Sóc del 1956, i el meu col·legi va ser La Mercè, la vella , la del carrer del mateix nom. Recordo amb afecte els mestres que vaig tenir a pesar de l’afecció que algun d'ells tenien a l'ús i abús del regle. Recordo el fred que teníem a les aules, la llet en pols i el ratet del pati. Recordo amb pànic els inicis del curs 1966-67, em van passar directe, saltant-me algun curs, a la "Sexta", al final de la segona galeria, on eren els més grans del col·legi. Recordo el darrer any, el curs 1967-68 com el millor de la meua estada amb Don Mariano. Recordo els bancals del carrer on jugàvem a cromos, la botigueta de Mariquita on compràvem alguna xuxeria les poques vegades que teníem un cèntim a la butxaca, l'home de la regalèssia que com un rellotge esperava a la vorera de la Reparació a l'hora de la sortida, o les coles al d'Angelita per comprar cromos o bescanviar tebeos.
Records és tot el que ens queda després de quaranta anys, records i un bagatge cultural, que a pesar de la època que ens va tocar viure i l’escassetat de mitjans de l'escola pública, vam rebre sobre tot per la dedicació d'una colla de mestres amb vertadera vocació.
