Us informo que el dossier a l'Ajuntament el va presentar el Col·legi, després d'haver informat al Claustre de Professors/es i al darrer Consell Escolar del Centre, del curs acadèmic 2007-2008, el 27 de juny, que va donar-hi el vist-i-plau.
Aquesta petició, ja ha passat un tràmit, com és l'aprovació unànim de la corporació local de Tortosa, cosa que estem molt contents i agraïts. Ara cal més adhesions i fer el seguiment, perquè "la creu" no està atorgada.
dijous, 10 de juliol del 2008
dimecres, 9 de juliol del 2008
Un joc d'aquells que fèiem
Al bloc vam fer un joc (Com érem, com som) que va tenir la seva gràcia. Ens va permetre veure la cara que fem en l'actualitat. En alguns casos vam poder comprovar que hi ha persones que són com el vi bo: ja sabeu, allò que el pas del temps els senta de meravella. En altres, entre els que m'incloc, vam constatar que el temps també fa estralls :-)
Per altra banda, la "modorra" estiuenca no significa necessàriament gaudir de més temps lliure, com molt bé s'ha dit per aquí, però sempre hi ha estonetes per posar-se davant de la pantalla que no es tenen la resta de l'any. Per això deixo caure una idea per si la voleu posar en marxa com a joc de l'estiu del bloc. O si més no, perquè la paim ara i ja la posarem en marxa a partir del setembre.
El "joc" consistiria en fer una breu presentació personal de cadascú, intentant explicar que ha estat de nosaltres i de la nostra vida des que vam deixar l'escola. No es tracta de penjar currículums ni d'escriure gaire. La cosa pot ser fins i tot molt esquemàtica: si tenim criatures, si hem estudiat, on hem treballat, on hem viscut...
Tampoc cal explicar batalletes de la mili o si hem tingut moltes nòvies (o nòvios), o de presumir de res, és clar, tot i que la cosa queda a la discreció de cadascú.
Us semblarà una proposta pocasolta, però el dia de la Trobada vaig constatar que entre nosaltres ens feiem autèntics interrogatoris per saber de les nostres vides. És normal, alguns feia més de vint i més de trenta anys que no ens havíem vist i hi havia una curiositat lògica i natural. I fins i tot sana.
És una curiositat que potser sentim amb més intensitat els que vivim fora de Tortosa, ja que estem molt més despenjats i hem perdut més fils. Però pel que s'ha vist aquí al bloc i amb tota la moguda de la Trobada, també hi ha molts exalumnes residents a Tortosa que havien perdut el contacte i el 7 de juny es preguntaven els uns als altres amb ganes no menors.
En el millor dels casos, aquest joc pot esdevenir també un intent seriós de fer una mica de "networking". És a dir, d'anar consolidant una xarxa de contactes personals. Em sembla que aquesta comunitat digital, tot i estar bastant relaxada en les darreres dos o tres setmanes, té elements, interessos i coincidències com per generar altres comunitats i grups en diferents àmbits. Fins i tot de caràcter professional, tot i que no és imprescindible, és clar.
Ah, per cert. Si al joc li voleu posar nom, s'accepten propostes.
Per altra banda, la "modorra" estiuenca no significa necessàriament gaudir de més temps lliure, com molt bé s'ha dit per aquí, però sempre hi ha estonetes per posar-se davant de la pantalla que no es tenen la resta de l'any. Per això deixo caure una idea per si la voleu posar en marxa com a joc de l'estiu del bloc. O si més no, perquè la paim ara i ja la posarem en marxa a partir del setembre.
El "joc" consistiria en fer una breu presentació personal de cadascú, intentant explicar que ha estat de nosaltres i de la nostra vida des que vam deixar l'escola. No es tracta de penjar currículums ni d'escriure gaire. La cosa pot ser fins i tot molt esquemàtica: si tenim criatures, si hem estudiat, on hem treballat, on hem viscut...
Tampoc cal explicar batalletes de la mili o si hem tingut moltes nòvies (o nòvios), o de presumir de res, és clar, tot i que la cosa queda a la discreció de cadascú.
Us semblarà una proposta pocasolta, però el dia de la Trobada vaig constatar que entre nosaltres ens feiem autèntics interrogatoris per saber de les nostres vides. És normal, alguns feia més de vint i més de trenta anys que no ens havíem vist i hi havia una curiositat lògica i natural. I fins i tot sana.
És una curiositat que potser sentim amb més intensitat els que vivim fora de Tortosa, ja que estem molt més despenjats i hem perdut més fils. Però pel que s'ha vist aquí al bloc i amb tota la moguda de la Trobada, també hi ha molts exalumnes residents a Tortosa que havien perdut el contacte i el 7 de juny es preguntaven els uns als altres amb ganes no menors.
En el millor dels casos, aquest joc pot esdevenir també un intent seriós de fer una mica de "networking". És a dir, d'anar consolidant una xarxa de contactes personals. Em sembla que aquesta comunitat digital, tot i estar bastant relaxada en les darreres dos o tres setmanes, té elements, interessos i coincidències com per generar altres comunitats i grups en diferents àmbits. Fins i tot de caràcter professional, tot i que no és imprescindible, és clar.
Ah, per cert. Si al joc li voleu posar nom, s'accepten propostes.
dimarts, 8 de juliol del 2008
L'Ajuntament de Tortosa demana la Creu de Sant Jordi per a la Mercè
L'Ajuntament de Tortosa va aprovar, en el ple celebrat ahir al vespre, demanar la Creu de Sant Jordi per a la Mercè. L'acord reclama aquesta concessió com a colofó del 160è aniversari que estem celebrant.
És una bona iniciativa, ja que, si fructifica, reconeixerà el paper que la Mercè ha tingut en la història de Tortosa. No es tracta de valorar únicament si ara la Mercè és una escola millor o pitjor, si està ben equipada o no, si fa bé o no la seva feina, sinó de destacar que la nostra escola ha estat un punt de referència per a la ciutat. Un lloc per on ha passat mitja Tortosa, com deia, si no recordo malament, la Susanna Ferreres molt al principi d'aquest bloc.
La Creu de Sant Jordi és la màxima distinció que poden atorgar les institucions catalanes i es pot lliurar tan a persones individuals com a entitats i col·lectius. Sovint es critica que, en els darrers anys, se n'han donat massa, per la qual cosa la condecoració hauria pogut perdre part del seu valor. I fins i tot corre de fa anys una broma macabra, segons la qual l'autèntica recompensa és que, el dia que et mors, la Generalitat posa una esquela als diaris.
Què voleu que us digui! Ja veieu que els catalans no sabem fruir gaire de les nostres coses. Deu ser que, a base de trompades, se'ns ha acabat incorporant als gens un cert component de "mal rollo", que es diu ara.
Si alguna crítica se li ha de fer a la Creu de Sant Jordi és que s'ha donat a alguna persona que no s'ho mereixia i, sense ànim de polemitzar, diria que hem portat massa lluny l'afany de perdó cap a certs franquistes més o menys reciclats. Ho deixo aquí, però en tot cas afegeixo que a mi no me'n faria de nosa un reconeixement com aquest.
Ja ho veurem l'abril de l'any vinent, quan per Sant Jordi surti la nova llista de guardonats. Si s'arribés a donar el cas, crec que s'hauria de fer perquè quedés reconeguda tota la comunitat escolar, els mestres, els alumnes, les famílies... Però aprofitant la conjuntura històrica que estem vivint, en la qual els exalumnes hem tirat molt del carro, també hi hauríem d'aparèixer d'alguna forma. No voldria discutir sobre qui ha de sortir a buscar una medalla que no ens han donat. A més, això és el de menys. Ho plantejo en un altre sentit: si aquest premi arriba, serà mèrit de moltíssima gent. També de molts que ja no són entre nosaltres.
Alguns reconeixements de la Trobada
El 7 de juny, a la Trobada, es van fer un seguit de reconeixements a persones significades en la història del centre. Algunes pel seu paper al llarg del temps. Altres, per la col·laboració amb la trobada. Altres finalment per ser l'alumne o el mestre més antic... Vaig fer algunes fotos. La Neus Jové, a qui he demanat ajut per no equivocar-me en cap nom, m'ha apuntat que falta una imatge de l'homenatge a la mestra més gran que va assistir al dinar, M. Cinta Febrer. Lamento dir que no tinc aquesta foto. Si algú li va fer mentre rebia una placa (em consta, però, que algú ha penjat al bloc una imatge en què se la veu a taula), que la pengi o que me la faci arribar a info@consultoralocal.com i ja la penjaré jo.
Paco Climent, exalumne i periodista. Col·labora amb la revista Estel. Va néixer l'any 1915. Li va donar la placa el regidor de l'Ajuntament Ricard Forés.
Molts l'haureu vist en una imatge dels anys trenta. És el nen de la foto escolar que apareixia al cartell i al díptic informatiu de la Trobada. Es diu Josep Cardellé Amaré i és nascut l'any 1927. Apareix a la foto amb el regidor Forés i amb el director de la Mercè, Àngel Ismael.
Ramon Segarra va ser el primer president de l'Ampa. A Segarra el coneix molta gent perquè era el cap d'estació de Renfe, però no hauríem d'oblidar que va ser un gran lluitador per la democràcia en èpoques en què lluitar per la democràcia el mínim que et podia representar era un mastegot o un cop de porra. Hi ha una generació que ha quedat molt en segon terme, i que en molts casos es va apagant, a la qual hauríem d'estar-li molt agraïts els que, per edat, no hem hagut de córrer mai davant dels grisos.
Segarra surt a la foto (davant del micro) amb el regidor Forès i el director i amb l'actual president de l'Ampa, Xavier Lluís.
Paco Climent, exalumne i periodista. Col·labora amb la revista Estel. Va néixer l'any 1915. Li va donar la placa el regidor de l'Ajuntament Ricard Forés.
Molts l'haureu vist en una imatge dels anys trenta. És el nen de la foto escolar que apareixia al cartell i al díptic informatiu de la Trobada. Es diu Josep Cardellé Amaré i és nascut l'any 1927. Apareix a la foto amb el regidor Forés i amb el director de la Mercè, Àngel Ismael.
Ramon Segarra va ser el primer president de l'Ampa. A Segarra el coneix molta gent perquè era el cap d'estació de Renfe, però no hauríem d'oblidar que va ser un gran lluitador per la democràcia en èpoques en què lluitar per la democràcia el mínim que et podia representar era un mastegot o un cop de porra. Hi ha una generació que ha quedat molt en segon terme, i que en molts casos es va apagant, a la qual hauríem d'estar-li molt agraïts els que, per edat, no hem hagut de córrer mai davant dels grisos.
Segarra surt a la foto (davant del micro) amb el regidor Forès i el director i amb l'actual president de l'Ampa, Xavier Lluís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)