Ja estem preparant l'acte actual que els exalumnes de la Mercè celebrem darrerament el dissabte més proper al 7 de juny, data fundacional, l'any 1848, de la nostra escola. Enguany, la data és el 9 de juny. I per aquelles coses de la vida, aquest dia a Tortosa se celebra una gran jornada de civisme i cultura organitzada per la Xarxa per la Convivència a Tortosa. El nucli antic serà l'escenari d'un gran nombre d'activitats orientades a fomentar els objectius d'aquesta organització, que no són altres que cercar camins que contribueixin a una millor convivència en la diversitat a la ciutat. En trobareu més informació clicant aquí.
Ens han proposat de participar-hi i ens ha semblat molt oportú de compartir aquesta jornada. La vinculació al nucli antic de la gran majoria d'exalumnes de la Mercè, per molt que ara estiguem escampats arreu de Tortosa o del món, és més que notòria. I els objectius de la Xarxa per la Convivència no ens són gens aliens, ja que som conscients (d'aquí el suport que li donem) que la nostra escola treballa a primera línia per garantir la igualtat d'oportunitats en un entorn gens fàcil i molt complex.
La nostra contribució serà senzilla. L'exposició "La Mercè. Una història en imatges", que s'estava prenent un descans després de dos anys de córrer per tota Tortosa i rodalia, podrà tornar a veure's aquest 9 de juny a la ciutat. Serà a la mateixa escola, en horari que està per determinar, i del qual us informarem, però que segurament serà al matí. Recordem que l'exposició ha incorporat una segona col·lecció de fotografies provinent del fons familiar Ramírez-Sabaté, una donació que va fer-nos l'any passat el matrimoni d'exalumnes format per Joan Ramírez i Isabel Sabaté.
És més, a la cafeteria dels Amics dels Castells podrà veure's també la versió àudiovisual de l'exposició, que ja va ser-hi l'estiu passat i que ens consta que va tenir un notable èxit.
Les nostres no seran les úniques activitats que se celebraran en aquesta jornada, com és obvi. Quan el programa estigui tancat us n'informarem amb tot detall. No cal dir que ens agradaria molt que tot el col·lectiu d'exalumnes participés intensament en tota la jornada, i no tan sols a la nostra part.
Aprofitem per explicar-nos que per al 9 de juny havíem pensat fer una altra activitat, una commemoració del 25è aniversari de l'actual edifici de la Mercè, al carrer de la Providència. Volíem que fos un homenatge a la Generació de les Caragoles i a tots els mestres i les mestres, així com als pares i mares, que tant van lluitar durant cinc anys d'exili en què la Mercè va estar escampada per mitja dotzena d'emplaçaments.
Havent plantejat aquest acte a la direcció de l'escola, i vista l'activitat que ja hi havia convocada el 9 de juny a Tortosa, hem acordat que aquesta commemoració se celebrarà després de l'estiu, en una data que es decidirà més endavant, però que probablement sigui cap al mes de desembre, ja que va ser aquest mes de 1987 (el dia 21, per ser precisos) que l'actual seu de la Mercè va inaugurar-se.
Volem que aquest homenatge a aquella generació de la Mercè sigui emotiu, que hi participin els protagonistes d'aquella gran mobilització social a Tortosa i que s'evoquin les imatges, els lemes i les cançons que van acompanyar les protestes. Com deien als telenotícies d'abans, "seguiremos informando".
dimecres, 9 de maig del 2012
diumenge, 6 de maig del 2012
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (8)
La biblioteca de la Mercè era un pou de meravelles bibliogràfiques. Però, com hem explicat en ocasions anteriors, de meravelles que s'han de conservar no perquè avui en dia siguin vàlides pedagògigament (si és que algun dia van ser-ho autènticament, que és molt dubtós), sinó perquè són lliçons d'història amb cames. Més ben dit, lliçons d'història impreses: retrats fidels del que donava de sí cada època.
Les perles franquistes donen un joc extraordinari, com és fàcil d'entendre. Avui aportem una troballa molt il·lustrativa en aquest sentit. Una antologia sobre José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, la variant espanyola del feixisme dels anys trenta del segle passat, però que acabaria absorbida i diluïda pel Movimiento de Franco. El compilador i comentarista és Adriano Gómez Molina, un escriptor murcià "especialista" en la figura de José Antonio (trobareu una breu ressenya de l'autor clicant aquí).
No us cregueu gaire que Gómez Molina era un historiador com cal. És a dir, amb un mínim d'objectivitat o imparcialitat. I no perquè no es pugui escriure sobre José Antonio sense ser falangista. És que no es pot esperar gaire d'un llibre que va sortir al carrer en ple franquisme, amb el segell d'una "Dirección General de Enseñanza" que llueix l'escut franquista amb àliga incorporada, i que editava l'Editorial Doncel, adscrita a la "Secretaría General del Movimiento", la direcció del partit únic de la dictadura.
Per si no quedava prou clar, el títol de la col·lecció en què es publicava la cosa: "Lo español y los españoles". O l'objectiu de tal col·lecció, que no era altre que divulgar qüestions relatives "al problema de España y los españoles, tales como las relativas al carácter español, nación y patria, política y Gobierno de España, etc.".
I tot plegat, adreçat principalment al públic juvenil. Tot i que "creemos que puede ser útil también a todas las personas interesadas en estos problemas, ya que las antologías son un fichero temático que puede permitir encontrar algunos textos y referencias fundamentales con facilidad y en poco tiempo".
"Casi ná", afegiríem.
Aquí trobareu les anteriors entrades dedicades a les "joies bibliogràfiques".
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (7)
divendres, 4 de maig del 2012
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (2)
Gràcies a la seva filla, Anna Roig Chavarria, podem publicar unes quantes fotos de Leandre Roig Roig, un exalumne de la Mercè de qui explicàvem la història en una entrada anterior (cliqueu aquí). Aquí podeu veure algunes fotos del seu àlbum familiar, de l'etapa tortosina. En entrades posteriors, penjarem imatges de la seva passió pel ciclisme i de la seva (curta) etapa vital a Suïssa.
Leandre Roig Roig.
Leandre i la seva dona.
Leandre, la seva dona i dos dels seus cinc fills, passejant,
als anys cinquanta del segle passat, pel que sembla ser el Parc de Tortosa.
dimecres, 2 de maig del 2012
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (7)
Reprenem la publicació deles "joies bibliogràfiques" que s'han localitzat a la biblioteca de l'escola de la Mercè. A principis d'any vam delectar-nos amb autèntiques perles, sobretot llibres de l'època franquista, que avui no tenen cabuda en cap escola, però que tenen el valor de retratar una etapa històrica.
És per això, i no per consideracions pedagògiques, que s'han de conservar. I una contextualització que hi doni la perspectiva necessària. Perquè és bo que les joves generacions sàpiguen com era l'escola fins fa com qui diu quatre dies. Si no és per valorar més el que tenen, sí, si més no, perquè coneguin què s'han estalviat.
Un bon exemple d'això que diem és aquest "Manual Escolar de Educación Física", publicat l'any 1958, ni més ni menys que per la Delegación Nacional de Juventudes. És a dir, per la branca juvenil de l'anomenat Movimiento, el partit únic del franquisme, inscrustat a l'Administració pública com si fos un departament normal i corrent.
Eren altres èpoques, sí. Poques coses ho il·lustren tan clarament com un llibre que planteja exercicis físics únicament per a nois. El pròleg no pot ser més clar: "Pretende este Manual sentar un criterio de unidad en los planes de la educación física, y aspira a que el muchacho español practique, en razón de su edad, el mismo método".
I naturalment, no s'estan de dir que tot plegat és una eina d'adoctriament en determinada idea d'Espanya. La del règim de Franco, s'entén. Tampoc es que ho diguin explícitament, però s'entén prou, si més no per part de persones que no som tan grans, però que hem viscut com era aquella escola.
Volen "dejar constancia del reconocimiento de la Delegación Nacional de Juventudes hacia los Profesores de Educación física y Maestros de Primera Enseñanza, cuya silenciosa labor servida con ilusión, constancia y preparación técnica, comienza a dar en España los primeros frutos". La retòrica pot semblat inofensiva, però no ho eren en absolut les intencions.
Aquí trobareu les anteriors entrades dedicades a les "joies bibliogràfiques".
dissabte, 28 d’abril del 2012
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig
El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest divendres 27 d'abril de 2012 una entrevista amb una tortosina, Anna Roig Chavarria, que viu a la ciutat suïssa de Ginebra (1). L'Anna va néixer el 1958, però quan tenia només dos anys va marxar a Suïssa amb la família, buscant unes oportunitats que aquí no trobaven. Per no fer-ho més llarg, podeu saber la seva història llegint la pròpia entrevista.
Però si reproduim aquí l'entrevista no és pas perquè l'hagi fet un servidor, sinó perquè l'Anna recorda la memòria del seu pare, Leandre Roig Roig, nascut el 1913 i alumne de la Mercè aquella dècada i part de la següent del segle passat. Leandre tenia dos germans, Manuel i Francisco, també alumnes de la Mercè. En aquesta foto de 1923, presa al pati de la Mercè original, el Leandre és el primer per l'esquerra de la segona fila. A la primera fila, el quart per l'esquerra és un dels seus germans, tot i que no tenim identificat quin dels dos.
Els Roig eren una nissaga acomodada, amb orígens que l'Anna Roig ha pogut documentar als arxius de la Catedral fins a l'any 1780. Gràcies a aquesta posició, Leandre va poder estudiar Dret. Era un personatge amant de la cultura, els llibres i l'esport (sobretot el ciclisme), molt popular a Tortosa, però escassament reconegut, sobretot després de la Guerra Civil, ja que havia estat un actiu republicà. Entre altres, va ser membre del comitè comarcal de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el gran sindicat estudiantil de l'època de la Segona República.
Per amor als llibres, als cinquanta anys, va deixar la seva feina. Però no se'n va sortir. Va fracassar, ens ha confessat la seva filla Anna, en una conversa mantinguda pel xat del Facebook (coses del món d'avui). Amb cinc fills i sense recursos, Leandre Roig va emigrar a Suïssa.
La sort va trigar a arribar a la família. El mateix Leandre va morir, d'un càncer, dos anys després d'arribar al país helvètic. La vídua i els cinc germans van quedar en la pobresa, però Suïssa els va donar una oportunitat de tirar endavant "que a Espanya no hauríem tingut", explica l'Anna Roig a l'entrevista.
A l'Anna se la nota orgullosa del seu pare (en parla amb emoció autèntica) i dels seus orígens familiars. Tot i admetre que tota la seva vida és a Suïssa, i que poques coses la lliguen a Tortosa, ha elaborat l'arbre geneaològic de la família (fins al segle XVIII, com dèiem tres paràgrafs enrera) i ha compilat moltes fotografies tant a Tortosa com a Suïssa. En properes entrades us les oferirem, ja que les ha posat a la nostra disposició.
(1) L'entrevista a l'Anna Roig Chavarria forma part d'una sèrie de converses amb persones orignàries de les Terres de l'Ebre que, per diversos motius, viuen fora. Són una mena de cròniques d'un exili ebrenc contemporani. El primer dels entrevistats va ser un altre exalumne de la Mercè, Albert Sanjuán López, si bé d'una època bastant més recent, concretament dels nascuts l'any 1966.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)