Hola!
Segueixo entrant de tant en tant al bloc (he de comfessar que no tant sovint com ho feia als voltants del 7 de juny) i tot i que veig que esteu una mica "desangelats" he de dir-vos als de les generacions del 64 al 67 i rodalies que em féu ENVEJETA SANA. Sou els que més us heu mogut i més us heu implicat (i no ho dic amb ànim d'ofendre a ningú dels altres...no em malinterpreteu, per favor) i, principalment, els que més heu respòs (y para muestra un botón...que diuen al poble ma mare).
Bé, a banda d'aquest incís, he repescat la meva oblidada contrasenya del bloc per a fer pública una proposta que vam fer a la taula de les generacions del 76 al 78 (una representació escassa, però contundent) i que la Laia ha "reactivat" aquests dies. Hem pensat de fer un dinar (en principi) i volem comptar, a més a més de amb els nostres companys de promoció, amb aquelles promocions properes que s'hi vulguin sumar. No s'ha parlat encara de dates, amb la qual cosa quedem oberts a propostes. Estem intentant el sistema boca-orella a veure si tenim sort.
Procuraré d'anar penjant les novetats al respecte. Des de la setmana passada, i si no m'equivoco, en som uns 6.
Si al final en som 6...pos 6 ben avinguts que dinarem plegats, però queda clar que com més serem millor ens ho passarem.
Escampeu-ho!!!
Una abraçada,
Sonia Pelechano
dilluns, 13 d’octubre del 2008
dissabte, 11 d’octubre del 2008
29 de Novembre, la data proposada.
Ara que tinc a la familia dormint i puc disposar de un momentet, explicaré una mica par damunt la xerrada que hem tingut Amador Gisbert, Neus Jove i jo mateix Rafel Pedret.
A la Cinta ja vam parlar de intentar fer alguna cosa al Casal de Jesus, i a Amador la idea li va agradar prou, pel tema de la música que es la seva passió, el lloc gran i que podriem disposar unica i exclusivaments per nosaltres. Jo tenia que mirar dates i posarme en contacte amb ell, fins la setmana passada no vaig poder-ho fer.
El dia 7 quan vaig obrir el correu ja era massa tard, vaig trucar a Susana però tenia una reunio i no vam poder parlar gens. al dia següent vaig parlar amb Selu i amb ella mateixa i van comentarme una mica el que a vingut a ser el cop de puny a la taula de Selu.
Avui mateix m'ha trucat Amador, ja tenim dates?, hem estat parlant de la reunio del passat dia 7 que nomes van ser cuatre persones i que tenim que possar els co... damunt la taula (qui en tingue) per conseguir portar aixó a terme.
Hem parlat que els anys podrien ser del 65 fins al 71 sense deixar fora a ningú que vulgue vindre, i també s'ha comentat que la gent amb ganes de implicarse ho te que fer ara, amb un minim de dos persones per any.
Jo ho poso aqui per que opinem tots, el restaurant es mes facil, el casal es prou mes complicat, però entre tots ho podem aconseguir.
A la Cinta ja vam parlar de intentar fer alguna cosa al Casal de Jesus, i a Amador la idea li va agradar prou, pel tema de la música que es la seva passió, el lloc gran i que podriem disposar unica i exclusivaments per nosaltres. Jo tenia que mirar dates i posarme en contacte amb ell, fins la setmana passada no vaig poder-ho fer.
El dia 7 quan vaig obrir el correu ja era massa tard, vaig trucar a Susana però tenia una reunio i no vam poder parlar gens. al dia següent vaig parlar amb Selu i amb ella mateixa i van comentarme una mica el que a vingut a ser el cop de puny a la taula de Selu.
Avui mateix m'ha trucat Amador, ja tenim dates?, hem estat parlant de la reunio del passat dia 7 que nomes van ser cuatre persones i que tenim que possar els co... damunt la taula (qui en tingue) per conseguir portar aixó a terme.
Hem parlat que els anys podrien ser del 65 fins al 71 sense deixar fora a ningú que vulgue vindre, i també s'ha comentat que la gent amb ganes de implicarse ho te que fer ara, amb un minim de dos persones per any.
Jo ho poso aqui per que opinem tots, el restaurant es mes facil, el casal es prou mes complicat, però entre tots ho podem aconseguir.
divendres, 10 d’octubre del 2008
Generació 1964- Fotos excursió a Mallorca (1ª part)
Ahí tenéis las fotos que he podido encontrar de Mallorca. Como podréis ver, la calidad es nefasta, pero he decidido ponerlas porque aunque no se vean bien, an algunas se pueden distinguir más o menos, a la gente que estuvimos allí.Ha costado encontrarlas, y el sábado al fin, las pude encontrar.
Ah por cierto, Guillermo, sales en casi todas:
En la primera no sales (es evidente) ja jaj ajaj, en la segunda, al lado de Tejedor, en la tercera por arriba de cinta Valldepérez, y en la cuarta, creo qeu eres el que esta algo agachado al lado de Tejedor de nuevo.
Un cop de puny damunt la taula molt oportú
El company Josep Lluís Solé, Selu, ha donat un cop de puny damunt de la taula que era molt necessari. Jo no sóc gaire partidari dels cops de puny de cap mena, però no menyspreo el valor que poden tenir els que es donen damunt de la taula. Selu ha posat el dit dins de la nafra en què ens movem tots (amb la lloable excepció dels de l'any 64) des del passat 7 de juny. Bé, més que nafra, diríem que en el núvol, els que encara estiguin embadalits en el record d'una diada que va ser excepcional i difícilment repetible, o en la desídia, argumentada, això sí, amb molt bones raons.
No dic això perquè la gent tingui cap obligació de trobar-se, anar a sopars o revisitar el seu passat escolar de forma obsessiva i recurrent. En absolut. És més, els llocs de trobada que ens organitzem nosaltres mateixos ho són en la mesura que ens vulguem trobar i, òbviament, per a la gent que es vulgui trobar. Això, que és una evidència general, ha quedat molt clar també en la pràctica en la nostra comunitat d'exalumnes de la Mercè. És més, que sabéssim que la sobredosi d'emocions i expectació prèvia al 7 de juny s'apagaria molt a continuació, no treu que tot plegat hagi estat, per dir-ho en frase catalana i en particular tortosina, una arrancada de cavall i parada de burro.
Insisteixo, aquí ningú està obligat a res. Però precisament per això és innecessari aixecar expectatives irreals i parlar i proposar idees que després ningú vol portar a la pràctica. O que els que fan un pas endavant siguin quatre gats i es quedin més sols que la una, que també s'ha de dir per estricta justícia. Com diu Selu, si es volen fer coses, el primer que cal fer és tenir-ne ganes. Tothom té feina, tots i totes tenim fills i obligacions de tota mena. Són bones raons. L'important seria que no fossin excuses. Perquè si alguna cosa està demostrant el que ha passat des del juny cap aquí és que de ganes més aviat poques.
Permeteu-me que insisteixi per tercera vegada, perquè no quedi cap dubte del que dic. No és obligatori tenir ganes de res, però aleshores assumim la realitat i no perdem més el temps. Perquè per parlar per parlar, callats i callades estem més guapos i guapes.
No tinc intenció de polemitzar amb ningú, però deixeu-me afegir una cosa. Aquesta situació en què ens trobem, en què "no sabem què volem ser quan siguem grans", produeix efectes que no poden ser més paradoxals. Fa uns dies, vaig tenir un cert malentés amb alguns del 64, perquè intentant animar als del meu any vaig posar la seva trobada com a exemple, afegint l'argument que es comprovava que no era tan difícil. No vull insistir-hi perquè ja vaig explicar el que havia d'explicar i no és cosa de reobrir un conat de polèmica absurda (perquè és absurd discutir per una cosa en la qual estàs d'acord).
Però crec poder dir que algú es va molestar perquè es pensava que es menyspreava la seva feina. I s'equivocaven en això, però no estaven mancats de raó en una cosa: sent els únics que s'han mogut amb resultats palpables (tenen bloc propi, han fet ja una trobada, s'han currat uns materials de record molt notables), tenen dret no a mirar per damunt de l'espatlla a ningú, sinó a demanar que a ells precisament no se'ls qüestioni ni les ganes ni l'esforç.
Que quedi clar també que els dels altres anys no hem fracassat miserablement. En el pitjor dels casos ho intentem i no és culpa de ningú si la gent no té ganes, o no en té més que retòricament. És més, en el terreny personal sentir-me dir que m'ho hauria de currar em provoca cert rubor. Però vaja, tampoc res de l'altre dijous, ja que em sembla que, en tot plegat, a ningú ens hi va res. Bé, a mi segur que no. Si fem coses és perquè ens dóna la real gana i perquè disfrutem fent-les. Si no s'ha de donar el cas, el poc temps lliure de què gaudim ja el dedicarem a coses més profitoses i que ens donin les alegries que pensàvem que trobaríem aquí.
No dic això perquè la gent tingui cap obligació de trobar-se, anar a sopars o revisitar el seu passat escolar de forma obsessiva i recurrent. En absolut. És més, els llocs de trobada que ens organitzem nosaltres mateixos ho són en la mesura que ens vulguem trobar i, òbviament, per a la gent que es vulgui trobar. Això, que és una evidència general, ha quedat molt clar també en la pràctica en la nostra comunitat d'exalumnes de la Mercè. És més, que sabéssim que la sobredosi d'emocions i expectació prèvia al 7 de juny s'apagaria molt a continuació, no treu que tot plegat hagi estat, per dir-ho en frase catalana i en particular tortosina, una arrancada de cavall i parada de burro.
Insisteixo, aquí ningú està obligat a res. Però precisament per això és innecessari aixecar expectatives irreals i parlar i proposar idees que després ningú vol portar a la pràctica. O que els que fan un pas endavant siguin quatre gats i es quedin més sols que la una, que també s'ha de dir per estricta justícia. Com diu Selu, si es volen fer coses, el primer que cal fer és tenir-ne ganes. Tothom té feina, tots i totes tenim fills i obligacions de tota mena. Són bones raons. L'important seria que no fossin excuses. Perquè si alguna cosa està demostrant el que ha passat des del juny cap aquí és que de ganes més aviat poques.
Permeteu-me que insisteixi per tercera vegada, perquè no quedi cap dubte del que dic. No és obligatori tenir ganes de res, però aleshores assumim la realitat i no perdem més el temps. Perquè per parlar per parlar, callats i callades estem més guapos i guapes.
No tinc intenció de polemitzar amb ningú, però deixeu-me afegir una cosa. Aquesta situació en què ens trobem, en què "no sabem què volem ser quan siguem grans", produeix efectes que no poden ser més paradoxals. Fa uns dies, vaig tenir un cert malentés amb alguns del 64, perquè intentant animar als del meu any vaig posar la seva trobada com a exemple, afegint l'argument que es comprovava que no era tan difícil. No vull insistir-hi perquè ja vaig explicar el que havia d'explicar i no és cosa de reobrir un conat de polèmica absurda (perquè és absurd discutir per una cosa en la qual estàs d'acord).
Però crec poder dir que algú es va molestar perquè es pensava que es menyspreava la seva feina. I s'equivocaven en això, però no estaven mancats de raó en una cosa: sent els únics que s'han mogut amb resultats palpables (tenen bloc propi, han fet ja una trobada, s'han currat uns materials de record molt notables), tenen dret no a mirar per damunt de l'espatlla a ningú, sinó a demanar que a ells precisament no se'ls qüestioni ni les ganes ni l'esforç.
Que quedi clar també que els dels altres anys no hem fracassat miserablement. En el pitjor dels casos ho intentem i no és culpa de ningú si la gent no té ganes, o no en té més que retòricament. És més, en el terreny personal sentir-me dir que m'ho hauria de currar em provoca cert rubor. Però vaja, tampoc res de l'altre dijous, ja que em sembla que, en tot plegat, a ningú ens hi va res. Bé, a mi segur que no. Si fem coses és perquè ens dóna la real gana i perquè disfrutem fent-les. Si no s'ha de donar el cas, el poc temps lliure de què gaudim ja el dedicarem a coses més profitoses i que ens donin les alegries que pensàvem que trobaríem aquí.
dijous, 9 d’octubre del 2008
AVÍS PER A LES "QUINTES" 67, 68,69.... ON PUNYETA ESTEU???
A vore.. ja esta bé la broma¡¡¡¡ "quan farem algo??", "quan farem un soparet", "quan mos tornarem a trobar???" la meva pregunta es molt fàcil VOLEU FER ALGUNA COSA?????? POS MOVEM-NOS. No pot ser que, tant en la trobada (per dir alguna cosa) de la Cinta, com la del passat dimarts i en perdó dels que si que hi erem, vam fer el RIDICUL només n'erem quatre. ON SON LES GANES DE FER COSES???. El que no podem fer es arribar al lloc i entaular-nos ja que per arribar al punt aquest PRIMER S'HA D'ORGANITZAR.
Se que pot ser sóc una mica crític, que tots tenim feina i obligacions, però si VERITABLEMENT VOLEM FER ALGUNA COSA, ens em de moure JA!.
Els quatre que ens vam reunir el passat dimarts, vam decidir dues coses, una que fes un escrit al bloc i l'altra ficar una data límit per veure com respón la gent... Que perqué?, per que si no ens movem. no es fa res , quedarem com uns (fiqueu el calificatiu que vulgeu) i viurem del record del dia 7. la data límit en qüestió sera el 20 D'OCTUBRE.
O sigue... Jose Manuel " NKONO" comença a moure fitxa amb els del 69 i dis-me algo abans del 20.
Carme Liberal "CARMENCHU" mas de lo mismo , a moure la gent del 67.
Rafel Pedret, Albert Mola, Mª Jesus Nadal, Elena Barbera, Jose Manuel Tarazaga, Jordi Teruel.... i tot aquell que sigui d'aquetes "quintes", només us demano que si voleu fer algo en aquest mateix apartat podeu ficar si SI o si NO.
Espero que no us enfadeu, però la cara que ens va quedar als "quatre de Filipinas" ens ha portat a aquesta reflexió.
Se que pot ser sóc una mica crític, que tots tenim feina i obligacions, però si VERITABLEMENT VOLEM FER ALGUNA COSA, ens em de moure JA!.
Els quatre que ens vam reunir el passat dimarts, vam decidir dues coses, una que fes un escrit al bloc i l'altra ficar una data límit per veure com respón la gent... Que perqué?, per que si no ens movem. no es fa res , quedarem com uns (fiqueu el calificatiu que vulgeu) i viurem del record del dia 7. la data límit en qüestió sera el 20 D'OCTUBRE.
O sigue... Jose Manuel " NKONO" comença a moure fitxa amb els del 69 i dis-me algo abans del 20.
Carme Liberal "CARMENCHU" mas de lo mismo , a moure la gent del 67.
Rafel Pedret, Albert Mola, Mª Jesus Nadal, Elena Barbera, Jose Manuel Tarazaga, Jordi Teruel.... i tot aquell que sigui d'aquetes "quintes", només us demano que si voleu fer algo en aquest mateix apartat podeu ficar si SI o si NO.
Espero que no us enfadeu, però la cara que ens va quedar als "quatre de Filipinas" ens ha portat a aquesta reflexió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)