dimarts, 18 de setembre del 2012
El record de l'alumne Leandre Roig Roig (6)
Completem aquí la publicació de la darrera remesa de fotos enviades des de Suïssa per Anna Roig Chavarria, que serveixen per recordar la memòria del seu pare, l'antic alumne de la Mercè Leandre Roig Roig. Trobareu aquí la primera part d'aquesta entrada doble.
dijous, 13 de setembre del 2012
Resultats de l'enquesta sobre la taxa per la carmanyola
La darrera enquesta del bloc versava sobre la introducció d'una taxa que gravaria el fet de portar el dinar de casa a l'escola. L'Administració ho ha justificat perquè la presència dels nens a l'escola al migdia genera una despesa de monitors perquè estiguin convenientment atesos o guardats (no sé si custodiats és una forma adequada d'expressar-ho. També ha explicat que, encara que mínima, s'ocasionarà alguna despesa si s'ha de disposar de microones perquè els alumnes escalfin el menjar que portin a la carmanyola o al tàper.
El resultat de l'enquesta, que com sempre diem no s'ha d'agafar com una veritat científica, ha estat el següent:
Esteu d'acord que l'escola cobri una taxa als nens que es porten el dinar de casa?
Sí. Hi ha unes despeses que s'han de cobrir igualment (monitors, microones...): 2 (19%)
|
|
No. És penalitzar encara més les famílies que necessiten el servei de menjador però no poden pagar-lo: 5 (45%) |
|
Caldria trobar alguna altra solució, potser ampliant beques: 4 (36%) Dins de les limitacions importants que té aquesta fórmula de sondeig, s'aprecia clarament que hi ha un descontentament majoritari cap a la mesura, que no és difícil de relacionar amb l'empipament general que les retallades estan provocant. Hi ha qui considera raonable cobrir les despeses que la caramanyola genera igualment, sí, però no són ni la meitat que els anteriors. No podem estirar més el braç que la màniga a partir de resultats tan minsos, però el quadre està bastant clar.
Finalment, hi ha un sector d'opinió gens menyspreable que, sense descartar del tot la taxa, pensa que caldria trobar altres solucions, tot citant l'ampliació de beques com a possible alternativa. El problema de les beques, com bé sabem, és que els augments de taxes o les taxes noves queden, i l'increment de beques (en nombre o en quantitat) mai s'acaba de percebre.
|
dissabte, 8 de setembre del 2012
Antic seminari, antic institut, antiga escola... (2)
Recentment publicàvem una entrada amb imatges de l'església de l'antic seminari de Tortosa, destruïda durant la guerra civil 1936-1939. El seminari, situat al carrer Montcada, va ser després institut i, finalment, seu de l'escola de la Mercè quan es va haver d'abandonar l'edifici original. L'edifici escolar va quedar també danyat per la guerra, però es va rehabilitar passats uns anys. L'església va abandonar-se després de retirar-hi la runa, com ens explicava l'antic alumne Joan Ramírez. Finalment, el que en quedava va ser enderrocat als anys 60 i el solar, convertit en pati escolar.
Ara, Joan Ramírez, ens fa arribar imatges del que va quedar de l'església després de la guerra civil. És aquesta foto, de 1939, que va fer l'agència EFE, l'agència de notícies oficial que, com el NO-DO i altres plataformes propagandístiques de la dictadura franquista, documentaven les destrosses de la guerra per imputar-les als "rojos". La paradoxa és que, si bé l'església del seminari va patir la crema de temples dels primers dies de la guerra, els principals danys els van provocar les bombes franquistes, especialment durant els grans bombardeigs del 1938.
I aquesta segona imatge està presa durant els treballs de retirada de la runa de l'interior de l'edifici. Si us fixeu, a la part superior del mur de la dreta es veu un dels obrers que hi van participar. També pot comprovar-se l'importantíssim grau de destrucció, que a la foto de més amunt només s'insinua.
Ara, Joan Ramírez, ens fa arribar imatges del que va quedar de l'església després de la guerra civil. És aquesta foto, de 1939, que va fer l'agència EFE, l'agència de notícies oficial que, com el NO-DO i altres plataformes propagandístiques de la dictadura franquista, documentaven les destrosses de la guerra per imputar-les als "rojos". La paradoxa és que, si bé l'església del seminari va patir la crema de temples dels primers dies de la guerra, els principals danys els van provocar les bombes franquistes, especialment durant els grans bombardeigs del 1938.
I aquesta segona imatge està presa durant els treballs de retirada de la runa de l'interior de l'edifici. Si us fixeu, a la part superior del mur de la dreta es veu un dels obrers que hi van participar. També pot comprovar-se l'importantíssim grau de destrucció, que a la foto de més amunt només s'insinua.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Joan Ramírez Montserrat: "Les fotos antigues retraten una Tortosa més viva que ara"
El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest passat divendres, 31 d'agost de 2012, una entrevista amb l'antic alumne de la Mercè Joan Ramírez Montserrat. El tema principal de l'entrevista és la tasca de recerca de fotografies antigues que fa el Joan, i de la qual tant es beneficia aquest bloc, que ha publicat autèntiques joies aportades per ell, la seva família i el seu petit cercle de col·laboradors. En l'entrevista parla també de nosaltres, cosa que li agraim. Reproduïm l'entrevista aquí, per l'interès que té i en reconeixement també a la tasca d'un antic alumne que pot fer-nos sentir orgullosos a tots.
Joan Ramírez Montserrat
Col·leccionista i divulgador de fotos antigues de Tortosa
‘Les fotos antigues retraten una Tortosa més viva que ara’
Joan Ramírez busca, digitalitza, classifica i publica a Internet fotos antigues de Tortosa. És dels pocs divulgadors del llegat fotogràfic de la ciutat i fa una crida a tothom que conservi imatges a compartir-les.
Pregunta: Com va començar a col·leccionar fotos antigues?
Resposta: Sempre que he tingut dos objectes del mateix tipus he acabat fent una col·lecció. Una és de cafeteres antigues, que és de les més completes del món, tot i que aquí no es coneix. Però com que aquí vaig copar aviat les que hi havia, els fills em van regalar un ordinador i una alta a internet perquè pugués buscar a altres llocs.
P: I d’aquí a les fotos?
R: Jo ja col·leccionava retalls de premsa i feia treballs en ferro que es basaven en fotos i postals antigues de Tortosa. Però a internet vaig descobrir que hi havia molt material gràfic antic sobre la ciutat. I m’hi vaig posar.
P: I de les fotos al Facebook...
R: Jo, al principi no sabia ni com anava un ordinador, però he anat aprenent pel meu compte. Passat un temps vaig començar a col·laborar amb la pàgina Baix Ebre i Montsià Antic i he acabat sent-ne l’administrador.
P: Quantes fotos formen la seva col·lecció?
R: Després de tres o quatre anys de feina són 11.500 imatges. I uns 3.000 anuncis publicitaris, pàgines de diaris...
P: De quines èpoques?
R: Tot anterior a 1970 i cap en color, sobretot de la vida al carrer. L’època més recent m’interessa menys.
P: Si les fotos parlessin...
R: Expliquen molta història. I si bé no sempre ensenyen novetats, sí que aporten molts detalls. L’evolució de la ciutat pot veure’s en fotos fetes al llarg del temps. En vol una sobre els detalls que ensenyen les fotos i que no sempre recullen els llibres?
P: Expliqui.
R: L’abril de 1899, el polític tortosí Teodoro González va sobreviure a un atemptat en què van morir quatre correligionaris seus. Això diuen els llibres. Tenir retalls dels diaris d’aquells dies ens permet saber que van ser rebuts a trets pels funcionaris quan entraven a l’Ajuntament.
P: Enganyen les imatges?
R: Poden enganyar una mica. Abans la gent es feia poques fotos perquè eren cares. I les imatges eren pures escenificacions. Tinc la sospista que el fotògraf no es limitava a crear un escenari ostentós sinó que fins i tot deixava vestuari als clients. La foto no devia reflectir gaire la situació real dels protagonistes. Però les fotos de la vida quotidiana diuen un munt de coses.
P: Com era la Tortosa que retraten les fotos?
R: La Tortosa del 1890 o 1900 m’encanta. Tenia un ambient i un nivell... Molta animació, molts comerços, el carrer de la Rosa ple de part a part de persones passejant: tinc una foto en la qual es veu que fins i tot s’hi feien bous. La vida no era millor, perquè hi havia més desigualtats, però era una ciutat més viva. Molt més viva que ara.
P: Hi ha més col·leccions com la seva a Tortosa?
R: Hi ha grans col·leccions, però estan amagades, guardades a un armari tronat o a una habitació i sense classificar. Són col·leccions heretades que van fer en altres temps persones de possibles, que tenien la possibilitat de viatjar i compraven a altres ciutats.
P: O sigui que només en coneixem una fracció?
R: La realitat és que els que divulguem i compartim el que trobem som molts pocs. Un servidor té dos col·laboradors, Manuel Marro, de 90 anys, i un altre pou d’informació, de 84, que no vol figurar. A part d’això, els germans Joan i Michel Otero, que fan una tasca impagable. Els exalumnes de la Mercè també fem molt. Però pari de comptar.
P: Perquè es divulga tan poc?
R: De vegades és perquè sí o per pensar que una foto familiar no té interès ni aporta informació. I també hi ha col·leccionistes que se senten maltractats pels estaments oficials.
P: Maltractats?
R: Perquè la medalla se l’han posada altres i no se’ls ha reconegut la feina. També m’arriba que hi ha molta prepotència per part d’alguns autors.
Joan Ramírez, amb la seva foto escolar de fa més de mig segle.
Joan Ramírez Montserrat
Col·leccionista i divulgador de fotos antigues de Tortosa
‘Les fotos antigues retraten una Tortosa més viva que ara’
Joan Ramírez busca, digitalitza, classifica i publica a Internet fotos antigues de Tortosa. És dels pocs divulgadors del llegat fotogràfic de la ciutat i fa una crida a tothom que conservi imatges a compartir-les.
Pregunta: Com va començar a col·leccionar fotos antigues?
Resposta: Sempre que he tingut dos objectes del mateix tipus he acabat fent una col·lecció. Una és de cafeteres antigues, que és de les més completes del món, tot i que aquí no es coneix. Però com que aquí vaig copar aviat les que hi havia, els fills em van regalar un ordinador i una alta a internet perquè pugués buscar a altres llocs.
P: I d’aquí a les fotos?
R: Jo ja col·leccionava retalls de premsa i feia treballs en ferro que es basaven en fotos i postals antigues de Tortosa. Però a internet vaig descobrir que hi havia molt material gràfic antic sobre la ciutat. I m’hi vaig posar.
P: I de les fotos al Facebook...
R: Jo, al principi no sabia ni com anava un ordinador, però he anat aprenent pel meu compte. Passat un temps vaig començar a col·laborar amb la pàgina Baix Ebre i Montsià Antic i he acabat sent-ne l’administrador.
P: Quantes fotos formen la seva col·lecció?
R: Després de tres o quatre anys de feina són 11.500 imatges. I uns 3.000 anuncis publicitaris, pàgines de diaris...
P: De quines èpoques?
R: Tot anterior a 1970 i cap en color, sobretot de la vida al carrer. L’època més recent m’interessa menys.
P: Si les fotos parlessin...
R: Expliquen molta història. I si bé no sempre ensenyen novetats, sí que aporten molts detalls. L’evolució de la ciutat pot veure’s en fotos fetes al llarg del temps. En vol una sobre els detalls que ensenyen les fotos i que no sempre recullen els llibres?
P: Expliqui.
R: L’abril de 1899, el polític tortosí Teodoro González va sobreviure a un atemptat en què van morir quatre correligionaris seus. Això diuen els llibres. Tenir retalls dels diaris d’aquells dies ens permet saber que van ser rebuts a trets pels funcionaris quan entraven a l’Ajuntament.
P: Enganyen les imatges?
R: Poden enganyar una mica. Abans la gent es feia poques fotos perquè eren cares. I les imatges eren pures escenificacions. Tinc la sospista que el fotògraf no es limitava a crear un escenari ostentós sinó que fins i tot deixava vestuari als clients. La foto no devia reflectir gaire la situació real dels protagonistes. Però les fotos de la vida quotidiana diuen un munt de coses.
P: Com era la Tortosa que retraten les fotos?
R: La Tortosa del 1890 o 1900 m’encanta. Tenia un ambient i un nivell... Molta animació, molts comerços, el carrer de la Rosa ple de part a part de persones passejant: tinc una foto en la qual es veu que fins i tot s’hi feien bous. La vida no era millor, perquè hi havia més desigualtats, però era una ciutat més viva. Molt més viva que ara.
P: Hi ha més col·leccions com la seva a Tortosa?
R: Hi ha grans col·leccions, però estan amagades, guardades a un armari tronat o a una habitació i sense classificar. Són col·leccions heretades que van fer en altres temps persones de possibles, que tenien la possibilitat de viatjar i compraven a altres ciutats.
P: O sigui que només en coneixem una fracció?
R: La realitat és que els que divulguem i compartim el que trobem som molts pocs. Un servidor té dos col·laboradors, Manuel Marro, de 90 anys, i un altre pou d’informació, de 84, que no vol figurar. A part d’això, els germans Joan i Michel Otero, que fan una tasca impagable. Els exalumnes de la Mercè també fem molt. Però pari de comptar.
P: Perquè es divulga tan poc?
R: De vegades és perquè sí o per pensar que una foto familiar no té interès ni aporta informació. I també hi ha col·leccionistes que se senten maltractats pels estaments oficials.
P: Maltractats?
R: Perquè la medalla se l’han posada altres i no se’ls ha reconegut la feina. També m’arriba que hi ha molta prepotència per part d’alguns autors.
dimarts, 28 d’agost del 2012
El record de l'alumne Leandre Roig Roig (5)
La passada primavera vam començar a publicar un interessantíssim material gràfic, que ens permetia recuperar la memòria de Leandre Roig Roig (Tortosa, 1913–Ginebra, Suïssa, 1962), alumne de la Mercè, un home il·lustrat i amant dels llibres, molt popular, però escassament reconegut després de la guerra civil pel fet d'haver estat republicà. En aquesta entrada trobareu la seva història.
La filla de Leandre Roig, Anna Roig Chavarria, conserva un àlbum fotogràfic familiar que és un autèntic tresor. I l'està compartint amb nosaltres, així com amb altres espais d'internet, com aquest, que recullen imatges antigues de Tortosa. Ara tenim una nova remesa d'imatges, que publicarem en aquesta entrada i en una altra de posterior.
Moltes d'aquestes imatges corresponen a les activitats ciclistes de Leandre Roig, a finals dels anys 40 i principis dels 50. En aquella època va fundar-se la Penya Ciclista Baix Ebre "Ja Arribarem", entitat a la qual Leandre Roig va estar molt vinculat fins que va emigrar a Suïssa. Per cert, a la primera foto, presa al carrer Cervantes de Tortosa, el nen que apareix a l'esquerra, en primer terme, és Jordi Roig Chavarria, fill de Leandre Roig i germà gran de l'Anna Roig. Jordi, nascut a Tortosa el 1946 i traspassat a Ginebra el 1981, era el protagonista d'una recent entrada en què intentàvem esbrinar si va ser alumne de la Mercè.
La filla de Leandre Roig, Anna Roig Chavarria, conserva un àlbum fotogràfic familiar que és un autèntic tresor. I l'està compartint amb nosaltres, així com amb altres espais d'internet, com aquest, que recullen imatges antigues de Tortosa. Ara tenim una nova remesa d'imatges, que publicarem en aquesta entrada i en una altra de posterior.
Moltes d'aquestes imatges corresponen a les activitats ciclistes de Leandre Roig, a finals dels anys 40 i principis dels 50. En aquella època va fundar-se la Penya Ciclista Baix Ebre "Ja Arribarem", entitat a la qual Leandre Roig va estar molt vinculat fins que va emigrar a Suïssa. Per cert, a la primera foto, presa al carrer Cervantes de Tortosa, el nen que apareix a l'esquerra, en primer terme, és Jordi Roig Chavarria, fill de Leandre Roig i germà gran de l'Anna Roig. Jordi, nascut a Tortosa el 1946 i traspassat a Ginebra el 1981, era el protagonista d'una recent entrada en què intentàvem esbrinar si va ser alumne de la Mercè.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)