En ocasions anteriors ens hem referit a la lluita de la Mercè per aconseguir la nova escola als anys 80 del segle passat. La Mercè havia evacuat a correcuita l'edifici del carrer Montcada el novembre de 1982 i va començar un exili que va durar cinc anys. Van ser uns cursos molt durs, en els quals es va arribar a qüestionar la continuïtat de l'escola. I això que era la pública més antiga de Catalunya, fundada el 1848, com aquí no ens cansarem de recordar...
La Mercè es va desperdigar en diferents ubicacions, inclosos racons d'escoles privades que ens acceptaven als de l'"escola dels pobres" de molt relatiu bon grat, i les famoses "caragoles" de la carretera de la Simpàtica, que van esdevenir el símbol d'aquella època: d'aquella generació d'alumnes se n'hauria pogut dir fàcilment la generació de l'exili, però aquells antics alumnes han triat dir-se "generació de les caragoles"...
La Mercè va salvar-se gràcies a tres factors fonamentals:
–la tenacitat heroïca del claustre de professors, que no va defallir en cap moment, quan eren els que més fàcil tenien (eren funcionaris) demanar-se plaça a una altra escola.
–la tenacitat no menys lloable de les famílies, que tot i els inconvenients (per exemple, el de tenir fills petits escolaritzats en diferents indrets) tampoc va defallir. Segurament ho explica que molts pares i mares eren ells mateixos antics alumnes de la Mercè. I ja hem vist les fidelitats que això significa.
–el suport de les entitats i d'allò que avui s'anomena societat civil, especialment quan el suport institucional i polític podia semblar que flaquejava.
Les mobilizacions que la Mercè va inspirar han estat les més importants a la història contemporània de Tortosa, immediatament després de les que, anys a venir, suscitaria la defensa de l'Ebre i l'oposició als transvasaments. L'antic alumne Joan Ramírez Montserrat ens ha fet a mans tres imatges d'aquelles protestes. Dues fotos són de les manifestacions que van produir-se en diferents moments. La tercera, d'un ple de l'Ajuntament de Tortosa en el qual es debatia la situació de la Mercè: la comunitat educativa de l'escola va omplir la sala.
Alguns lemes d'aquella manifestació esdevindrien mítics en l'imaginari col·lectiu tortosí de finals del segle XX. "La Mercè quan s'ha de fer" era la tornada d'una cançó composada per Joan Redó, mestre de msica de l'escola, que ell interpretava, guitarra en mà i amb uns cors molt nombrosos, en les manifestacions. Va acabar sent el lema de les pancartes de totes les mobilitzacions, com pot veure's precisament en aquestes fotos.
No sabem si sembla que va ser ahir, però en fa trenta anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada