Una de les moltes paradoxes que marquen la vida d'aquest bloc és l'elevat nombre de visites que manté, tot i la desaparició en combat de la major part dels autors que li van donar una empenta impressionant abans de la trobada del 7 de juny. Aquesta passada nit hem sumat 220.000 visites. 100.000 s'han produït d'aquella gran trobada fins avui.
Parlo de paradoxa, perquè hem passat un estiu molt aturat. Hi hagut setmanes senceres que ningú no escrivia res, o amb prou feines hi deixava un comentari. El contrast amb l'efervescència prèvia al 7 de juny, no podia ser més brutal, per més que haguem dit i explicat per activa i per passiva que tots aquests processos eren d'esperar.
Però emmig del que semblava una aturada pràcticament irreversible, el comptador de visites continuava corrent. Evidentment, no com abans de la trobada. En fi, 10.000 visites diàries era una "animalada" que ningú en el seu sa judici podia confiar que es prolongués eternament. Però un promig de 900 visites diàries és més que remarcable. Amb l'estiu (que sembla que ha afectat molt autors i lectors d'aquest bloc) i amb la catarsi d'emocions del 7 de juny, i comptant que això no és més que un punt de trobada d'amics i companys (que es troben si volen), la cosa està millor del que podria semblar.
Algun dia s'acabarà escrivint alguna cosa sobre la peculiar història d'aquest humil bloc. Som humils, és veritat, però qui vulgui estudiar-ho s'hi trobarà moltes claus i pistes que ajuden a entendre com funciona el món digital. Si em permeteu la immodèstia, del 7 de juny cap aquí jo he anat a explicar l'experiència a dos cursos de formació per a professionals de la comunicació i de la publicitat. Es tractava de cursos ideats per ajudar a entendre a aquests professionals les raons profundes que es mouen darrera d'Internet, ja que, ens agradi o no, les idees amb què sovint treballen no poden ser més superficials i sovint errades.
Posaré un exemple del que intento explicar. Els alumnes d'aquests cursos són capaços d'entendre que la gent de les Terres de l'Ebre es mobilitzi massivament contra els transvassaments. Són capaços de racionalitzar (tot i que no ho acostumen a compartir: són de Barcelona, ves) els motius de les protestes. Però no poden entendre com és que, mentrestant, un bloc organitzat pels antics alumnes d'una única i solitària escola d'aquest territori tingui mooooooooltíssimes més visites que el bloc de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Avui no m'ho he mirat i la veritat és que la comparativa, en realitat, sobra. Cada cosa té els seus motius i permeteu-me que digui que els de la defensa de l'Ebre són més importants que la nostra nostàlgia d'exalumnes de la Mercè. Però també és veritat que situacions paradoxals com aquesta ens ensenyen els canvis espectaculars que està fent el món.
