Atenció, gent del 66, cliqueu a la foto i la veureu més gran i podreu baixar-la amb una bona resolució. No ha quedat perfecta, però què voleu que li diguem a la cambrera que es va prestar voluntària.
Tampoc cal agafar-se el títol en la seva literalitat. No tinguéssim un nou incident amb altres generacions. No, simplement deixeu-me presentar la foto de grup que ens vam fer els del 66, ahir dissabte a la nit a Remolins, amb un grau raonable d'autoestima. És evident que moltes altres generacions han aportat al patrimoni comú dels que som de la Mercè tant o més que nosaltres. Però suposo que cadascú s'estima més als que té més a prop.
Per això, al final ahir vaig anar al sopar del meu any i, en acabar, em vaig passar una estona per la festa del Casal Jesusenc, amb la qual també tenia un cert grau de compromís personal. M'hi vaig trobar tres companys del 66. A tots dos llocs, vaig sentir algun comentari emprenyat, però vaja, tampoc res de l'altre dijous. No ho hem fet bé els uns i altres amb la simultaneïtat de les dues trobades, però la sang no ha d'arribar al riu. Tots som prou grans per organitzar els actes que creguem oportuns i triar on anem i amb qui estem. Només lamento els malentesos que es van produir en un cert moment i que, afortunadament, van quedar prou aclarits.
No es tracta d'esguerrar cap festa i menys de barallar-me amb als meus (sobretot si en tinc a dos llocs). Però no puc deixar de comentar, després de demostrar en persona allò del moviment i el caminar, que amb bona voluntat les coses sempre surten millor i s'estalvien problemes que són molt fàcils d'evitar.
Un cop dit això, que es diu "d'ofici" i per templar gaites, he de dir que la nit va ser molt agradable. Al sopar dels del meu any vaig retrobar-me de nou amb molts dels que ja vaig veure el 7 de juny. I de propina, alguns i algunes més que aquell dia no van vindre. El Guillermo Acero o la Clara Massip, per exemple.
Es va fer la broma de rigor i, com es pot calcular, vam riure, poc però riure, a costelles del famós guateque del nostre últim any a l'escola, en vespres de Nadal al local de l'Encarna Castellà (que desprès seria botiga). Vaig tornar a comprovar que la meva idea de "repetir" la festa era massa lluminosa. Serà l'edat (de fet, aquest va ser l'argument, que ja tenim una edat) i que ens comencem a "apalancar".
Cap a les 3 de la matinada, quan vam plegar de fer una copa a un local de Roquetes, jo encara vaig anar, com he explicat, al Casal Jesusenc. La festa ja estava en la recta final, però encara vaig poder parlar amb uns quants i quantes de diferents anys.
De fet, la tournée l'havia començat a les 8 del vespre, també a Jesús, però a un altre lloc, amb una activitat que explicaré en una altra entrada.
