El quadern escolar de Juanita Lleixà, als anys 50

Als anys 50 del segle passat (sembla ser que també en anys anteriors) eren habituals els diaris escolars. Era una mena de monumental calaix de sastre de continguts de totes les matèries, elaborats durant el curs i posats en net i en bonic. Avui en diem dossiers, però malgrat les possibilitats tècniques actuals, i la seva accessibilitat fins i tot per als nens petits, no tenen el preciosisme d'aquests increïbles àlbums. És veritat que importava més la bona cal·ligrafia que el contingut...

Aquest Diari és el de l'antiga alumna Juanita Lleixà Andreu, que si no anem errats ha de ser de la generació dels nascuts el 1943. És del curs 1955-1956. Ens arriba a través de Joan Otero Roselló, col·laborador freqüent del bloc, que hi ha pogut accedir gràcies al fet que treballa amb una filla de la Juanita. Tenim algunes imatges més, que anirem publicant en posteriors entrades. El Joan Otero ha estat digitalitzant totes les pàgines del Diari, que són 360, però amb moltes dificultats, perquè moltes estan enganxades i no s'obren fàcilment.

Fa molt, en els primers temps del bloc, ja vam parlar de Juanita Lleixà. Va ser en aquesta entrada, publicada per Neus Roig. Incloïa una foto de la Juanita, llegint un poema a l'homenatge a doña Carmen Martorell, històrica mestra i directora de la Mercè. L'homenatge va celebrar-se durant el curs 1957-1958, a la sala d'actes del Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família, amb motiu de la seva jubilació.

Les obres de l'edifici del carrer Montcada, entre 1953 i 1956

Aquesta imatge del pati del carrer Montcada ja ens sonarà més als antics alumnes de la Mercè que vam passar els nostres anys d'escola, si més no en part, a l'antic Seminari i antic Institut. La foto correspon a les obres de resconstrucció de l'edifici que es van fer entre 1953 i 1956, després dels grans danys que el casalici va patir durant la Guerra Civil.

Aquestes obres van canviar força l'apariència de l'edifici, sobretot la del pati interior. Per exemple, van introduir les característiques galeries que donaven accès a les aules i que abans de la remodelació no existien, com pot veure's a fotos anteriors, algunes de les quals hem publicat recentment aquí al bloc.

Com a element especialment destacable d'aquesta imatge, a l'angle superior dret es pot veure la torre de l'església de l'antic Seminari. N'hem parlat també moltes vegades. Era el temple més gran de Tortosa, després de la Catedral, i les destrosses que va patir durant la Guerra Civil (tant per la crema d'esglésies del 1936, com pels bombardeigs posteriors) van ser de molta entitat. Tant, que Regiones Devastadas va decidir no reparar-los. Després d'una neteja d'enderrocs al poc d'acabar la guerra, el temple va ser abandonat i no va ser inclòs en les obres de reconstrucció del conjunt.

Les seves restes van sobreviure un temps a les obres d'aquesta foto, fins que al final van ser enderrocades per habilitar-hi una pista poliesportiva. Una pista que també els antics alumnes de la Mercè del període 1970-1982 recordem, ja que era el pati dels més grans, a més dels usos esportius.

La fotografia prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940), tal com explicàvem en aquesta entrada anterior. Com de costum, publiquem aquesta mena d'imatges que no corresponen estrictament a la història de la Mercè per l'interés que pensem que tenen per tots nosaltres els espais que, en un moment o altre de la història, han acollit la nostra escola.

El pati del carrer de la Mercè, l'any 1912

L'edifici original de la Mercè va acollir les activitats més diverses i peculiars. En origen era un convent, el de l'Orde Mercedària, un gran casalici que va ser dedicat a escola, a partir de 1848, només en una de les seves parts. La resta, fins a la seva demolició el 1897, i la pròpia ala escolar, van tenir tota mena d'usos: des de parc de bombers a magatzem de queviures. També va ser teatre i en ocasions s'hi celebraven festivals solidaris. Potser no com el que avui considerem com a tals, però més aviat per la mena de causa.

És el cas d'aquesta imatge, a la qual ja ens vam referir en una ocasió anterior, fa més de tres anys. Correspon a una col·lecta de fons en favor de les tropes espanyaoles que lluitaven al Marroc, concretament a la campanya del Rif. La foto va fer-se al pati de la Mercè. Com que es tracta d'un retall de premsa, sense que s'hagi trobat la pàgina completa, hi havia dubtes sobre la datació exacta: l'exalumne Joan Ramírez Montserrat, que havia localitzat aquest material, no podia precisar si corresponien a 1912 o a 1920. Finalment, l'aparició d'un altre retall idèntic, on algú havia escrit a mà "Febrer 1912", va aclarir la qüestió.

El fotomuntatge és peculiar, amb la foto de qui era en aquella època president de la Creu Roja de Tortosa, Reinaldo de Brea. En el llenguatge més o menys florit de la premsa de principis del segle XX, s'informa que la "iniciadora" de la recol·lecta havia estat "doña Josefina Angela" i "demás distinguidas señoritas de la sociedad tortosina que cooperaron en tan humanitaria tarea".

És molt probable que la foto principal sigui del fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948), ja que hi ha algun altre retall de premsa amb la mateixa imatge, però retallada, que apareix signada per ell.

El pati del carrer Montada, a finals de la dècada de 1920 o principis de la de 1930

Recuperem una nova imatge de l'edifici de l'antic seminari i antic institut de Tortosa, al carrer Montacada, que va esdevenir accidentalment seu de la Mercè durant dotze anys (1970-1982). Aquestes imatges, tot i pertànyer a una època molt anterior, tenen un interès obvi, per a unes quantes generacions d'antics alumnes de la Mercè, que van passar tota la seva vida escolar, o bona part d'ella, entre aquestes quatre parets. O més ben dit, entre el que en va fer la direcció general de Regiones Devastadas de règim franquista després de la Guerra Civil (1936-1939).

 Aquesta imatge en eoncret, pertany a algun moment de finals de la dècada de 1920 o de principis de la de 1930. Està feta des de l'entrada al pati que hi havia a la banda del carrer Montcada, i que es veu en aquesta altra entrada, que vam publicar recentment. També s'hi veu el pou que hi havia al centre de l'espa i que va ser tapat en la remodelació de la postguerra. A mà dreta hi ha el que coneixíem com a sala d'actes.

La fotografia, com les de les anteriors entrades, prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940).

Aquest 5 d'abril, el bloc ha fet 7 anys

Aquest 5 d'abril, el bloc ha fet set anys. Ho comentem per aquest costum que tenim de deixar constància de dades i dates més o menys rellevants de la trajectòria d'aquest racó d'internet. Però difícilment podríem aportar res que no estigués dit ja, recentment, en aquesta entrada relativa a les 600.000 visites assolides pel bloc. És a dir, alegria, sí, però no exempta d'una mínima reflexió sobre on estem i què volem fer en el futur.

No tindria sentit reiterar-nos sobre el possible agotament de la fórmula, ni insistir sobre coses que seria millor que no passessin. Però no perquè no continuïn sent vàlides, sinó perquè tot plegat va ser explicat fa molts pocs dies.

Tornar enrera, si de cas, ens ha de servir per veure del que hem estat capaços de fer entre tots. Des d'aquella primera entrada, el 5 d'abril de 2008, és evident que han passat moltes coses. La immensa majoria, coses del tot extraordinàries i impensables aquell dia que posàvem en marxa aquest invent. Només podem dir que és qüestió de tothom que se'n pugui parlar igual de bé, el temps que vulguem que això funcioni.

Per descomptat, cal donar les gràcies a tots i a totes els que ho han fet possible al llarg d'aquests set anys.