Nova enquesta i nova funcionalitat al bloc

Acabem de penjar una nova enquesta al bloc. Potser la pregunta és incompleta, considerant que la data de lliurament de la medalla d'or de Tortosa a la Mercè no és coneix, tot i ser propera. Voldríem mantenir l'atenció sobre aquest fet històric per la Mercè. Un fet que és patrimoni de tots els que formem la comunitat de la Mercè i en el qual els exalumnes hem tingut un paper que podem reivindicar amb alegria i orgull legítims. En tot cas, tan bon punt es conegui la data de l'acte de lliurament la farem pública aquí mateix i per tots els mitjans que sigui possible.

D'altra banda, hem afegit una nova funcionalitat al bloc, que permet esdevenir-ne seguidor. És una forma de fer una mica la bola grossa d'aquest bloc, ja que les persones que us feu seguidors d'aquest racó d'internet, us identificareu com a tals quan visiteu o us feu seguidors d'altres blocs.

Homenatge a l'exalumne Josep Otero

Com en altres ocasions anteriors, Joan Otero Roselló ens fa arribar informacions diverses sobre el seu pare, Josep Otero, exalumne de la Mercè i figura emblemàtica de l'esport tortosí. En aquesta ocasió, el Joan ens informa de l'homenatge que el CD Benicarló va tributar al seu pare. En els retalls de premsa de La Veu de l'Ebre (edició del passat 4 de setembre) s'expliquen les circumstàncies i els motius de l'homenatge. Si voleu llegir bé els articles, les imatges poden obrir-se i descarregar-se clicant-hi a sobre.

2ª Trobada Generació 1964

Hola a tod@s!

Desde aquí os comunicamos que ya está todo preparado para la "2ª Trobada de la Generació 1964",

Después de unas cuantas reuniones y haber quedado varias veces desde antes del verano, ya tenemos fecha. Será el sábado 26 de Septiembre. Cenamos en el mismo sitio que el año pasado (Restaurant La Caldereta) y también como el año anterior, tenemos la suerte de que el restaurante solo sea nuestro por esa noche, así que ya sabéis se preparan muchas cosas: Buena comida, mucha alegría y ganas de pasarlo bien, y alguna que otra sorpresa. Ah! y fiesta hasta que se nos acaben las fuerzas, claro!!

Seguiremos informando!!

PD: La foto es del menú del año pasado! tiene buena pinta eh???

FELICITATS ASL TORTOSINS I TORTOSINES, I A TOTES LES "CINTES"!!

Buenos dias a todos!!

Un pequeño recuerdo al dia de hoy, en el que los que nos sentimos tortosinos lo tenemos que celebrar.

Un saludo y un gran beso a todas las "Cintas" que entran en el blog, y en especial a la presidenta de la plataforma de los exalumnos!!

Para todos vosotros que paséis un bonito dia!!!

Persones

Est any, la meua filla gran és pubilleta a la Cinta. Això ve a compte perquè en la presentació feta al casal lo dimarts passat vaig viure una mostra del "poderío" de les tradicions tortosines, cosa que m'enorgulleix. Les actuacions dels Cantaires, en l'incombustible Jordi Angelats al front, la presentació per part d'un clàssic com és Conrad Duran, lo Cor Flumine, los Dolçainers que mos van tocar la fibra en una brutal versió del pasdoble "Tortosa"...en fin. I qué té a vere això en "La Mercé"? Pos té a vere que, cantant cantant, allí estaba, crec que en l'Orfeó Tortosí, un antic mestre del nostre col.legi. Una persona diferent, una bonhomia que li caia (i li segueix caent) per totes parts. És don (si, per a natros los mestres encara eren "don" i les mestres "donya") Antoni Perulles Rull. Quan lo vaig "assaltar" entre pastisset i pastisset a última hora, i contant que jo el vaig tindre a sèptim i octau, o sigue, als cursos 81-82 i 82-83; encara recordaba que "sempre et posava notables". Només li fallava la memòria en lo meu cognom, que immediàtament va recordar. Per aquelles dates donava naturals i no sé qué més, també penso que va estar pocs cursos al centre, crec que posteriorment va passar a inspector d'ensenyament o alguna cosa pareguda. I era una persona en qui, la crueltat dels xiquets de l'època potser insistia més del compte, ja que tothom sabia que era massa bona persona. Recordo a octau, una tarde que ja estàvem exiliats al seminari, en aquells baixos humits que van acollir-nos un temps, que a classe s'en va montar alguna, no recordo exactament quina, i el damnificat va ser Migueli (tots sabeu de qui parlo, de Migueli a La Mercé sempre n'hi haurà només un, lo del 1967). No sé quin càstig li va caure, però si sé que, en plena classe en don Antoni, a la meua fila de detràs, va aparéixer un foli en alt en tonalitat reivindicativa que demanava "AMNISTIA PER A MIGUELI". La cara del bò de don Antoni va ser d'època, va diguer pensar "estos crios van per a politicastres"...i és que recent estava la transició. Massa corda tenia, i penso que segueix tenint. Pos parlant el ell este dimarts passat, va dir-me que ja es podia jubilar però que volia morir ensenyant, que treballava a la UNED i a la Rovira i Virgili, que quedava a la meua dispossició per qualsevol cosa que pugués necessitar...des d'aquí, don Antoni, mil gràcies. Li prenc la paraula.

PS

Sempre tindré al cap que, quan feem octau, ell era lo psicòleg o orientador o psicopedagog del col.legi. I quan va tocar-me a mi l'entrevista per a vere cap on tiraria lo meu futur com estudiant, la meua idea era ser pilot de combat!!! (si, podeu apedregar-me per les meues vel.leïtats militaristes dels tretze anys, ho accepto, mea culpa). Sort que en posar-me en les meues mans la decissió d'ingressar a l'acadèmia militar de l'Aire de Saragossa, lo meu "apego" a la terra va puguer més i vaig tirar cap a un atre costat. Però això és una atra història.