Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
divendres, 2 de gener del 2015
La fàbrica del gas de Tortosa, cap al 1950
L'actual escola de la Mercè, al carrer Providència de Tortosa, va edificar-se en el solar del que havia estat la fàbrica del gas durant un segle i escaig. En aquesta entrada de març de 2013, vam explicar la història d'aquesta instal·lació industrial, que a la Tortosa de 1867 va ser acollida com un signe de progrés i amb grans expectatives de futur.
En l'època d'aquesta foto, datada cap al 1950, la tecnologia del gas ciutat encara era part important del consum energètic domèstic i urbà. Però el seu declinar va arribar amb la introducció del gas butà i sobretot del gas natural, combustibles més barats de produir i amb un poder calorífic molt superior.
El 1962, l'Ajuntament de Tortosa ja es va fer càrrec de l'empresa explotadora perquè, malgrat que encara rendible, s'havia quedat antiquada i no podia afrontar inversions de modernització. El 1975, la fàbrica ja no era rendible i la sentència de mort va ser l'arribada del gas natural a Tortosa, a principis de la dècada de 1980. El recinte va quedar en desús durant uns pocs anys i, finalment, el 1985 l'Ajuntament va cedir el terreny a la Generalitat per tal que hi contruís la nova escola de la Mercè (vegeu més informació clicant aquí). De l'antiga fàbrica se'n va conservar una petita part, com a record d'aquest passat industrial. Pot veure's vora el Portal de la Bassa.
El valor de la foto rau sobretot en el fet que ens permet comprovar que la configuració general del recinte no ha canviat tant i tant, malgrat que les edificacions de l'interior del recinte han desaparegut. Però l'elevació del terreny, cap a una mena de plaça que avui forma part del pati de l'escola resulta ben visible. També hi veiem, en primer terme, el mur perimetral i la rampa que puja cap al pati, encara existents.
La foto és del fotògraf tortosí Josep Daufí Monfort i ens arriba a través de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, a qui Daufí li va cedir part del seu gran fons gràfic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Gallardo, cabró, fill de la grandíssima puta, para d'una vegada de fer el fantasma en este bloc. Para de fer veure que estimes molt la Mercé, que tots sabem per a que la vols tu la Mercé, per aprofitar-ten. T'astas jugant lo tipo en tanta tonteria. No vingues a Tortosa, que teu trobaras.
Això, això, cabró i lladre. En moltes esplicacions per donar.
Este diumenge, a les 8 de la tarda, a rebentar este bloc en comentaris. Hasta que es quede bloqueijat. Que el pringat que el fa n'aprengue. Fora, no et volem, Gallardo. Desgrasiat. Pasa-hu.
Xec,s, crec que vos asteu pasan en lo vocabulari que escribiu, no estic defensant a Gallardo, ni el conec, simplement en refereixo que no es aquest bloc el lloc mes adecuat per froter canya de manera salvatje a ningu, vaig ser alumne de la Merce als anys 1954 i 1955, puc entendrer la vostra postura en vers a aquesta persona pero no comparteixo que aprofitan l,avinentesa del bloc falteseu a un minim en les vostres expressions, independenment que l,autor del bloc aprovi tots els comentaris, disculpeume si voleu.
Entenc la vostra opinio que es deguda als motius que siguiguen, per mi no puc compartir que se escrigue amb els termes que o feu, ya em disculpareu, vaig ser alumne de la Mercé als anys 1954 i 1955.
Jorge, a veure, no és que l'administrador del bloc permeti o no permeti. L'administrador sóc jo mateix i ja vaig explicar en una entrada del passat mes d'agost que aquesta mena de comentaris no eren insòlits, però que precisament com a administrador havia decidit no publicar les injúries i les calúmnies anònimes..., llevat de les que m'afectaven personalment a mi.
I no és perquè sigui méx pinxo que ningú ni em vagi molt la marxa. És que encara em deien que m'aprofitava per censurar... En tot cas, als extrems que han arribat algunes coses, incloses amenaces de mort, ja va bé publicar-les per apuntalar les accions legals que estan en marxa.
No em pot saber més greu haver de posar aquestst en mans d'advocats, però ni els meus amics, ni la meva família (inclosos menors d'edat) tenen perquè veure's involucrats en les torradures d'algú que em té ganes a mi.
Ni tan sols diré que no m'ho mereixo pel temps, la feina i els diners que dedico a mantenir actiu aquest bloc. Com que ho faig perquè vull, no em queixo des d'aquest punt de vista. Ara, tampoc em dóna la gana aguantar que encara em diguin lladre.
I sobre els motius que siguen, jo ja vaig comentar, ni que fos per sobre, de què anava la cosa. Si és per uns diners que tenia el col·lectiu d'exalumnes, que ho preguntin a qui els tenia guardats i els administrava. Vaig oferir-los públicament la possibilitat d'aclarir-ho i encara espero.
I com ja vaig fer llavors, no estic suggerint res. Fins on sé, amb aquells diners no hi ha hagut cap problema. De fet, tinc entés que s'han gastat bé, a la mateixa escola de la Mercè, però no em correspon a mi explicar res. El que no entenc és que, sent així les coses, es busquin fantasmes sobre una suposada apropiació.
Publica un comentari a l'entrada