El símbol del mig milió de visites

Segurament per alguna deformació professional, aquí tenim certa tendència a dir les coses gràficament. Els símbols, ja se sap, tenen la gràcia d'expressar de forma directa i senzilla una realitat que hi ha al darrera. I que és el que compta de veritat, no ho oblidem. Si el símbol, a més, diu alguna altra cosa sense interferir en el missatge ni embafar, ja és fantàstic.

Valia la pena destacar que el bloc ha arribat al mig milió de visites? La pregunta també podria ser la contrària: i perquè no? No sentim un orgull de ser de la Mercè que expressem sempre que en tenim l'ocasió? Doncs endavant i via fora.

Evidentment, les gràcies que hem de donar a tothom són moltes més que mig milió, però tot això de la simbologia té coses així: per exemple, vincular fons i forma (em sembla recordar que se'n deia adequació del missatge). Ara, no us cansaré amb explicacions de màrqueting.

Només recordarem que hem seguit una línia que vam encetar fa més de tres anys. Una línia que a finals de l'any passat, coincidint amb el 25è aniversari de l'actual edifici de la Mercè, al carrer Providència, va tenir aquesta altra criatura.

Pels que encara dubteu que hi fa aquí al mig la creu dins dels punts, recordeu que es tracta de la creu de la Mercè. O, si ho preferiu, la creu de l'Orde Mercedària, que l'any 1230 va fundar a Tortosa el convent sobre el qual va aixecar-se la nostra escola a partir del 1848 (més informació aquí).


La creu de la Mercè, junt amb altra simbologia tortosina present també a l'escut de l'escola, ja apareixia en la mare dels ous. Aquella famosa xapa que vam posar en circulació una mica abans de la concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa.

Paradoxes de la vida (tot i que no insòlites en això del màrqueting), la que va fer autèntica fortuna va ser la versió petita de la xapa. Sense cap mena de dubte perquè el format pin permetia portar-lo a la solapa.

En fi, ja veieu si l'orgull de ser de la Mercè pot lluir-se de forma versàtil. Perquè al capdavall, com dèiem al principi, el més important no és el símbol per ell mateix, sinó allò que representa. I si allò representat s'ho val...