Les antigues alumnes dels anys 50 van celebrar la seva trobada anual aquest passat 25 de novembre. És la trobada més veterana de totes les que se celebren: la d'enguany era la 22a edició. Es diu aviat, però palesa tot allò de la fidelitat a la Mercè. D'allò que algú en va dir l'esperit de la Mercè.
Són només dones perquè són encara d'aquell temps que xiquets i xiquetes anaven per separat a l'escola. A les generacions actuals la cosa els fa fins i tot gràcia (ho deuen considerar un acudit, quan era una astracanada), però és fidel reflex d'una època.
Van començar l'any 1995, molt centrades en el segment central d'aquella època. Avui, el ventall d'edats va, aproximadament de 1951 a 1957. La idea original va sorgir al final del funeral d'una companya que va morir en la plenitud de la vida. Potser veure aquell fet, i veure'l tan a prop, les va fer adonar de la fragilitat de tot plegat i de la necessitat de valorar les coses importants. Així continuen, dues dècades després, i això que n'hi ha algunes més que ja falten també. Encomiable per moltes coses, però per aquesta també.
Fa uns quants anys que anem a fer unes fotos a aquesta trobada. No ens quedem a sopar, perquè la festa és seva i nosaltres ja estem contents que ens deixin deixar-ne testimoni gràfic. I és curiós: a la pràctica totalitat només les veiem una vegada l'any, justament aquesta nit, però sempre ens sentim extraordinàriament ben acollits quan els fem la visita. I és que compartim quelcom molt preuat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada