Pili Castellà Vargas ha recuperat unes quantes fotos de l'excursió de final de curs a Mallorca de l'any 1979. Érem la generació del 1966 els que acabàvem vuitè curs de la desapareguda EGB. Després de moltes activitats al llarg de l'any per recaptar fons (des de la tradicional rifa nadalenca a una llegendària festa al gimnàs de l'escola del carrer Montcada), vam enfilar el viatge cap a la principal illa balear en el que per a molts era el primer viatge en vaixell de la seva vida. Avui les coses han canviat molt i als 13-14 anys, les criatures han voltat molt, però llavors aquella era per a molts la primera gran sortida; la primera en què s'anava en vaixell i en avió; i la primera que es feia sense el control-vigilància-protecció de la família...
El viatge en vaixell va ser mogudet. Vam agafar mala mar i el viatge es va allargar més del previst, de forma que vam arribar tard a l'hotel i vam sopar un àpat fred que ens havien deixat, en un menjador on no hi havia ningú més. Era l'hotel "Los Príncipes", situat a Can Picafort, ala badia d'Alcúdia, al nord de l'illa; una destinació que pel que sembla era freqüent en aquesta mena d'excursions de fi de curs. Com l'agència, Viajes Kontiki, que hi estava especialitzada, fins al punt que al seu logotip sortida el típic barret estudiantil anglosaxó. Si no recordo malament, l'excursió es va contractar a través d'una agència de viatges tortosina, ubicada al costat del Bar Ribera.
Em sembla que a tots ens va quedar un record molt marcat d'aquells cinc dies, de dilluns a divendres, que va durar l'excursió. Segurament pel que explicava en el primer paràgraf. Era com sentir-se gran de repent. Amb totes les rebel·lies adolescents que podem imaginar-nos, des de fumar a prendre una copa amb alcohol, passant per intentar "apretar" en les peces lentes del ball que va fer-se com a mínim una de les nits. Alguns afortunats i afortunades, a més, van esmunyir-se a "passejar" a la llum de la lluna per la platja que hi havia al costat de l'hotel...
També va ser un viatge ple de descobriments. Bé, les persones més decidides d'entre el grup a Mallorca només van demostrar que n'eren molt de decidides. La gran sorpresa va ser adonar-nos-en de com eren en banyador alguns dels nostres companys i companyes. Una meravella, perquè ens entenguem... Testimonis d'altres generacions que s'han recollit en aquest bloc coincideixen en la idea d'uns "cuerpos Danone" que ningú havia sabut apreciar anteriorment... En fi, si els nostres fills i filles llegeixen això pensaran que som uns troglodites o uns freakies acabats...
Ens acompanyaven una parella de mestres, perquè a més que érem menors d'edat, una mica d'ordre s'havia de garantir. Ja recordareu que sempre eren un mestre i una mestra, per allò que érem nois i noies. Aquell any van venir don Rafael i doña María Pilar, que eren matrimoni. No feia gaires anys que havien arribat a la Mercè i, pel que tinc entés, quan l'escola del carrer Montcada va ser abandonada a correcuita el 1982 van acabar recalant al col·legi de Ferreries. Vaig sentir no fa gaire que don Rafael ja s'havia jubilat. Algú en té més informació?
Evidentment, no totes les experiències del viatge van ser edificants al 100%, sobretot si ho considerem des del punt de vista dels nostres pares. I ara que tenim fills potser ens ho mirem d'una altra forma, tot i que també els temps han canviat molt i em vull pensar que ens agafem les coses amb una altra filosofia, una mica més relaxada... En tot cas, estic molt agraït a l'experiència amb un tabac negre que es deia "Kaiser". Gràcies als cigarrets d'aquesta marca que em vaig fumar a Mallorca, no he fumat mai més a la vida. Tot això que la salut s'ha trobat...
Hi ha molts records que es remeten als tòpics més tronats dels viatges a Mallorca: la visita a la fàbrica de perles, el recorregut per les Coves del Drac o les ensaïmades. N'hi va haver d'altres de curioses, pròpies d'aquesta excursió, com les freqüents bromes sobre l'oferta gastronòmica de l'hotel, una mica limitada, i l'abundància de meduses a la platja...
No voldria fer un relat unidireccional d'aquella excursió, tot i tenir-hi records propis com a participant en la mobuda. Potser millor ho deixo aquí i obrim un fil per qui vulgui afegir les seves anècdotes i vivències. En una entrada posterior publicarem més fotos de les recuperades per la Pili Castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada