Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i de les públiques més antigues de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
dilluns, 1 de novembre del 2010
Trobada de la generació de les caragoles (30-10-2010)
Aquest 30 d'octubre de 2010 hem pogut gaudir d'una molt bona estona, compartint la trobada que han celebrat la generació de les caragoles. Són un grup relativament petit, però molt cohesionat. Ja era la tercera trobada que organitzaven, desprès de la gran trobada d'antics alumnes de la Mercè del 7 de juny de 2008. L'escenari escollit ha estat el convent de la Puríssima, al carrer Montcada de Tortosa.
La trobada ha començat amb una missa, oficiada per Josep Blasco Curto, alumne de la generació de les caragoles. Mossèn Blasco és rector de les parròquies de Flix, Riba-roja d'Ebre, La Palma d'Ebre i la Bisbal del Priorat. I la sorpresa per als que no estàvem al cas ha estat que el dinar que ha vingut a continuació s'ha fet al mateix convent. Resulta que hi ha habilitada una sala que pot llogar-se per acollir reunions o celebracions diverses. Una sala molt adient, si ens permeteu l'opinió, i en un entorn que podríem qualificar d'incomparable sense incórrer en el tòpic.
També hem tingut la companyia de tres antics professors: Joan Redó Brunet, Joana Querol Beltrán i Eva Morelló Culubret. Els que hem tingut com a mestre a "don" Joan Redó no ens ha estranyat gens ni mica que acabés dirigint la interpretació d'una cançó. I en francès, per més senyes, ja que "don" Joan era mestre tant de música com de francès (a més de ser-ho de "medicina general", perquè ens entenguem).
Hi ha hagut abraçades i llàgrimes, molta alegria, cançons (l'"amenaça" de penjar els vídeos serà complida properament) i una gran germanor. Ha estat un dia que ha valgut molt la pena. I ja veieu, tot ho ha fet el sentiment de pertinença a quelcom que arrenca de la nostra escola.
Aquí trobareu un àlbum amb més fotos d'aquesta jornada.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Els vídeos de la trobada de la generació de les caragoles 2010
Tal com havíem "amenaçat", aquí van tres instants recollits en vídeo.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Els tres mestres que han vingut a la trobada
"Doña" Joana Querol Beltrán.
"Doña" Eva Morelló Culubret.
"Don" Joan Redó Brunet.
La trobada dels antics alumnes de la generació de les caragoles ha comptat amb la presència de tres antics professors, tots tres ja jubilats: Joan Redó Brunet, Joana Querol Beltrán i Eva Morelló Culubret. L'associació d'exalumnes ha aprofitat l'avinentesa per lliurar-los un petit record.
Visca el Col·legi de la Mercè
Els professors que han vingut a la Trobada de la generació de les cargoles ens han portat un obsequi als assistents. Uns versos que han escrit entre ells i que ens ha llegit "doña" Joana Querol Beltrán. Les fotos corresponen al moment de la lectura.
Els versos diuen així:
Quants records i quantes vivències!
Dies de joia i temps d'estudi, de formació,
d'anar forjant la personalitat, enriquint la intel·ligència,
madurant l'afectivitat i creant llaços afectius
entre companys i companyes, mestres i alumnes.
Dies de lliçons poc apreses, d'exàmens mig en blanc,
o ben al contrari, de bones notes, de premis i lloances.
Ara, mirant-t'ho des de lluny, veiem amb més claredat
que tot ens ha fet persones més plenes,
ciutadans més preparats per a la vida del segle XXI.
Ara sentim la nostàlgia d'aquest temps,
mentre el nostre record es torna agraïment
i mestres i alumnes junts diem:
Visca el Col·legi de la Mercè!
Tortosa, 30 d'octubre de 2010.
divendres, 29 d’octubre del 2010
Nova enquesta sobre l'ensenyament de l'anglès
Hem penjat una nova enquesta, en aquesta ocasió sobre l'ensenyament de l'anglès. És un tema recurrent que sempre està d'actualitat. Perquè és tant evident que avui en dia és difícil anar pel món sense conèixer la "lingua franca" contemporània, com que a casa nostra no tenim ben resolt el seu aprenentatge.
Es podrien dir moltes coses al respecte, sense descartar que potser no som un país dotat per a això dels idiomes. Però per no fer-ho llarg, podríem resumir-ho dient que no sembla normal que els nostres fills comencin a fer anglès a P-3 i en facin com a mínim fins a quart d'ESO, és a dir tretze anys seguits estudiant-ne, i que desprès de tot aquest temps no dominin l'idioma. Quan dic dominar, no em refereixo a que hagin esdevingut bilingües. Però sí al fet que s'hi puguin desenvolupar amb normalitat i fins i tot amb agilitat. És el mínim que pot esperar-se, oi?, després de tretze anys.
Per mals estudiants que siguem, tretze anys de matemàtiques, de literatura o d'història, deixen la seva empremta, no? Què ens passa amb l'anglès, doncs?
Es podrien dir moltes coses al respecte, sense descartar que potser no som un país dotat per a això dels idiomes. Però per no fer-ho llarg, podríem resumir-ho dient que no sembla normal que els nostres fills comencin a fer anglès a P-3 i en facin com a mínim fins a quart d'ESO, és a dir tretze anys seguits estudiant-ne, i que desprès de tot aquest temps no dominin l'idioma. Quan dic dominar, no em refereixo a que hagin esdevingut bilingües. Però sí al fet que s'hi puguin desenvolupar amb normalitat i fins i tot amb agilitat. És el mínim que pot esperar-se, oi?, després de tretze anys.
Per mals estudiants que siguem, tretze anys de matemàtiques, de literatura o d'història, deixen la seva empremta, no? Què ens passa amb l'anglès, doncs?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





