L'Ajuntament de Tortosa va aprovar, en el ple celebrat ahir al vespre, demanar la Creu de Sant Jordi per a la Mercè. L'acord reclama aquesta concessió com a colofó del 160è aniversari que estem celebrant.
És una bona iniciativa, ja que, si fructifica, reconeixerà el paper que la Mercè ha tingut en la història de Tortosa. No es tracta de valorar únicament si ara la Mercè és una escola millor o pitjor, si està ben equipada o no, si fa bé o no la seva feina, sinó de destacar que la nostra escola ha estat un punt de referència per a la ciutat. Un lloc per on ha passat mitja Tortosa, com deia, si no recordo malament, la Susanna Ferreres molt al principi d'aquest bloc.
La Creu de Sant Jordi és la màxima distinció que poden atorgar les institucions catalanes i es pot lliurar tan a persones individuals com a entitats i col·lectius. Sovint es critica que, en els darrers anys, se n'han donat massa, per la qual cosa la condecoració hauria pogut perdre part del seu valor. I fins i tot corre de fa anys una broma macabra, segons la qual l'autèntica recompensa és que, el dia que et mors, la Generalitat posa una esquela als diaris.
Què voleu que us digui! Ja veieu que els catalans no sabem fruir gaire de les nostres coses. Deu ser que, a base de trompades, se'ns ha acabat incorporant als gens un cert component de "mal rollo", que es diu ara.
Si alguna crítica se li ha de fer a la Creu de Sant Jordi és que s'ha donat a alguna persona que no s'ho mereixia i, sense ànim de polemitzar, diria que hem portat massa lluny l'afany de perdó cap a certs franquistes més o menys reciclats. Ho deixo aquí, però en tot cas afegeixo que a mi no me'n faria de nosa un reconeixement com aquest.
Ja ho veurem l'abril de l'any vinent, quan per Sant Jordi surti la nova llista de guardonats. Si s'arribés a donar el cas, crec que s'hauria de fer perquè quedés reconeguda tota la comunitat escolar, els mestres, els alumnes, les famílies... Però aprofitant la conjuntura històrica que estem vivint, en la qual els exalumnes hem tirat molt del carro, també hi hauríem d'aparèixer d'alguna forma. No voldria discutir sobre qui ha de sortir a buscar una medalla que no ens han donat. A més, això és el de menys. Ho plantejo en un altre sentit: si aquest premi arriba, serà mèrit de moltíssima gent. També de molts que ja no són entre nosaltres.
