En aquesta època de l'any se celebren diversos sopars d'antics alumnes de la Mercè. Alguns tenen una trajectòria que s'acosta al quart de segle. Altres van sorgir al caliu d'aquella gran trobada d'exalumnes de 2008. El de la generació de 1969 i anys immediats en va ser un fill molt directe. Mesos després, una mítica festa al Casal de Jesús va estrenar un costum que enguany ha complit el desè aniversari.
Enguany vam ser pocs. S'ha conjugat un seguit de circumstàncies (torns de feina, compromisos familiars ineludibles i alguna qüestió de salut), però tothom va tenir clar que calia mantenir la convocatòria, amb els que poguessin ser-hi. I no és que els que, efectivament, hi vam poder ser ens ho passéssim molt bé. És que deixar un any la cita té els seus riscos.
Diguem, si de cas, que el petit format ens va permetre estar més recollits i parlar molt més tots junts, i no tan sols amb els veïns de taula més propers, que és el que passa, vulguis o no, quan ets molta colla. Això mateix va donar una altra "dimensió" a la trobada prèvia al sopar, i a la posterior a la nit tortosina. En definitiva, ser pocs no va ser cap obstacle perquè la vetllada valgués molt la pena.
Per acabar, comentarem que es va quedar de tornar-nos a trobar en vespres de Nadal, amb aquell esmorzar en el qual es lliuren les butlletes de la grossa de Catalunya, a la qual juguem, des de fa uns pocs anys. I per descomptat, al número 1848, l'any de fundació de l'escola de la Mercè. Potser no serà el 24 de desembre, com era habitual, ja que és diumenge. Però ja s'avisarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada