Foto escolar, al pati i amb la mestra doña Paca, cap a 1945

Aquesta és una foto que l'antic alumne i gran ànima de la recuperació d'imatges antigues Joan Ramírez Montserrat qualifica de molt bonica. I ho és segurament, però també un document valuós. Ja no tant per l'estampa escolar com pels records que suscitarà a les persones que s'hi reconeguin o hi reconeguin familiars seus. El seu valor fonamental és perquè està presa entre els anys 1944 i 1946, una època de postguerra de la qual queden relativament pocs testimonis gràfics. Bàsicament perquè no es feien fotos, o se'n feien molt poques, a causa de la gran penúria existent.

Hem d'intentar posar-nos en situació i pensar que la fotografia només ha estat un art popular i a l'abast de tothom des de fa pocs anys. Això s'ha degut a dos factors. El primer, la digitalització, que ha abaratit molt el cost de la fotografia. El segon, que la digitalització ha permés que altres aparells diferents de les càmeres facin fotos, i per reblar el clau que aquests ginys, com els mòbils o les tauletes facin ja fotos de qualitat més que raonable.

Però girar la vista enrera ens obliga a tenir present el tresor que són fotos com aquesta, en apariència tan modestes. Això no vol dir que no hi hagi altres testimonis d'aquella època tan dura. No, en podeu trobar uns quants, molts penjats a diferents llocs d'internet. La clau està en què les persones es feien molt poques fotos al llarg de la seva vida. Com que la fotografia era cara, un només es retratava en alguns moments significatius o importants. L'escola era un d'aquests moments, com també ho era el servei militar, gràcies a la perspicàcia comercial de fotògrafs professionals, molts d'ells vinguts de Barcelona, que "copaven" aquest mercat. Aquesta foto en concret va ser feta per una empresa barcelonina anomenada Filmofilm. Ens arriba per la mediació de Joan Ramírez, però que li ha passat a ell és Pepita Fatsini.

Joan Ramírez ens explica, però, alguns elements que apareixen a la foto, a partir de la seva pròpia experiència com alumne. Ens conta que a l'esquerra de la imatge treuen el nas unes rajoles que eren part d'una font que hi havia al pati de l'escola, que et trobaves de cara tal com entraves del carrer. El Joan la recorda sense aigua.

Una altra anècdota peculiar. Darrera del xiquet de la darrera fila, a l'esquerra, s'hi entreveu una mena de petita portella. Segons relata el Joan, "en l'època de la llet en pols, per aquesta porteta, que comunicava amb la cuina, allargaven coses des de dins".

Com podeu comprovar, el grup és un grup de xiquets i xiquetes. De les classes de pàrvuls, sense cap mena de dubte, ja que eren les úniques on nois i noies anaven "mesclats". La mestra és donya Paca, una històrica professora de la nostra escola, que feia classe precisament als més menuts.