dijous, 5 de juny del 2008
ATENCIO ORGANITZACIO I TOTSSSSSSSS
Genaro m'acaba de confirmar que ja esta preparant la mùsica tipo "GUATEQUE" Revivals 70/80 principalment per a la gran festa al seu PUB (Pub AIRE) prop del antic Femina, que podrem anar ... Nievetes si vols el movil de Genaro te'l passo.
Us adoneu com estem fent història entre tots ?
Aquest blog és excepcional.
Us adoneu com estem fent història entre tots ?
Anem penjant les nostres fotos i anem seguint les nostres històries. El blog gairebé té vida pròpia i el podríem dividir per seccions:
- hi ha els que segueixen els seus comentaris i les seves bromes ( entre ells el meu germà Ximo i les meues companyes de curs que no paren)
- està la secció de “Com érem, com són”, per a mi una idea genial de Toni i que hem anat seguin un bon munt de gent
- la secció de les fotos dels germans, ...
Però el que realment m’està agradant d’aquest blog són les fotos antigues. Són les que menys comentaris tenen perquè, lògicament, els que visitem el blog no ens sentin indentificats i ens costa fer un comentari, però realment hauríem de ser les més valuoses.
Tots em remenat capses i calaixos del records per veure què ho trobem. Jo encara no ho havia fet, però tenia al pensament la foto que ara publico.
Ma mare sempre m’havia explicat que era un dia d’excursió de dijous jarder (calculo que cap allà al 1944 o 1945) i que a ella li havien comprat el barret més gran de la botiga (ho podeu comprovar, és la quarta de la dreta). Ahir quan finalment la vaig trobar m’adono que la foto correspon al mateix dia que la que hi havia penjada amb el nom de “Classe de pàrvuls al voltant del 40” .
Si us fixeu bé, la mestra és la mateixa i porta una fiambrera entre les cames, com si estessin dinant al camp i les xiquetes tenen els barrets i els cistellets al voltant.
Em va emocionar. Vaig pensar, sí senyors, entre tots i sense sonar-nos estem reconstruint la història d’un col·legi .
Rosa Ma. Solé.
Us adoneu com estem fent història entre tots ?
Anem penjant les nostres fotos i anem seguint les nostres històries. El blog gairebé té vida pròpia i el podríem dividir per seccions:
- hi ha els que segueixen els seus comentaris i les seves bromes ( entre ells el meu germà Ximo i les meues companyes de curs que no paren)
- està la secció de “Com érem, com són”, per a mi una idea genial de Toni i que hem anat seguin un bon munt de gent
- la secció de les fotos dels germans, ...
Però el que realment m’està agradant d’aquest blog són les fotos antigues. Són les que menys comentaris tenen perquè, lògicament, els que visitem el blog no ens sentin indentificats i ens costa fer un comentari, però realment hauríem de ser les més valuoses.
Tots em remenat capses i calaixos del records per veure què ho trobem. Jo encara no ho havia fet, però tenia al pensament la foto que ara publico.
Ma mare sempre m’havia explicat que era un dia d’excursió de dijous jarder (calculo que cap allà al 1944 o 1945) i que a ella li havien comprat el barret més gran de la botiga (ho podeu comprovar, és la quarta de la dreta). Ahir quan finalment la vaig trobar m’adono que la foto correspon al mateix dia que la que hi havia penjada amb el nom de “Classe de pàrvuls al voltant del 40” .
Si us fixeu bé, la mestra és la mateixa i porta una fiambrera entre les cames, com si estessin dinant al camp i les xiquetes tenen els barrets i els cistellets al voltant.
Em va emocionar. Vaig pensar, sí senyors, entre tots i sense sonar-nos estem reconstruint la història d’un col·legi .
Rosa Ma. Solé.
LA BARBERA ALS 70 I AL 2008
Gràcies a la meva companya/amiga Mª Jesús ja tinc penjada la meua foto de "com erem i com som", i el dia 7 espero trobarme amb tots els meus companys per recordar els moments viscuts en aquest el nostre centre el col-legi "La Mercè".
"RECORDANT LA INFÀNCIA" per Àngels Ayora
Dels anys de la nostra infància al col-legi de "La Merced"
el fluir com aquell que vol aigua
se li dóna i ja no pateix sed.
Eren uns temps meravellosos
segur tots sempre els recordarem
aquells anys de la nostra infàntesa
mai els oblidarem.
Àngels Ayora
Aquesta foto és del any 1970 i els que hi surten són:
La meva mare Ángeles Córdoba, la Sra. Júlia, la iaia de les Muñoz, jo Àngels, Immaculada , les germanes Muñoz, Emilio i Mª Carmen Ayora, Mª Cinta Bellobí, Juanjo, Elena Bellobí, Julia Bel, i el meu germà petit, José Ramón, que avui en dia té 40 anys i es pare d`un nen.
Per les coses que té la vida, hi han persones que ja no hi són entre nosaltres, com la Sra. Júlia, i Julia Bel, peró hi són en els records.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)