divendres, 26 d’abril del 2013

Els edificis de la Mercè sempre han estat molt "multiusos": notícies del 1885


Els que vam anar a la Mercè al carrer Montcada recordem que a aquell casalici, antic institut, s'hi encabien moltes altres activitats: des del local de l'històric Club Sport, on jugàvem llegendàries partides de tennis de taula, als partits de la lliga local de futbol sala. L'actual edifici del carrer de la Providència també acull part de la vida social del barri del Rastre, per exemple les festes majors, que se celebren al mes d'agost. Per unes coses o altres, la Mercè ha acollit sempre a les seves instal·lacions el batec viu de la vida social i cultural de la ciutat de Tortosa.

Però sense cap mena de dubte, si més no pel que fa versatilitat, la palma se l'emporta l'edifici original, a l'antic convent mercedari que va donar nom al carrer i a la mateixa escola. Allí va existir des d'un teatre al parc de bombers de la ciutat, passant per la casa de caritat i la primera seu del museu de Tortosa. Sense oblidar que, un cop abandonada l'escola per una pretesa ruïna el desembre de 1970, va aprofitar-se com a caserna de policia.

L'antic alumne Joan Ramírez ens ha fet arribar un retall de premsa del segle XIX que ens demostra fins on van arribar aquests múltiples usos. El diari tortosí "La Verdad" publicava el 3 de febrer del 1885 l'avís que encapçala aquesta entrada. Era un avís sobre el trasllat d'un anomenat "Gimnasio Higiénico" que, fins llavors, havia funcionat provisionalment a un teatre ubicat al barri del Rastre: el Teatro García Tió, del qual no teníem notícia.

El cas és que aquest centre esportiu "higiènic" s'instal·lava definitivament, segons s'anunciava, en el "patio del Teatro, calle de la Merced". Aquesta descripció correspon al recinte de l'antic convent mercedari, una part del qual (on avui s'aixeca l'església de la Reparació) s'havia usat com a teatre després que l'Ajuntament es fes amb la propietat arran de la Desamortització del 1836.

En Joan Ramírez ens indica que les activitats gimnàstiques es desenvoluparien probablement al que molts coneixem com a pati escolar d'aquell edifici: si no vam anar-hi, l'hem vist en fotos. És una hipòtesi molt plausible, ja que abunden els testimonis gràfics més diversos en l'espai d'aquest pati. En aquest bloc n'hem publicat uns quants. Ens hem de fer el càrrec, no obstant això, que fins al 1897, quan va enderrocar-se l'edifici principal de l'antic monestir, que no era ocupat originàriament per l'escola, no va agafar aquesta la configuració que va tenir al segle XX i que és la que resta documentada fotogràficament.

El llenguatge amb què s'anuncia el Gimnasio Higiénico és absolutament deliciós. Els elogis decimonònics se'ns fan estranys vists des de la perspectiva actual, és clar, però hi ha descripcions de rebuscada adjectivació que ens arriben al cor. Val la pena llegir les referències al "ilustrado público Tortosino", als "saludables ejercicios higiénicos tan útiles y recomendables", als pares "que tengan a bien enviar sus hijos para aprovecharse" dels dits exercicis "para ambos sexos", o a tothom que vulgués passar per allí a fer-hi un cop d'ull: segons el ditiràmbic anunci, podrien presenciar la "combinación de ejercicios, que, como jueces imparciales podrán dar su fallo sobre la utilidad de la Gimnástica, para todas las edades".

Un últim comentari sobre això del "Gimnasio Higiénico". Aquesta era una denominació molt freqüent en aquella segona meitat del segle XIX. Eren gimnasos que oferien una combinació de taules gimnàstiques, com flexions, estiraments i curses, i d'exercicis gimnàstics amb aparells. La gran novetat és que els exercicis estaven dirigits per professors i supervisats per metges. Eren els primers intents de professionalitzar la docència esportiva, en un moments en què a Europa estaven inventant-se, tot i que aquí encara no havien arribat o no havien arribat tots, la major part d'esports contemporanis.

És probable que la denominació d'higiènics derivés de la supervisió mèdica, ja que durant el segle XIX van estendre's diversos corrents que defensaven l'exercici físic per millorar la salut, sense cap pretensió educativa, de cohesió social o d'espectacle públic, com tindria l'esport després. Els impulsors d'aquestes idees usaven el terme "higiene" com a sinònim de "salut", o tots dos termes indistintament.

Les dones eren admeses, però com és d'esperar per l'època, les classes estaven rigorosament separades per sexes. I com que l'espai acostumava a ser únic, homes i dones anaven a hores diferents. En general, les dones tenien reservades poques hores al dia i els exercicis que tenien a la seva disposició eren molt inferiors en nombre.