Uns "futbolistes" de la Mercè, l'any 1959.

El Joan Ramírez ens fa arribar aquesta magnífica foto de l'any 1959. El lloc és el Passeig de les Bicicletes, al parc municipal de Tortosa. I el partit de futbol que s'hi estava jugant enfrontava un grup d'alumnes de la Mercè i una selecció de nois residents al Passatge Franquet.

Que era època de poques alegries ho demostra el fet que s'usava qualsevol espai per jugar i que els mitjans no podien ser més pobres. Una esplanada, un parell de pedres "marcant" la porteria. Joan Ramírez ens comenta que "si la pilota anava alta per sobre les possibilitats del porter, mai era gol". I afegeix, molt oportunament, que "temps era temps".

Ens imaginem avui en dia un partit així? Si a molts pobles i ciutats està prohibit jugar a pilota a la via pública... I no visitaríem primer una botiga d'esports (ara el Decathlon, suposo) per equipar-nos com cal? Per no dir que exigiríem una pista o un camp com cal, sobretot amb dutxes i que no hi falti l'aigua calenta, que si no li muntaríem una bona protesta a l'Ajuntament. Si fins i tot hi ha un negoci consistent a llogar pistes a hores...Temps era temps, sí.

En Joan Ramírez ens ha facilitat també informació sobre els protagonistes de la imatge. El porter que apareix en primer terme és Josep Ramon Valldepérez. Els jugadors que apareixen de cara són, d'esquerra a dreta: Pepito Reverté; Joan Ramírez (tapat parcialment pel porter); Joan Vallès, que juga amb corbata, i Nando Adell, amb camisa blanca.

Més a la dreta, amb els pantalons arromangats hi ha José Jacinto, més conegut a Tortosa amb el renom de "Rateta". Molts el recordareu perquè va ser massatgista del Club Deportiu Tortosa durant molts anys. El renom li venia de la seva reduïda estatura. Un fet que en aquesta foto no pot apreciar-se, però que es deu sense cap mena de dubte al fet que els altres nois van fer una estirada que ell no. "Rateta" va morir fa uns anys. Un dia de Nadal el van trobar mort a casa seva: sembla que va caure per l'escala.

Llevat de Pepito Reverté, tots són alumnes de la Mercè. Inclosos els espectadors: Paco Ginata,Jaume Rocamora i Toni Montoya.

En Joan Ramírez ens explica que aquesta foto els va fer molta il·lusió perquè en aquell temps "de fotos se'n feien poques i menys jugant a pilota". Joan ens ha contat que la foto la va fer un home "que feia de viatjant i que vivia dalt del Centre del Comerç. Ens en va donar una a Valldepérez i una a mi". El Joan no recorda el hom del fotògraf, però és evident que considera un tresor aquesta imatge. No en va l'ha guardat 53 anys.

Donacions de llibres per a la biblioteca de la Mercè

A finals de l'any passat i principis d'aquest, la Mercè va impulsar una campanya de donacions de llibres i jocs didàctics amb la qual reequipar la biblioteca del centre (en trobareu informació aquí i aquí). El 31 de gener passat va acabar la campanya, o potser més ben dit la seva fase àlgida, perquè la possibilitat de fer donacions va deixar-se oberta.

Des de llavors, han arribat més llibres a la Mercè. No hem pogut estar al cas de totes les donacions, però recentment vam poder captar la imatge gràfica d'una d'elles. Aprofitant la visita a l'exposició commemorativa de la història de l'escola, que era a la Mercè per celebrar el 164è aniversari, l'exalumne José Manuel Cardona va venir ben carregat. Dues bosses ben grans amb una col·lecció de llibres infantils i de jocs didàctics.

Segurament és injust publicar aquesta foto i no altres. Si la publiquem és perquè aquesta l'hem poguda fer i esperem que serveixi de reconeixement i agraïment a totes les persones, tan si són exalumnes com no, que han participat en aquesta campanya, bé donant llibres, bé organitzant la moguda. Entre altres, són Irene Segarra, Miquel Blanquet, Esther Martí, Pilar Berenguer, Mohamed Ait Abon, Pere Rebullida Llberia, Josepa Vilurbina, Toni Gallardo, Basma Belguenani... A més de múltiples donacions anònimes.

Recordem que el col·lectiu d'exalumnes vam fer una donació de llibres d'un valor superior als 100 euros, com vam explicar en aquesta entrada.

Moltes altres entitats van contribuir a l'èxit d'aquesta campanya, que va recollir més de 300 llibres. En primer lloc, els organitzadors, que van ser l'escola, l'Associació de Mares i Pares, l'Associació d'Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l'Institut de l'Ebre i també el col·lectiu d'exalumnes. La campanya va tenir el suport de la direcció territorial del departament d'Ensenyament de la Generalitat.

No hem d'oblidar la col·laboració de diverses llibreries i establiments de material didàctic de Tortosa, que no es van limitar a vendre llibres i jocs per donar-los a la Mercè, sinó que també van actuar com a punts de recollida.Van ser La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Parereria Cris i Didó.

Migueli, amb La Familia Armando Ruido

Més records de Migueli a la seva etapa com a solista de La Familia Armando Ruido. Al fons, Archi. Tots dos van estudiar amb mi. Un bon record per a mi.

Aquí hi ha més fotos.

L'exalumna Alícia Andreu Pons també va participar en l'ArtXiBarri 2012

Que el dels antics alumnes de la Mercè sigui un col·lectiu que es compta per centenars de persones ens pot portar de vegades a oblits imperdonables. Però mai és tard per esmenar-los i d'això tracta aquesta entrada.

Recentment hem publicat aquesta entrada, en la qual parlàvem de tres exalumnes de la nostra escola que treballen a la Xarxa per la Convivència de Tortosa i que estaven al capdavant de l'ArtXiBarri 2012, la jornada de participació i civisme que va celebrar-se al nucli antic el passat 9 de juny de 2012.

Però ens vam deixar una persona que va tenir també un paper destacat en la jornada, l'exalumna Alícia Andreu Pons. L'Alícia estava al capdavant del mural que va pintar-se a Santa Clara. No és estrany, ja que l'Alícia és un tros d'artista i, a més, està involucrada en moltes guerres socials i culturals. En aquesta foto la veieu al peu del canó al mural de Santa Clara.

Potser no vam caure en el fet que l'Alícia Andreu havia estat alumna de la Mercè perquè era d'una generació diferent a la nostra (ella és del 1962) i perquè només va anar dos anys a la nostra escola. Segons ens ha explicat, ella venia del col·legi de la Puríssima i a la Mercè va fer setè i vuitè i de la desapareguda EGB. Ens recorda que "el setè encara el vaig fer amb classe separada dels xics. A vuitè ens van ajuntar xics i xiques perquè ens anéssim adaptant de cara a les classes "mixtes" de l'institut". Ens diu que seria l'any 1974 o 1975: "Res, una anècdota". Una anècdota, sí, però que va ser el pa de cada dia a l'escola del franquisme fins dos o tres anys després de la mort del dictador.

L'Alícia també ens ha contat que surt a una de les fotos de l'exposició de la Mercè, una dada que no teníem controlada. És aquesta d'aquí baix, que va fer-se en l'excursió de final de curs dels alumnes de 8è. Era l'any 1974, al mes de maig. Aquell any, l'excursió va ser a Madrid. La foto va prendre's a l'Escorial. També van visitar el Valle de los Caídos... El viatge va fer-se en autobús, el que es veu a la foto, pertanyent a la històrica empresa tortosina, ja desapareguda, Autobuses Ebro.

L'Alícia Andreu és la primera per l'esquerra de la filera de persones ajupides i l'hem marxat amb una X per facilitar la localització. A part de reconèixer altres cares, constatem en aquesta foto que els mestres que van participar en l'excursió van ser don Joan Redó i donya Montserrat Viladrich.

L'exalumne Manel Castaño Bachiller

L'exalumne Manel Castaño Bachiller ens ha fet arribar aquesta foto de la seva època escolar a la Mercè. El Manel viu actualment a Tarragona, però va nàixer a Tortosa el 1955, concretament al barri de Santa Clara. La seva família encara viu a Tortosa.

Va ser alumne de la Mercè de petit, els cursos 1959-1960, 1960-1961 i 1961-1962. Després va anar a l'escola de Sant Lluís, que funcionava als Reials Col·legis. A continuació, va fer el Batxillerat a l'Institut Joaquín Bau. I més tard, va anar a estudiar a Tarragona, on ja va quedar-se.

Ens explica que "remenant calaixos he trobar la foto, que és d'un d'aquests anys a la Mercè. Ens la feien a tots els nens". Ens diu també que és lector del bloc i que ens segueix també al Facebook. I ens envia la foto per si creiem oportú publicar-la. I és clar que sí. Aquest bloc fa quatre anys que va construint-se gràcies a aportacions com aquesta. I tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a molts exalumnes, tant dels que continuen vivint a Tortosa com dels que han marxat fora. En realitat, al Manel cal dir-li que no és una qüestió d'oportunitat, sinó d'alegria. La que tenim per rebre'l.