Avui pengem una nova enquesta, sobre un tema que aixeca polèmica i que continuarà portant cua si no canvien les coses. És la idea del govern català, calcalda d'immediat per altres governs autonòmics, d'implantar una taxa als alumnes que portin a l'escola el dinar de casa. Una taxa que s'ha xifrat provisionalment en uns tres euros.
La crisi estreny molt les economies familiars. I hi ha famílies que no poden prescindir de deixar els fills al migdia a l'escola, però que no poden afrontar el cost del menjador. La solució per a molts ha estat la carmanyola. De vegades, un entrepà, però no per raons econòmiques, sinó perquè és més fàcil de transportar i d'usar que la "fiambrera" o el "tupper".
Ara, l'Administració es planteja que aquestes famílies alguna cosa haurien de pagar. Al·lega el govern que hi ha uns costos que s'han de cobrir. I citen tant els monitors que atenen els alumnes durant la pausa del migdia, perquè el dinar per ell mateix és només una part d'aquest temps, com el fet de disposar de microones per escalfar el menjar o fins i tot d'algun element de refrigeració perquè el menjar es conservi en les condicions adequades.
I sí, plantejat d'aquesta forma sembla raonable i tot. Però la polèmica ha saltat perquè també fa la impressió que es penalitza famílies que ja ho estan passat prou malament. Això, en un marc en què les mesures recaptatòries, que són l'altra cara de les retallades, no gaudeixin de la millor premsa, per molt que puguin raonar-se o argumentar-se.
Si em permeteu una opinió personal, a mi em fa mala espina haver constatat que les ovacions a aquesta mesura vinguin principalment dels subministradors de material d'hosteleria, que es deuen imaginar que vendran microones i neveres a centenars.
Com de costum, aquesta enquesta no té pretensions científiques. És més, per la seva brevetat no permet excessius matisos. Per això us convidem a deixar comentaris a aquesta entrada si voleu manifestar la vostra opinió més enllà de les opcions de vot del sondeig.
Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i de les públiques més antigues de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
dilluns, 13 d’agost del 2012
dimarts, 7 d’agost del 2012
Referències a la Mercè a la premsa tortosina de 1883
Joan Ramírez ens fa arribar una de les perles que troba regirant arxius, biblioteques i llocs d'internet. En aquest cas, l'arxiu comarcal del Baix Ebre. És una pàgina del diari "Correo de Tortosa" del 16 de setembre de 1883. Inclou una notícia que té relació amb la Mercè. El rotatiu informa que el parc local de bombers s'ha traslladat, des del seu emplaçament original (que identifica com els baixos de l'edifici on hi havia l'hospital) a un dels edificis de l'antic convent de la Mercè.
Joan Ramírez ens apunta que l'hospital podria estar a l'edifici que actualment ocupen els jutjats de Tortosa. I el convent de la Mercè era, des del 1848, la seu de la nostra escola. En una entrada anterior (cliqueu aquí) ja aportàvem més informació sobre la caserna de bombers de la Mercè.
Aprofitem per destacar el peculiar format de les notícies d'aquell diari i d'aquella època. Ben diferent al dels diaris d'avui.
dijous, 2 d’agost del 2012
La Mercè, al programa de les festes del Rastre de 1951
Joan Otero Roselló ens fa arribar un document certament curiós. El programa de festes del Rastre del 1951 no incloïa únicament la relació dels
actes festius i els anuncis de rigor, sinó també uns textos que parlaven
de diferents aspectes de la història del barri. Entre ells, alguns de relacionats amb la Mercè. No amb la Mercè d'aquell any, que estava encara fora del barri, si bé era el centre que atenia les seves necessitats escolars, sinó amb dos aspectes que creiem que val la pena comentar.
Un era la desapareguda fàbrica de gas, on s'aixeca l'actual escola. El text de 1951 ens recorda que la fàbrica va inaugurar-se el 27 de novembre de 1867. Fa algunes al·lusions humorístiques a les ombres nocturnes que van esvair-se, en referència més que probable a l'enllumenat públic que el subministrament de gas faria possible. I recorda també que el recinte de la fàbrica, l'actual escola, havia estat anteriorment un cementiri. I que en construir-se el de Sant Llàtzer, s'havia convertit en un passeig "al receret dels altirons aont hi han los castells...", en el català ben poc normatiu que alguns autors feien servir a l'època i que denominaven "tortosí".
I l'altre text que parla de la Mercè, també escrit en aquest inclassificable "tortosí", es refereix al Museu de Tortosa, que l'any 1910 va obrir-se a l'església de Sant Domènec. El resum dels antecedents que van desembocar en la creació d'aquest històric equipament cultural recorden que el nou museu acollia tots els objectes que fins llavors es guardaven a un primitiu museu ubicat a les escoles de la Mercè. Com ens apunta Joan Otero, en una determinada època, que arriba fins a 1910, "la Mercè va tenir l'honor de ser la preservadora del patrimoni".
En aquesta entrada anterior, ja havíem explicat que el recinte on hi havia l'escola, l'antic convent mercedari de Tortosa, havia acollit altres serveis, com el parc de bombers a finals del segle XIX. Aquesta "acumulació" es devia possiblement a les grans dimensions del convent. De fet, l'escola només n'ocupava una part, i encara no l'edifici principal, que s'ubicava on avui hi ha el temple de la Reparació.
Aquests usos públics eren possibles perquè l'antic convent era propietat de l'Ajuntament de Tortosa des de la desamortització del 1836. L'escola de la Mercè va nèixer precisament d'aquest fet. El 7 de juny del 1848, l'Ajuntament va prendre l'acord d'establir-hi unes escoles gratuïtes per les famílies pobres de la ciutat, decisió que es considera el fet fundacional de la Mercè.
Un era la desapareguda fàbrica de gas, on s'aixeca l'actual escola. El text de 1951 ens recorda que la fàbrica va inaugurar-se el 27 de novembre de 1867. Fa algunes al·lusions humorístiques a les ombres nocturnes que van esvair-se, en referència més que probable a l'enllumenat públic que el subministrament de gas faria possible. I recorda també que el recinte de la fàbrica, l'actual escola, havia estat anteriorment un cementiri. I que en construir-se el de Sant Llàtzer, s'havia convertit en un passeig "al receret dels altirons aont hi han los castells...", en el català ben poc normatiu que alguns autors feien servir a l'època i que denominaven "tortosí".
I l'altre text que parla de la Mercè, també escrit en aquest inclassificable "tortosí", es refereix al Museu de Tortosa, que l'any 1910 va obrir-se a l'església de Sant Domènec. El resum dels antecedents que van desembocar en la creació d'aquest històric equipament cultural recorden que el nou museu acollia tots els objectes que fins llavors es guardaven a un primitiu museu ubicat a les escoles de la Mercè. Com ens apunta Joan Otero, en una determinada època, que arriba fins a 1910, "la Mercè va tenir l'honor de ser la preservadora del patrimoni".
En aquesta entrada anterior, ja havíem explicat que el recinte on hi havia l'escola, l'antic convent mercedari de Tortosa, havia acollit altres serveis, com el parc de bombers a finals del segle XIX. Aquesta "acumulació" es devia possiblement a les grans dimensions del convent. De fet, l'escola només n'ocupava una part, i encara no l'edifici principal, que s'ubicava on avui hi ha el temple de la Reparació.
Aquests usos públics eren possibles perquè l'antic convent era propietat de l'Ajuntament de Tortosa des de la desamortització del 1836. L'escola de la Mercè va nèixer precisament d'aquest fet. El 7 de juny del 1848, l'Ajuntament va prendre l'acord d'establir-hi unes escoles gratuïtes per les famílies pobres de la ciutat, decisió que es considera el fet fundacional de la Mercè.
diumenge, 29 de juliol del 2012
En record de Migueli (2)
Fent una capbussada en les profunditats del bloc, hem trobat aquesta imatge, que Rafa Madueño va publicar el 8 de juny de 2008 (cliqueu aquí per veure l'entrada original). La "marea blava" era un equip de futbol que aplegava nois nascuts entre 1966 i 1968. I que va deixar la seva empremta a les competicions escolars locals. El nom de "marea" els esqueia molt bé, sí.
Aquesta era la històrica aliniació: Migueli, Lillo, Guti, Torá, Tarazaga, Vilaplana, Raúl Sanjuan, Rojals, Monforte, Madueño. Tal qual es veuen a la imatge, d'esquerra a dreta i darrera drets i davant ajupits.
Sí, Migueli. Migueli era el porter de tan potent equip (el primer per l'esquerra dels drets), el nostre company Miquel Zaragoza, que va morir el passat 1 de juny. Hem rescatat aquesta foto a títol d'homenatge a un alumne que va fer-se estimar per tots els que el van conèixer.
Aquell era un equip format per nois seguidors del Barça, del Madrid i de l'Espanyol, com ens recordava José Manuel Cardona, però tots defensat els colors de la nostra escola. I Migueli, perico de pro, fent de porter, perquè era un gran porter, tot que el seu esperit contradictori el portava a voler ser jugador de camp. Pur carisma i pura contradicció, com ens explicava més recentment Cardona.
dimecres, 25 de juliol del 2012
L'enderroc del primer edifici de la Mercè
Hem rescatat de l'hemeroteca un retall de premsa, del diari "La Vanguardia", del 7 de maig del 2002, que es refereix al projecte de la nova biblioteca de Tortosa, que s'acabaria dient "Marcel·lí Domingo". La notícia explica que les obres de la biblioteca eren a punt de començar, després d'un retard de tres anys, causat per problemes amb la primera empresa adjudicatària. I es recordava que el nou equipament era una de les principals iniciatives per revitalitzar el degradat nucli antic.
La notícia s'il·lustrava amb una foto presa la pati de la primera Mercè, on es fan unes tasques, que podrien correspondre a les excavacions arqueològiques que s'hi van realitzar. També es recorda, al peu de foto, que l'edifici s'havia d'enderrocar i que les obres durarien aproximadament un mes i mig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





