Gràcies al bloc Tortosa Antiga, que realitzen Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, podem publicar aquesta imatge aèria de la Tortosa de 1975 o 1976. Va ser feta arran de la posada en servei de l'hospital Verge de la Cinta (encara avui coneguda com la Residència, pel nom original de "Residencia Sanitaria"). L'hospital va ser edificat en la mateixa època que el polígon industrial de Campredó, a títol de "compensació" per Tortosa atés que la ciutat havia estat descartada com a seu de la refineria de petrolis que va construir-se als afores de Tarragona. També el parador de turisme del Castell de la Suda va ser un premi de consolidació perquè la milionària inversió havia acabat recaient en la "capital provincial".
Potser aquesta història causarà sorpresa vista des de la perspectiva actual (volien una refineria?), però alguns dels protagonistes principals ho han explicat àmpliament en llibres de memòries i tota mena de textos. I també se'n va fer ressó, i no poc, la premsa, tant la local com la nacional. Així va ser...
Tornant al tema original, si considerem la informació que aporta aquesta imatge, la conclusió és trista: no ens adonem tant del poc que han canviat les coses, sinó del que falta. Hi ha hagut canvis, sí, però un simple passeig pel nucli antic de Tortosa (un àmbit que avui potser no acaba on comença l'eixample del segle XIX) ens informa que el canvi no ha estat necessàriament a millor. Potser aquí no toca aquesta reflexió, però tampoc és inoportuna perquè la immensa majoria d'alumnes de la Mercè de tots els temps hem estat fills del nucli històric de la ciutat. I veure com s'ha degradat fins a límits increïbles un espai que bullia de vida fins fa una trentena d'anys...
Però si ens interessa sobretot aquesta foto és perquè hi apareix una de les coses que avui falten. L'antic seminari i antic institut de Tortosa, al carrer Montcada, que va ser seu de l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982. La Mercè hi va arribar per la sospitosa declaració de ruïna de l'edifici original, el del carrer de la Mercè. I va marxar igual de cuita-corrents perquè la nova casa de l'escola també s'enfonsava.
En la imatge podem veure clarament el pati interior i les galeries que donaven accès a les classes. També el pis sobreelevat i obert cap al pati que s'usava per a l'esbarjo, i que estava més o menys reservat oficiosament per a les noies. A la dreta de l'edifici s'insinua el pati exterior, una pistapoliesportiva que era pels més grans, mentre que l'interior el feien servir els més petits.
Potser recordareu que de dins a fora es passava per una sala bastant fosca que conservava algunes restes del que havia estat una església. Això era així perquè el pati de fora corresponia a l'espai que havia ocupat l'església de l'antic Seminari. Tot el recinte va patir danys de molta entitat durant la guerra civil, tant per la crema de temples del 1936 com sobretot pels bombardeigs, especialment els de 1938. Acabada la guerra, es va trigar uns quants anys a reparar els desperfectes (les obres no van començar fins a 1953, catorze anys després) i l'Institut no hi va tornar a funcionar fins al curs 1956-1957. Mentrestant, les classes van fer-se als actuals jutjats, a la plaça dels Estudis. L'església estava tan danyada que es va abandonar, després de retirar-hi la runa, i finalment el que quedava va ser enderrocat el 1960. En trobareu més informació i fotos aquí i aquí.
Continua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada