dimarts, 12 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
El bloc compleix tres anys
Avui, 5 d'abril de 2011, fa tres anys que aquest bloc va posar-se en marxa. Sembla que va ser ahir, o sembla que en fa una eternitat. La percepció queda al gust de cadascú. Aquella primera entrada (cliqueu aquí) no era més que un anunci de la trobada d'exalumnes que s'estava preparant per al 7 de juny de 2008. I no recordava gaire més que la Mercè feia 160 anys i que es prepararen unes activitats. Ningú es podia imaginar que allò es convertiria en una cosa tan gran.
I ningú podia imaginar-se que el bloc arribaria a viure moments emocionants arran d'una participació extraordinària i de la bogeria que ens va agafar a tots per recuperar les nostres fotos escolars. Potser ara costa de creure, perquè el bloc està molt parat pel que fa a noves entrades (tot i conservar un no menyspreable promig de visites). Però llavors calia fregar-se els ulls per poder-se creure el que estava passant. Un bloc d'un grup d'amics, exalumnes d'una escola d'una ciutat petita, més aviat entrats en anys amb l'analfabetisme tecnològic que això comporta molt sovint... I esdevenint un bloc que va ser una referència a les Terres de l'Ebre i bastant més enllà.
Els somnis no són eterns i aquell va tenir una intensitat i duració per damunt de les expectatives més elevades. Ara? Ara anem fent, és un ritme molt diferent, una participació molt més petita, però no per això la feina que es fa en aquest racó d'internet ha perdut interés. Justament abans d'ahir penjàvem una foto del 1898, la més antiga que fins avui hem localitzat. I el que són les coses: el comptador ha tornat a fer una estirada, més de 400 visites en 48 hores. Quan pensem que havíem arribat a 12.000 visites diàries sembla poc, però què voleu que us digui. Hi ha blocs de molta més anomenada que aquest que ja voldrien tenir 400 visites en dos dies. Per no parlar de la trajectòria.
I el millor no és el bloc en sí, sinó el fet que el moviment que va originar-se al voltant del 7 de juny de 2008 no s'ha apagat. Aviat en farà també tres anys i continuen les trobades de grups d'exalumnes, unes més públiques i altres més privades, però no hi ha any que no en sorgeixin mitja dotzena. La tasca de recopilació d'imatges continua, i amb troballes bones de veritat. I l'exposició que en recull algunes, no ha parat de voltar per diferents indrets dels municipis de Tortosa i de Roquetes. I d'aquí a poc farà un salt geogràfic i podrà veure's a altres contrades de Catalunya.
Potser sí que es troba a faltar una miqueta més de participació. Però tots tenim feina i obligacions familiars, ja ho sabem. I a partir d'aquí, cadascú participa com vol. Alguns, anant a algun sopar. Altres fent un cop de mà quan s'ha de traslladar l'exposició. Altres treuen el nas per aquí i miren si hi ha alguna novetat, encara que no facin cap comentari. No és ni bo ni dolent, és el que vol cadascú. I per cert, està molt bé que sigui així.
Només puc afegir que aquest bloc m'ha donat alegries immenses. També sorpreses d'aquelles que no t'esperes: jo que em pensava que ho tenia tot vist a internet, he aprés un munt de coses i, potser encara més que això, és que he descobert que la xarxa et dóna una mena de segona joventut en què et reneix l'afany per conèixer i aprendre.
És més, parlant ara molt personalment, en aquests tres anys a un servidor li ha canviat la vida en moltes coses. He passat per dures pèrdues personals i per nous començaments. He tastat tristeses amargues i he pogut recuperar no sé si l'alegria, però sí la serenitat i les ganes de tirar endavant. El bloc ha estat un amic que m'ha acompanyat en els moments difícils i en els bons. No ha estat mai una teràpia (no toca, simplement), però sí que ha estat disponible quan l'he necessitat. I de vegades l'he necessitat molt.
Disculpeu aquesta disgressió tan personal. Deu ser que m'he emocionat mentre escrivia. L'important és que avui fem tres anys i que tenim motius sobrats per recordar-ho. Fins i tot, per celebrar-ho. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.
I ningú podia imaginar-se que el bloc arribaria a viure moments emocionants arran d'una participació extraordinària i de la bogeria que ens va agafar a tots per recuperar les nostres fotos escolars. Potser ara costa de creure, perquè el bloc està molt parat pel que fa a noves entrades (tot i conservar un no menyspreable promig de visites). Però llavors calia fregar-se els ulls per poder-se creure el que estava passant. Un bloc d'un grup d'amics, exalumnes d'una escola d'una ciutat petita, més aviat entrats en anys amb l'analfabetisme tecnològic que això comporta molt sovint... I esdevenint un bloc que va ser una referència a les Terres de l'Ebre i bastant més enllà.
Els somnis no són eterns i aquell va tenir una intensitat i duració per damunt de les expectatives més elevades. Ara? Ara anem fent, és un ritme molt diferent, una participació molt més petita, però no per això la feina que es fa en aquest racó d'internet ha perdut interés. Justament abans d'ahir penjàvem una foto del 1898, la més antiga que fins avui hem localitzat. I el que són les coses: el comptador ha tornat a fer una estirada, més de 400 visites en 48 hores. Quan pensem que havíem arribat a 12.000 visites diàries sembla poc, però què voleu que us digui. Hi ha blocs de molta més anomenada que aquest que ja voldrien tenir 400 visites en dos dies. Per no parlar de la trajectòria.
I el millor no és el bloc en sí, sinó el fet que el moviment que va originar-se al voltant del 7 de juny de 2008 no s'ha apagat. Aviat en farà també tres anys i continuen les trobades de grups d'exalumnes, unes més públiques i altres més privades, però no hi ha any que no en sorgeixin mitja dotzena. La tasca de recopilació d'imatges continua, i amb troballes bones de veritat. I l'exposició que en recull algunes, no ha parat de voltar per diferents indrets dels municipis de Tortosa i de Roquetes. I d'aquí a poc farà un salt geogràfic i podrà veure's a altres contrades de Catalunya.
Potser sí que es troba a faltar una miqueta més de participació. Però tots tenim feina i obligacions familiars, ja ho sabem. I a partir d'aquí, cadascú participa com vol. Alguns, anant a algun sopar. Altres fent un cop de mà quan s'ha de traslladar l'exposició. Altres treuen el nas per aquí i miren si hi ha alguna novetat, encara que no facin cap comentari. No és ni bo ni dolent, és el que vol cadascú. I per cert, està molt bé que sigui així.
Només puc afegir que aquest bloc m'ha donat alegries immenses. També sorpreses d'aquelles que no t'esperes: jo que em pensava que ho tenia tot vist a internet, he aprés un munt de coses i, potser encara més que això, és que he descobert que la xarxa et dóna una mena de segona joventut en què et reneix l'afany per conèixer i aprendre.
És més, parlant ara molt personalment, en aquests tres anys a un servidor li ha canviat la vida en moltes coses. He passat per dures pèrdues personals i per nous començaments. He tastat tristeses amargues i he pogut recuperar no sé si l'alegria, però sí la serenitat i les ganes de tirar endavant. El bloc ha estat un amic que m'ha acompanyat en els moments difícils i en els bons. No ha estat mai una teràpia (no toca, simplement), però sí que ha estat disponible quan l'he necessitat. I de vegades l'he necessitat molt.
Disculpeu aquesta disgressió tan personal. Deu ser que m'he emocionat mentre escrivia. L'important és que avui fem tres anys i que tenim motius sobrats per recordar-ho. Fins i tot, per celebrar-ho. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.
diumenge, 3 d’abril del 2011
Una foto de 1898
La xarxa del bloc continua fent feina per recuperar imatges autènticament històriques. Feia temps que teníem pendent penjar aquesta sensacional foto, la més antiga de les que hem localitzat a data d'avui. És de 1898 i correspon a un grup de noies amb les seves mestres, que posen al pati de l'escola del carrer de la Mercè. La imatge ha estat aportada per l'exalumnaCinta Monllaó Sedó, que és filla de la noia, Josefa Sedó Adell, assenyalda amb una X, a l'esquerra de la primera fila.
La imatge està muntada damunt d'una fusta i es conserva molt deteriorada. Però ja ha estat digitalitzada i el dia que el suport no aguanti més, si més no la imatge quedarà conservada i salvaguardada.
Fins que ens va arribar a les mans aquesta foto, la més antiga que havíem aconseguit localitzar era del 1905. Una imatge feta a un grup de nois i el seu professor, que ens va fer arribar el Joan Otero Roselló. La xarxa del bloc va ser decisiva per identificar i datar la imatge (cliqueu aquí).
Volem agrair a Cinta Monllaó que hagi aportat aquesta imatge, d'indubtable interés històric, però també pel que significa d'estima i fidelitat a la Mercè.
dilluns, 28 de febrer del 2011
La setmana blanca no té gaire bona acollida
La setmana blanca serà finalment efímera, ja que el nou govern de la Generalitat ha anunciat que la suprimirà per al curs vinent. De fet, enguany l'ha mantinguda únicament perquè ja hi havia activitats alternatives organitzades i no era qüestió de desballestar aquesta programació de molts centres. Però el recorregut de la setmana blanca no ha estat únicament controvertit en l'àmbit polític. Més enllà de les queixes sorgides dels professionals de l'educació i dels seus sindicats, les famílies no han vist bé, en general, una mesura que dificulta la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Si més no, en el marc laboral vigent actualment a casa nostra.
Així ho reflecteix l'enquesta que hem fet al bloc. Un sondeig sense cap pretensió científica i que serveix solament per veure per on bufa el vent, però el resultat del qual és, tanmateix, il·lustratiu. Dues terceres parts de les persones que han contestat la pregunta estan en desacord amb la setmana blanca i advoquen per la seva supressió (demanda que, com hem dit al principi, es veurà satisfeta el proper curs). Una quarta part, no obstant, mantindria aquesta mesura. I la resta (sobre un 10%) la mantindria sempre que hi hagués alternatives.
Així ho reflecteix l'enquesta que hem fet al bloc. Un sondeig sense cap pretensió científica i que serveix solament per veure per on bufa el vent, però el resultat del qual és, tanmateix, il·lustratiu. Dues terceres parts de les persones que han contestat la pregunta estan en desacord amb la setmana blanca i advoquen per la seva supressió (demanda que, com hem dit al principi, es veurà satisfeta el proper curs). Una quarta part, no obstant, mantindria aquesta mesura. I la resta (sobre un 10%) la mantindria sempre que hi hagués alternatives.
Albert Sanjuán, exalumne del 66 que viu a Londres
Albert Sanjuán és un exalumne de la Mercè de la generació de 1966 que es va perdre la trobada del 7 de juny de 2008. Viu a Londres, on treballa de professor d'espanyol des de fa set anys, i li va ser impossible venir. A través del seu germà Raül, ens va fer saber que li dolia moltíssim.
Aquest dissabte passat, l'Albert va ser a Tortosa per assistir a un sopar dels antics estudiants de l'Institut Joaquín Bau que vam començar el desaparegut BUP l'any 1980. Amb el mal gust que tenia de no haver pogut assistir a la trobada de la seva antiga escola, aquesta vegada, que s'ho podia combinar, va comprar-se immediatament el bitllet d'avió i no va faltar a la cita.
Ell i un servidor ens vam fer aquesta foto. Era al restaurant Pla dels Catalans, on va celebrar-se la trobada. De fons, una orla amb tots els alumnes que vam compartir institut entre 1980 i 1984.
De la Mercè n'érem uns quants a aquesta trobada: Jaume Benet, Vicent Favà, Marisa Ramon, Alícia Lores, Juani Subirats, l'Albert, un servidor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)