dimecres, 2 de maig del 2012

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (7)


Reprenem la publicació deles "joies bibliogràfiques" que s'han localitzat a la biblioteca de l'escola de la Mercè. A principis d'any vam delectar-nos amb autèntiques perles, sobretot llibres de l'època franquista, que avui no tenen cabuda en cap escola, però que tenen el valor de retratar una etapa històrica.

És per això, i no per consideracions pedagògiques, que s'han de conservar. I una contextualització que hi doni la perspectiva necessària. Perquè és bo que les joves generacions sàpiguen com era l'escola fins fa com qui diu quatre dies. Si no és per valorar més el que tenen, sí, si més no, perquè coneguin què s'han estalviat.

Un bon exemple d'això que diem és aquest "Manual Escolar de Educación Física", publicat l'any 1958, ni més ni menys que per la Delegación Nacional de Juventudes. És a dir, per la branca juvenil de l'anomenat Movimiento, el partit únic del franquisme, inscrustat a l'Administració pública com si fos un departament normal i corrent.

Eren altres èpoques, sí. Poques coses ho il·lustren tan clarament com un llibre que planteja exercicis físics únicament per a nois. El pròleg no pot ser més clar: "Pretende este Manual sentar un criterio de unidad en los planes de la educación física, y aspira a que el muchacho español practique, en razón de su edad, el mismo método".

I naturalment, no s'estan de dir que tot plegat és una eina d'adoctriament en determinada idea d'Espanya. La del règim de Franco, s'entén. Tampoc es que ho diguin explícitament, però s'entén prou, si més no per part de persones que no som tan grans, però que hem viscut com era aquella escola.

Volen "dejar constancia del reconocimiento de la Delegación Nacional de Juventudes hacia los Profesores de Educación física y Maestros de Primera Enseñanza, cuya silenciosa labor servida con ilusión, constancia y preparación técnica, comienza a dar en España los primeros frutos". La retòrica pot semblat inofensiva, però no ho eren en absolut les intencions.








Aquí trobareu les anteriors entrades dedicades a les "joies bibliogràfiques".

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (6) 
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (5)  
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (4) 
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (3)
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (2) 
"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (1) 

dissabte, 28 d’abril del 2012

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig


El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest divendres 27 d'abril de 2012 una entrevista amb una tortosina, Anna Roig Chavarria, que viu a la ciutat suïssa de Ginebra (1). L'Anna va néixer el 1958, però quan tenia només dos anys va marxar a Suïssa amb la família, buscant unes oportunitats que aquí no trobaven. Per no fer-ho més llarg, podeu saber la seva història llegint la pròpia entrevista.

Però si reproduim aquí l'entrevista no és pas perquè l'hagi fet un servidor, sinó perquè l'Anna recorda la memòria del seu pare, Leandre Roig Roig, nascut el 1913 i alumne de la Mercè aquella dècada i part de la següent del segle passat. Leandre tenia dos germans, Manuel i Francisco, també alumnes de la Mercè. En aquesta foto de 1923, presa al pati de la Mercè original, el Leandre és el primer per l'esquerra de la segona fila. A la primera fila, el quart per l'esquerra és un dels seus germans, tot i que no tenim identificat quin dels dos.


Els Roig eren una nissaga acomodada, amb orígens que l'Anna Roig ha pogut documentar als arxius de la Catedral fins a l'any 1780. Gràcies a aquesta posició, Leandre va poder estudiar Dret. Era un personatge amant de la cultura, els llibres i l'esport (sobretot el ciclisme), molt popular a Tortosa, però escassament reconegut, sobretot després de la Guerra Civil, ja que havia estat un actiu republicà. Entre altres, va ser membre del comitè comarcal de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el gran sindicat estudiantil de l'època de la Segona República.

Per amor als llibres, als cinquanta anys, va deixar la seva feina. Però no se'n va sortir. Va fracassar, ens ha confessat la seva filla Anna, en una conversa mantinguda pel xat del Facebook (coses del món d'avui). Amb cinc fills i sense recursos, Leandre Roig va emigrar a Suïssa.

La sort va trigar a arribar a la família. El mateix Leandre va morir, d'un càncer, dos anys després d'arribar al país helvètic. La vídua i els cinc germans van quedar en la pobresa, però Suïssa els va donar una oportunitat de tirar endavant "que a Espanya no hauríem tingut", explica l'Anna Roig a l'entrevista.

A l'Anna se la nota orgullosa del seu pare (en parla amb emoció autèntica) i dels seus orígens familiars. Tot i admetre que tota la seva vida és a Suïssa, i que poques coses la lliguen a Tortosa, ha elaborat l'arbre geneaològic de la família (fins al segle XVIII, com dèiem tres paràgrafs enrera) i ha compilat moltes fotografies tant a Tortosa com a Suïssa. En properes entrades us les oferirem, ja que les ha posat a la nostra disposició.


(1) L'entrevista a l'Anna Roig Chavarria forma part d'una sèrie de converses amb persones orignàries de les Terres de l'Ebre que, per diversos motius, viuen fora. Són una mena de cròniques d'un exili ebrenc contemporani. El primer dels entrevistats va ser un altre exalumne de la Mercè, Albert Sanjuán López, si bé d'una època bastant més recent, concretament dels nascuts l'any 1966.

dimecres, 25 d’abril del 2012

L'escola celebra Sant Jordi fent pedagogia mediambiental


La Mercè és escola verda, diploma que li va atorgar la Generalitat l'any 2008 i que ha anat renovant des de llavors. El programa d'escoles verdes dóna suport a tots els centres escolars de Catalunya que volen innovar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat (en podeu trobar una informació més àmplia clicant aquí).

Dins d'aquest programa, la Mercè ha organitzat una activitat durant aquesta setmana cultural de Sant Jordi. Ha consistit en la creació de motius relacionats amb la llegenda de Sant Jordi amb dues singularitats. La primera, que s'havien d'usar materials reciclats. La segona, que les famílies dels alumnes participaven amb ells en la creació. I d'aquí el nom d'aquesta acció: "Els dracs de les nostres famílies".

És el segon any que es tira endavant aquesta activitat i en aquesta ocasió, els dracs han estat els protagonistes. Les figures fetes pels alumnes i les seves famílies són dracs confegits amb els més diversos materials reaprofitats: cartrons d'ou, ampolles de plàstic, filferros, joguines velles...

Les famílies poden visitar la petita exposició que hi ha al vestíbul de l'escola, cada dia d'aquesta setmana, fins divendres, 27 d'abril, a partir de les 5 de la tarda.


diumenge, 22 d’abril del 2012

L'alumna Mercedes Pla Meseguer, a finals de la dècada de 1910 o principis de la de 1920


Teresa Izquierdo Salom ens fa arribar una foto de finals de la dècada de 1910 o principis de la de 1920. És una imatge de grup presa al pati de la primera escola, la del carrer de la Mercè. Hi surt la seva àvia materna, Mercedes Pla Meseguer. És la quarta noia, començant per la dreta, de la fila del mig.

La Mercedes Pla va nàixer a Vallibona (els Ports) el 1913. Però de ben petita va anar a viure a Tortosa, concretament al barri de Remolins. Va ser alumna de la Mercè al tombant del 1920. I la foto està presa en aquesta època, si bé la família no sap identificar l'any amb precisió. Ens pregunten si a l'escola poden consultar-se arxius antics. Traslladarem la petició, tot i que sabem que molt material s'ha perdut amb els canvis d'edificis, especialment durant els cinc anys (1982-1987) que l'escola no va tenir una seu pròpia.

Permeteu-nos afegir que la Teresa Izquierdo és cosina germana de Mateu Izquierdo Sorribes, exalumne de la generació de 1966, però segurament molt més conegut per ser el fill gran de l'Asunción Sorribes, que va ser la portera i la cuinera de l'escola, quan aquesta estava al carrer Montcada.

Recordeu que vam poder retrobar la senyora Asunción en l'acte de concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa. Va venir amb el Mateu i va ser una de les alegries de la jornada. Ho explicàvem aquí.


dimecres, 18 d’abril del 2012

De 1920 o de 1912? (2)



Fa uns dies, publicàvem una entrada sobre unes fotos fetes al patí de la Mercè, a l'edifici original, de grups de la Creu Roja i de suport a les tropes espanyoles que lluitaven al Marroc, datades aparentment l'any 1920. Poc desprès, sorgia un dubte (explicat en aquesta altra entrada) perquè el Joan Ramírez, la persona que havia trobat les primeres imatges, n'havia localitzat una de la mateixa ocasió que estaria feta l'any 1912.

Ara podem aportar nova informació. El Joan Ramírez ha trobat un tercer retall de premsa, amb la mateixa imatge que apareixia a la segona entrada. En aquest retall algú ha escrit a mà la data de febrer de 2012, com pot veure's a la imatge del principi d'aquesta entrada.

El Joan no té dades més precises, perquè la seva recerca és molt àmplia, consulta moltes fonts, però no sempre pot afinar-se al màxim la datació exacta de les coses. Entre les fonts que consulta hi ha la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, però també moltes hemeroteques digitalitzades tot dedicant-hi, com ens explica, moltes hores i paciència. També troba retalls de premsa antiga que estan a la venda en pàgines d'internet dedicades a les subhastes.