"La Vanguardia" publica un reportatge de dues pàgines sobre el bloc

El diari "La Vanguardia" publica aquest divendres, 13 d'abril de 2012, un reportatge de dues pàgines, dedicat a aquest bloc. El reportatge ha aparegut a les pàgines centrals del suplement de Tarragona d'aquest rotatiu. Com podeu veure s'hi publiquen sis fotos (més una setena a la portada del suplement, seleccionades entre els centenars d'imatges històriques recollides al bloc. I el títol no pot ser més expressiu i apropiat: "La memòria del pupitre".

Avui és un dia perquè tots estiguem satisfets. Darrera d'aquest bloc hi ha molta feina de moltes persones. Ningú dels que som aquí busquem l'aplaudiment públic. Estem embarcats en aquesta guerra per gratitud cap a la nostra escola, que ens va donar moltíssim. I el que guanyem és alegria, i no poca. Això sí, volem compartir el que fem, que aquesta, i no una altra, és l'essència del 2.0.

Estic molt content per les referències explícites a Joan Otero i Joan Ramírez. Són dos dels col·laboradors més actius del bloc i han descobert i aportat autèntiques joies gràfiques. Es mereixen sobradament aquest reconeixement.

Aquest matí li he enviat un correu a l'autor del reportatge, Esteve Giralt. Li he volgut agrair la sensibilitat amb què ha tractat aquest tema. Ja sé que és la seva feina, però l'ha fet molt bé i d'una forma que crec que a tots ens ha emocionat. No crec excedir-me si l'agraïment el faig en nom de tots vosaltres. Em diuen que a Tortosa avui s'ha exhaurit "La Vanguardia"...

Una història sensacional de com aquest bloc fa xarxa

Feia algun temps que teniem pendent de contar una història sensancional. Modesta, però sensacional perquè demostra què podem aconseguir gràcies a invents com aquest racó d'internet, per no parlar de les xarxes socials en general. El cas és que a principis d'enguany es va posar en contacte amb nosaltres, via Facebook, una família resident a l'àrea metropolitana de Barcelona. Alba Cabrera Angarita ens demanava ajut en una qüestió en la qual no se'n sortien. Buscaven algun exemplar del llibre "Leedme niñas", una obra de gran èxit a l'escola franquista, per regalar-li a la seva sogra, Bella Santana, amb motiu del seu vuitantè aniversari.

La Bella Santana va néixer a Lepe i, amb la immigració del segle XX, es va instal·lar a Cornellà, on va néixer el seu fill, Enrique, el marit de l'Alba. No tenien cap relació amb Tortosa o amb la Mercè, però buscant on aconseguir un exemplar del llibre van anar a parar al nostre bloc. El 12 d'abril del 2011 havíem publicat una sèrie de tres entrades (cliqueu aquí per veure-les) sobre aquest llibre, popularíssim durant la dictadura, gràcies al fet que Joan Otero, un altre gran col·laborador del bloc, n'havia trobat un exemplar a Tortosa.

Cal dir que és pràcticament impossible localitzar cap exemplar d'aquesta obra que estigui a la venda. Es tracta de peces valuosíssimes i se'n conserven exemplars fins i tot a alguns museus. A Internet hi ha literalment milers d'anuncis de persones que en volen comprar... I ves per on que la xarxa del bloc havia localitzat el que conservava l'exalumna Pepita Balagué Manuel, una de les noies que van reprendre l'activitat acadèmica a la Mercè el curs 1940-1941, després del sotrac de la Guerra Civil i del curs 1939-1940, quan les classes van fer-se a un edifici proper del carrer Sant Felip Neri (vegeu la història aquí).

La família de la Bella Santana volia donar-li l'alegria de la seva vida, perquè ella parlava tot sovint del llibre que havia tingut a l'escola, al seu Lepe natal, i comentava el plaer que li produiria tornar-lo a tenir entre les mans. I nosaltres en "teníem" un exemplar. L'Alba Cabrera estava disposada a comprar-lo, que demanéssim el que vulguéssim. Però va entendre perfectament que hi ha coses que, simplement, no es venen. Era el mateix desig que tenien ells i la seva sogra, però a la inversa.

Però vam trobar una solució. Joan Otero va escannejar el llibre sencer i va enviar els documents a la família de Cornellà. Aquests van poder imprimir i enquardenar una rèplica del llibre, No va poder ser una rèplica exacta, però sí més que suficient per fer enormement feliç a la Bella Santana. Nosaltres no hi érem, però els comentaris que ens va fer arribar l'Alba Cabrera parlen per ells mateixos: "La meva sogra es va emocionar moltíssim. Era important per ella i va ser preciós. Va plorar moltíssim i ens va fer plorar a tots, els seus fills i els seus néts. Tots".

L'Alba és una persona molt i molt religiosa i ens diu que Déu va intervenir en el contacte que vam fer. Un servidor, que més aviat peca de poc religiós (per no dir que gens), li ha contestat que hem d'estar-li agraïts a internet.

En definitiva, a algú li pot semblar que aquest és un relat pocasolta, però què voleu que us digui... Penso, personalment, que és una història que val la pena contar-la. Tots els que hi hem intervingut hem acabat emocionats de debò. I per aquelles coses no sé si miraculoses, però sí meravelloses, que té de tant en tant la vida, la Bella Santana ha començat a recuperar els seus records escolars: les fotos, les mestres, les cançons que es cantaven... Un autèntic tresor.

I el més bo: no sabem si al final podrà ser, però hem mig emparaulat una trobada entre la Bella Santana i la Pepita Balagué. Si aconseguim fer-la, us l'explicarem i confiem que compartireu l'alegria de coses tan senzilles, però tan bones, com aquestes.

Quatre anys de bloc

Sembla mentida, però avui, 5 d'abril de 2012, aquest modest racó d'internet compleix quatre anys. Queda lluny (més de 400.000 visites després, per ser precisos) aquell 5 d'abril de 2008 en què el bloc començava a caminar, amb una entrada (vegeu-la aquí) que no explicava gaire cosa més que es preparava una trobada d'exalumnes per al següent 7 de juny. Però als pocs dies la cosa s'animava amb una entrada que va marcar un punt d'inflexió.

Era una entrada que seria històrica (cliqueu aquí), publicada el 13 d'abril per Susanna Ferreres, una de les organitzadores de la trobada. Hi apareixia una foto de la seva època escolar: una foto dels nascuts l'any 1968. Era la primera dels centenars que s'han publicat des de llavors. A la bola de neu que acabaria corrent imparable muntanya avall li va costar una mica arrencar. Però l'1 de maig, Pilar Lalana publicada la segona foto antiga. I a partir d'aquí la cosa ja no es va aturar.

A mesura que s'acostava la data màgica del 7 de juny a tots ens va agafar un afany per recuperar els nostres records fotogràfics de la Mercè i compartir-los amb els nostres antics companys a través d'aquest bloc. Van ser dies del tot meravellosos, tant per l'esperit de la Mercè com per les persones que pensem que internet és un dels millors invents de la història. Eren aquelles jornades en què el bloc va arribar a assolir més de 12.000 visites diàries. Una autèntica bogeria que costava de creure fins que t'asseguraves que el servei d'estadístiques del bloc estava funcionant correctament, però que demostrava un munt de coses sobre aquest internet que coneixem amb el nom de xarxes socials, o també com a 2.0.

L'èxtasi va arribar en els dies immediatament anteriors i posteriors al 7 de juny de 2008. Recordo que la cosa va ser tan grossa que el 9 de juny, el dilluns següent a la trobada, un servidor feia cap a Barcelona a explicar l'experiència d'aquest bloc davant dels alumnes d'un curs sobre nous canals d'informació i comunicació. Entre els alumnes, hi havia persones amb trenta anys d'experiència en el món del màrqueting i que s'havien de pessigar per creure que el resultat del nostre bloc no era un somni.

Bé, en part s'havien de pessigar perquè si feien un curs era perquè tota la seva experiència era analògica i no acabaven d'entendre les possibilitats del món digital. Era precisament aquesta "incapacitat" (que no sé si van corregir, espero que sí) el que els impedia entendre l'"èxit" d'un bloc del tot amateur i que no tenia cap mena d'inversió econòmica al darrera. Tinc gravades les cares d'alguns d'aquells experts, desfassats però experts (i alguns molt bons), quan escoltaven que érem una colla bàsicament de quarantins, analfabets digitals la majoria, que feia igual trenta anys que no ens havíem vist i que proveníem d'un territori on l'escletxa digital és especialment marcada. Sort que el director del curs, un professor de gran prestigi en aquest món professional, em va avalar. Si no, no sé si s'ho haurien cregut.

He hagut d'explicar l'experiència d'aquest bloc en altres cursos i fòrums professionals. També n'he escrit uns quants articles. És possible que en algun moment qui m'escoltava o em llegia hagi pogut pensar que el meu entusiasme pel fenomen 2.0 que hem viscut superava la meva estima per la Mercè. No crec que sigui així. Segurament, tot plegat no hauria estat possible sense una cosa i l'altra es donessin a la vegada. Parlo per mi, òbviament, tot assumint que els que eren analfabets digitals aquella primavera de 2008 van poder ser protagonistes actius d'internet (no mers receptors), molt probablement empesos per la força de l'estima per la nostra escola.

La nostàlgia va ser importantíssima en aquella explosió que, molt moderada, això sí, encara conserva la vida. Però que no era nostàlgia únicament va demostrar-ho el fet que uns quants dels que van alfabetitzar-se digitalment en aquest bloc han acabat impulsant altres mogudes digitals. Algunes, fins i tot, no tenen res a veure amb la Mercè. Però això no és dolent, tot el contrari. Internet és un món d'oportunitats. No dic que siguin només oportunitats econòmiques, que també. És, per damunt d'altres coses, l'oportunitat de continuar aprenent (o de tornar a aprendre de nou) i sobretot la de compartir-ho.

Compartir és un verb que moltes persones encara no saben conjugar adequadament. És més fàcil imposar el propi punt de vista o el que un creu que són les coses. Però si hi ha dos verbs fonamentals per encarar el futur són aquests: renovar-se i compartir. Aquest bloc ha demostrat, molt modestament però ha demostrat, que aquesta idea és correcta. Toca disfrutar-ho mentre vulguem.

Aquesta va ser la primera "foto escolar" publicada al bloc. La va penjar Susanna Ferreres i és dels nascuts l'any 1968, quan feien cinquè de la desapareguda EGB.

De 1920 o de 1912?

Fa uns pocs dies, publicàvem unes fotos localitzades pel Joan Ramírez, que mostraven un grup de voluntaris de Creu Roja i les persones participants en una col·lecta per les tropes espanyoles del Marroc (cliqueu aquí). Les fotos, provinents de retalls de premsa, estan datades aproximadament el 1920. Però vet aquí que el Joan Ramírez acaba de descobrir una altra foto del mateix tema, presa el mateix dia, que estaria datada el febrer 1912. És la que encapçala aquesta entrada.

El problema d'identificació d'aquestes imatges és que, com ens comenta el Joan, no ha pogut localitzar les pàgines senceres de les publicacions en què van aparèixer. Només ha trobat retalls.

Aquest retall té un fotomuntatge peculiar, amb la foto de qui era president de la Creu Roja de Tortosa, Reinaldo de Brea. I un detall, la foto general va captar-se al pati de la Mercè, com les altres, però és un presa diferent, com pot comprovar-se veient que algunes de les persones que hi surten tenen altres postures.

Per aclarir el ball de dates, no ens queda altra que fer una crida a les persones que puguin tenir alguna altra informació al respecte. Hi reconeixeu algun parent? En podrieu tenir alguna notícia per via familiar?

Unes fotos molt peculiars de la dècada de 1920

En Joan Ramírez és un exalumne amb una afició empedreïda per recuperar materials gràfics de la història de Tortosa. Gràcies a la seva col·laboració, aquest bloc ha publicat increïbles i sensacionals fotografies de la Mercè. Regirant per arxius, biblioteques i publicacions antigues, localitza dades tan curioses com la que vam publicar recentment: que la Mercè era el 1895 també la seu del parc de bombers. I aquesta només n'es una.

Ara, ens fa arribar unes fotos de la dècada de 1920. Les va trobar fa temps en uns retalls de premsa, que no té del tot documentats, però ens aporta les imatges, per l'interès que tenen per a nosaltres i buscant usar la xarxa del bloc per intentar esbrinar-ne més coses.

Les fotos estan preses indiscutiblement al pati de la Mercè original, la del carrer de la Mercè. Però la temàtica és ben poc habitual. La foto que surt al principi de l'entrada és d'un grup de voluntaris de la Creu Roja. La que surt baix de tot és de les persones participants en una col·lecta de fons en favor de les tropes espanyoles que lluitaven al Marroc, concretament a la campanya del Rif.

Ignorem perquè aquests dos grups van anar a fer-se fotos al pati de la Mercè. Hi havia exalumnes entre les persones que hi surten? Potser al recinte de l'escola hi havia alguna dependència relacionada amb la Creu Roja? Si en teniu alguna notícia per via familiar, o reconeixeu algun parent, no dubteu a deixar comentaris a aquesta entrada amb la informació que pogueu aportar.