La Mercè, a la dècada de 1920

Una connexió  Tortosa-Barcelona-Sant Carles de la Ràpita ens permet publicar aquesta imatge de l'escola de la Mercè dels anys 20 del segle passat. Una imatge presa al pati de l'escola original, la del carrer de la Mercè, i d'un grup de pàrvuls. És fàcil de dedduir, tant per l'aparença física com pel fet que hi apareixen junts els nois i les noies. Això, com hem explicat moltes vegades, només passava a les edats més tendres...

La peripècia geogràfica que comentàvem al principi només ve perquè els antics alumnes de la Mercè estan molt escampats pel món. Però que tresors gràfics com aquest es puguin trobar i compartir té a veure amb una fidelitat als orígens i amb un sentiment de pertinença compartit. Per això hi ha qui guarda una foto i la deixa als seus fills, també antics alumnes. I aquests la conserven i un dia la fan arribar a un altre exalumne, que la documenta i la fa arribar a aquest bloc d'antics alumnes, perquè sigui publicada i arribi a tothom, siguin exalumnes o no.

Posem-hi noms? La foto original era propietat de Salvador Bel, un antic alumne que va morir fa bastants anys. La conservava la seva filla, Rosa Bel Príncep, alumna dels anys 50-60. La Rosa viu a Barcelona, però té una casa a la Ràpita. No fa gaire va entrar en contacte amb Joan Ramírez, també antic alumne i una de les ànimes de la recuperació de fotos antigues de Tortosa. Li va oferir la imatge i el Joan va anar a la Ràpita a buscar-la. I de els mans del Joan al bloc, on tots en podem gaudir.

Però darrera de les fotos sempre hi ha històries de persones. I la de Salvador Bel és d'aquelles que permeten recuperar episodis de la memòria local i fer vibrar algunes emocions. Salvador Bel, ens explica Joan Ramírez, era molt conegut a Tortosa pel seu bon caràcter. També per la seva feina. Era el maquinista de la locomotora de vapor del Carrilet. I quan el trenet que enllaçava Tortosa i la Cava va plegar, va ser el primer repartidor de gas butà a Tortosa. Joan Ramírez ens recorda que dos treballadors de les oficines del Carrilet, els senyors Curto i Montfort, van agafar la concessió per la distribució de butà a la ciutat.

És una història que potser no sortirà mai als llibres, llevat d'aquelles obres (o espais digitals) que es basen precisament en la recuperació de vivències com aquestes. I més que als que publiquen, cal agrair-ho a aquells que primer les han conservat i després han volgut compartir-les.