dijous, 10 de novembre del 2011

La família Cid Ginovart


Els germans Otero, Joan i Michel, ens fan arribar unes imatges d'antics alumnes de la Mercè i tota la història personal i familiar que hi ha darrera de les fotos. En aquest cas, és l'exalumna Rosa Cid Ginovart. Potser el nom no us dirà gaire. Però si us parlen de Rosita la baldanera, la cosa potser canviarà. Sobretot si teniu certa edat.

Rosita va regentar durant molts anys l'antiga parada número 52 del Mercat Municipal de Tortosa, al costat del riu i prop de la plaça de la Pau. Avui aquesta activitat de cansaladeria i carnisseria ha evolucionat. Rosita està jubilada i el negoci el porten la seva germana Dolors i el seu marit. Els coneixereu sota la marca Forés & Cid Cansaladers i al mercat els trobareu al passadís central cap a la banda de la plaça de Barcelona.

Rosita, Dolors i un altre germà, José, eren fills de José Cid Mascarell, que era fuster de professió, i de Rosa Ginovart, que ja era coneguda com a Rosa la baldanera (Rosita va heretar el renom) perquè es dedicava a l'elaboració d'aquest producte tan tortosí. Vivien a la Costa de Capellans i tenien una caseta enganxada a la muralla del Castell de la Suda on elaboraren les baldanes. És aquesta que es veu a la foto.



Els germans Cid Ginovart van estudiar a la Mercè. A principis dels anys 50, Rosita i José es van fer junts la tradicional foto escolar. Comprovareu que els motius decoratius són els mateixos que en altres fotos d'aquella època que han estat publicades aquí al bloc. És la imatge que encapçala aquesta entrada.

La Rosita ha explicat al Joan i al Michel Otero diverses anècdotes escolars d'aquells anys. Ha recordat la llet i el formatge que es donava als escolars per completar la magra alimentació de la postguerra. I amb un detall curiós: al matí tocava llet i a la tarda, formatge, però si no et prenies la llet, a la tarda no hi havia formatge.

La Rosita recorda una bona mitja dotzena de professors que va conèixer a la Mercè: don Paco, don Joaquín, donya Rosita Rico (que vivia prop de l'escola, situada llavors al carrer de la Mercè, a la vora de l'església de la Reparació), donya Maria i donya Pepita Solé. També un matrimoni de mestres del tot emblemàtics a la Mercè: don Fermín Viladrich i donya Carme Martorell. La parella van ser pares d'una altra mestra il·lustre de la nostra escola: la malaguanyada Montserrat Viladrich.

Però Rosita també ens ha aportat altres records de la vida tortosina de la seva infantesa. Conserva la memòria de les festes pròpies que feien a la Costa dels Capellans. Unes festes que després s'ampliarien als carrers immediatament propers. I com a testimoni, ens ha deixat aquesta imatge en què apareix amb el seu germà amb els vestits típics tortosins.

1 comentari:

Toni Perulles i Rull ha dit...

Ahir em vaig trobar amb Carme Ferrando Albiol. Y resulta que viu tant a prop.

Feia molts anys que no sabia res d'ella.

Hem quedat que ens parlarem al segon o tercer trimestre a l'institut on es troba escolaritzada la seua filla.

Seguim.