"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (8)

La biblioteca de la Mercè era un pou de meravelles bibliogràfiques. Però, com hem explicat en ocasions anteriors, de meravelles que s'han de conservar no perquè avui en dia siguin vàlides pedagògigament (si és que algun dia van ser-ho autènticament, que és molt dubtós), sinó perquè són lliçons d'història amb cames. Més ben dit, lliçons d'història impreses: retrats fidels del que donava de sí cada època.

Les perles franquistes donen un joc extraordinari, com és fàcil d'entendre. Avui aportem una troballa molt il·lustrativa en aquest sentit. Una antologia sobre José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, la variant espanyola del feixisme dels anys trenta del segle passat, però que acabaria absorbida i diluïda pel Movimiento de Franco. El compilador i comentarista és Adriano Gómez Molina, un escriptor murcià "especialista" en la figura de José Antonio (trobareu una breu ressenya de l'autor clicant aquí).

No us cregueu gaire que Gómez Molina era un historiador com cal. És a dir, amb un mínim d'objectivitat o imparcialitat. I no perquè no es pugui escriure sobre José Antonio sense ser falangista. És que no es pot esperar gaire d'un llibre que va sortir al carrer en ple franquisme, amb el segell d'una "Dirección General de Enseñanza" que llueix l'escut franquista amb àliga incorporada, i que editava l'Editorial Doncel, adscrita a la "Secretaría General del Movimiento", la direcció del partit únic de la dictadura.

Per si no quedava prou clar, el títol de la col·lecció en què es publicava la cosa: "Lo español y los españoles". O l'objectiu de tal col·lecció, que no era altre que divulgar qüestions relatives "al problema de España y los españoles, tales como las relativas al carácter español, nación y patria, política y Gobierno de España, etc.".

I tot plegat, adreçat principalment al públic juvenil. Tot i que "creemos que puede ser útil también a todas las personas interesadas en estos problemas, ya que las antologías son un fichero temático que puede permitir encontrar algunos textos y referencias fundamentales con facilidad y en poco tiempo".

"Casi ná", afegiríem.

Aquí trobareu les anteriors entrades dedicades a les "joies bibliogràfiques".


"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (7)

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (6) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (5)  

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (4) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (3)

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (2) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (1) 

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (2)

Gràcies a la seva filla, Anna Roig Chavarria, podem publicar unes quantes fotos de Leandre Roig Roig, un exalumne de la Mercè de qui explicàvem la història en una entrada anterior (cliqueu aquí). Aquí podeu veure algunes fotos del seu àlbum familiar, de l'etapa tortosina. En entrades posteriors, penjarem imatges de la seva passió pel ciclisme i de la seva (curta) etapa vital a Suïssa.

 Leandre Roig Roig.

 Leandre i la seva dona.

 Leandre, la seva dona i dos dels seus cinc fills, passejant,

als anys cinquanta del segle passat, pel que sembla ser el Parc de Tortosa.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (7)

Reprenem la publicació deles "joies bibliogràfiques" que s'han localitzat a la biblioteca de l'escola de la Mercè. A principis d'any vam delectar-nos amb autèntiques perles, sobretot llibres de l'època franquista, que avui no tenen cabuda en cap escola, però que tenen el valor de retratar una etapa històrica.

És per això, i no per consideracions pedagògiques, que s'han de conservar. I una contextualització que hi doni la perspectiva necessària. Perquè és bo que les joves generacions sàpiguen com era l'escola fins fa com qui diu quatre dies. Si no és per valorar més el que tenen, sí, si més no, perquè coneguin què s'han estalviat.

Un bon exemple d'això que diem és aquest "Manual Escolar de Educación Física", publicat l'any 1958, ni més ni menys que per la Delegación Nacional de Juventudes. És a dir, per la branca juvenil de l'anomenat Movimiento, el partit únic del franquisme, inscrustat a l'Administració pública com si fos un departament normal i corrent.

Eren altres èpoques, sí. Poques coses ho il·lustren tan clarament com un llibre que planteja exercicis físics únicament per a nois. El pròleg no pot ser més clar: "Pretende este Manual sentar un criterio de unidad en los planes de la educación física, y aspira a que el muchacho español practique, en razón de su edad, el mismo método".

I naturalment, no s'estan de dir que tot plegat és una eina d'adoctriament en determinada idea d'Espanya. La del règim de Franco, s'entén. Tampoc es que ho diguin explícitament, però s'entén prou, si més no per part de persones que no som tan grans, però que hem viscut com era aquella escola.

Volen "dejar constancia del reconocimiento de la Delegación Nacional de Juventudes hacia los Profesores de Educación física y Maestros de Primera Enseñanza, cuya silenciosa labor servida con ilusión, constancia y preparación técnica, comienza a dar en España los primeros frutos". La retòrica pot semblat inofensiva, però no ho eren en absolut les intencions.

Aquí trobareu les anteriors entrades dedicades a les "joies bibliogràfiques".

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (6) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (5)  

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (4) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (3)

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (2) 

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (1) 

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig

El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest divendres 27 d'abril de 2012 una entrevista amb una tortosina, Anna Roig Chavarria, que viu a la ciutat suïssa de Ginebra (1). L'Anna va néixer el 1958, però quan tenia només dos anys va marxar a Suïssa amb la família, buscant unes oportunitats que aquí no trobaven. Per no fer-ho més llarg, podeu saber la seva història llegint la pròpia entrevista.

Però si reproduim aquí l'entrevista no és pas perquè l'hagi fet un servidor, sinó perquè l'Anna recorda la memòria del seu pare, Leandre Roig Roig, nascut el 1913 i alumne de la Mercè aquella dècada i part de la següent del segle passat. Leandre tenia dos germans, Manuel i Francisco, també alumnes de la Mercè. En aquesta foto de 1923, presa al pati de la Mercè original, el Leandre és el primer per l'esquerra de la segona fila. A la primera fila, el quart per l'esquerra és un dels seus germans, tot i que no tenim identificat quin dels dos.

Els Roig eren una nissaga acomodada, amb orígens que l'Anna Roig ha pogut documentar als arxius de la Catedral fins a l'any 1780. Gràcies a aquesta posició, Leandre va poder estudiar Dret. Era un personatge amant de la cultura, els llibres i l'esport (sobretot el ciclisme), molt popular a Tortosa, però escassament reconegut, sobretot després de la Guerra Civil, ja que havia estat un actiu republicà. Entre altres, va ser membre del comitè comarcal de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el gran sindicat estudiantil de l'època de la Segona República.

Per amor als llibres, als cinquanta anys, va deixar la seva feina. Però no se'n va sortir. Va fracassar, ens ha confessat la seva filla Anna, en una conversa mantinguda pel xat del Facebook (coses del món d'avui). Amb cinc fills i sense recursos, Leandre Roig va emigrar a Suïssa.

La sort va trigar a arribar a la família. El mateix Leandre va morir, d'un càncer, dos anys després d'arribar al país helvètic. La vídua i els cinc germans van quedar en la pobresa, però Suïssa els va donar una oportunitat de tirar endavant "que a Espanya no hauríem tingut", explica l'Anna Roig a l'entrevista.

A l'Anna se la nota orgullosa del seu pare (en parla amb emoció autèntica) i dels seus orígens familiars. Tot i admetre que tota la seva vida és a Suïssa, i que poques coses la lliguen a Tortosa, ha elaborat l'arbre geneaològic de la família (fins al segle XVIII, com dèiem tres paràgrafs enrera) i ha compilat moltes fotografies tant a Tortosa com a Suïssa. En properes entrades us les oferirem, ja que les ha posat a la nostra disposició.


(1) L'entrevista a l'Anna Roig Chavarria forma part d'una sèrie de converses amb persones orignàries de les Terres de l'Ebre que, per diversos motius, viuen fora. Són una mena de cròniques d'un exili ebrenc contemporani. El primer dels entrevistats va ser un altre exalumne de la Mercè, Albert Sanjuán López, si bé d'una època bastant més recent, concretament dels nascuts l'any 1966.

L'escola celebra Sant Jordi fent pedagogia mediambiental

La Mercè és escola verda, diploma que li va atorgar la Generalitat l'any 2008 i que ha anat renovant des de llavors. El programa d'escoles verdes dóna suport a tots els centres escolars de Catalunya que volen innovar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat (en podeu trobar una informació més àmplia clicant aquí).

Dins d'aquest programa, la Mercè ha organitzat una activitat durant aquesta setmana cultural de Sant Jordi. Ha consistit en la creació de motius relacionats amb la llegenda de Sant Jordi amb dues singularitats. La primera, que s'havien d'usar materials reciclats. La segona, que les famílies dels alumnes participaven amb ells en la creació. I d'aquí el nom d'aquesta acció: "Els dracs de les nostres famílies".

És el segon any que es tira endavant aquesta activitat i en aquesta ocasió, els dracs han estat els protagonistes. Les figures fetes pels alumnes i les seves famílies són dracs confegits amb els més diversos materials reaprofitats: cartrons d'ou, ampolles de plàstic, filferros, joguines velles...

Les famílies poden visitar la petita exposició que hi ha al vestíbul de l'escola, cada dia d'aquesta setmana, fins divendres, 27 d'abril, a partir de les 5 de la tarda.