu. I avui? A Tortosa no se sap mai, però amb la que està caient i amb el desprestigi generalitzat de l'establishment polític i econòmic que regira les cireres, potser pensaríem que "La Familia Armando Ruido" encara feia curt.
Els vídeos que publicarem en aquesta i en dues properes entrades van enregistrar-se tant a les actuacions del grup com als seus assaigs. També podeu gaudir dels vídeos d'homenatge que els amics de Migueli, sobretot de la seva llarga etapa al Pirineu, van penjar a la xarxa després de la seva mort.
Més retalls de premsa. "La Veu del Baix Ebre", en data 14 de desembre de 1984, destacava que la situació de la Mercè estava en vies de solució. Com passa molt sovint en històries tan prolongades, la sensació que la solució ja era tocar dels dits, i la corresponent successió de grans decepcions i el seu efecte acumulatiu, va ser freqüent en el cas de la Mercè. I a finals del 1985, "Ebre Informes" publicava una cronologia molt detallada dels tres anys que feia que durava en aquell moment aquesta història.
Hi ha una pàgina de Facebook que recorda l'històric grup musical tortosí "La Familia Armando Ruido" (cliqueu aquí). Històric per diferents motius, el menys important dels quals no és com va acabar aquella glopada d'oxígen, en estat pur i fins i tot en estat bèstia. Un exemple de manual de com la Tortosa de sempre reprimia i silenciava la crítica, sobretot si es practicava desacomplexadament. Han canviat gaire les coses des de l'inoblidable concert de les festes de la Cinta de 1990?
Però si comentem aquesta pàgina és també perquè és un homenatge al nostre company de la Mercè Miquel Zaragoza Vileta. Migueli, perquè ens entenguem, un renom mític entre els antics alumnes nascuts a finals dels anys seixanta del segle XX. Migueli va deixar-nos l'1 de juny de 2012. Va morir a Esterri d'Àneu, al Pirineu on s'havia exilat personalment i laboralment després del concert esmentat anteriorment.
Però el seu record es manté viu entre nosaltres i per això no ha mort del tot. Racons d'internet com aquest que avui us recomanem ens recorden la vitalitat i l'energia d'una persona, que per no tenir manies i beure's la vida a glopades, no va ser profeta a la seva terra.
Que ningú busqui delicadeses en la música de "La Familia Armando Ruido", cosa que no vol dir que no hi haguessin emocions i sensibilitats. Era un grup tal com raja, perquè ens entenguem. Per recordar-ho, recuperem aquest vídeo del mític concert de 1990.
Els mitjans de comunicació locals van ser un dels altaveus de la problemàtica de la Mercè durant els cinc anys de l'exili. Recollim aquí alguns dels retalls de premsa que ens han arribat al bloc i que hem anat publicant al llarg del temps. Hi haurà una segona entrada amb més notícies com aquestes.
Joan Ramírez Montserrat ens fa arribar les fotos escolars de tres antics alumnes de la Mercè. Són imatges dels anys cinquanta del segle XX, amb el famós tapís amb escenes eqüestres i de cacera que apareix a les fotos de diferents promocions d'aquella època. També hi apareixen les cèlebres guardioles dels "xinets" i dels "negrets" (cliqueu aquí per més informació).
Les fotos són de les germanes Pepita i Teresa Vidal Espuny i d'Adelardo Rubí Juan. Ens conta Joan Ramírez, que la Teresa i l'Adelardo es van casar en arribar a l'edat adulta. De fet, les parelles d'antics alumnes de la Mercè són molt nombroses i potser estaria bé fer-ne algun dia un recull. No pas per xafarderia ni per salsa rosa, sinó per posar de manifest com les relacions creades a la nostra escola van prolongar-se al llarg de la vida. I no únicament per amistat.
Tristament, Adelardo va morir prematurament. D'ell ens queden records com la seva foto, a més, és clar dels que va deixar a les persones que el van conèixer.
