La revista escolar del col·legi La Mercè "L'Eixerit", ha publicat al número 54, corresponent al mes de juny de 2008, el reportatge fotogràfic de la jornada del dia 7 de juny, a tot color. Es pot llegir, imprimir, o guardar tot l'exemplar .
dilluns, 23 de juny del 2008
diumenge, 22 de juny del 2008
LAURETA i les seves companyes del 30 i més...
Les xiques del 30 i més... s'han movilitzat, i a petició de la filla de la Laureta han localitzat una foto del seu grup al pati de La Mercè acompanyades de la seva mestra Donya Pepita.Laureta és la que està a sobre del grup a l'esquerra amb els cabells recollits.
Aquesta és un altra de les fotos que fan la nostra història i que ens fan reviure les emocions.
Dimecres que ve, sortim al programa "El Club" de TV3
El tan anomenat darrerament "esperit de la Mercè" sembla estar una mica adormit, o si més no rumiant-se el futur o recarregant bateries desprès de la Trobada del 7 de juny, però encara és capaç de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació. Dimecres vinent, aquest esperit es podrà veure en el programa "El Club", que emet TV3 i presenta Albert Om. Una cinquantena d'exalumnes, professors i altres, serem el públic del programa. Una gestió molt eficaç de la Neus Jové ho ha fet possible.
Tot i que anem de públic, recordem que molt sovint es fa, més que una entrevista, un parell de preguntes a peu dret a algun representant del grup que fa de públic. Que es vagin preparant els possibles candidats i candidates a xerrar durant una estoneta a la vista de tot el país. Bé, si no tot el país, sí una bona porció, ja que "El Club" és el programa líder d'audiència en la seva franja horària. Parlo de memòria i disculpeu si no afino al mil·límetre, ja que en diumenge em fa mandra consultar els totxos dels estudis d'audiència: uns 380.000 espectadors en números rodons i entre un 23 i un 24% de share.
No és que la nostra presència dimecres al programa sigui un fet històric ni res d'això. Al capdavall, "El Club" necessita tenir públic cada dia, cinc dies a la setmana. Però també és veritat que hi ha moltíssims grups que demanen per anar-hi, i no diré que matin per l'estona de glòria que representa sortir a la tele, però poc hi falta. En el pitjor dels casos, pel que m'arriba, he de dir que quan al programa van assabentar-se de tota la moguda que la Mercè ha provocat en els darrers dos o tres mesos ho van tenir clar immediatament.
Serà una experiència nova i curiosa per a molts dels que anirem. Per a mi no ho és pel fet d'haver treballat en un mitjà televisiu en una època de la meva vida i saber com funciona la cosa per dintre. Per això aviso que algú es pot emportar una petita decepció quan vegi que, en viu i en directe, això de la televisió és tot fals. Bé, fals tampoc, però sí bastant diferent del que ens podem imaginar quan ho veiem des de casa.
Jo prefereixo quedar-me amb la part positiva, potser pel fet de tenir la professió que tinc: una visita com aquesta ajuda a entendre com es fa televisió, la complexitat de fer-la i la complexitat afegida de fer que sembli senzill, o el cost econòmic que té tot plegat, que sovint no entenem o ens sembla exagerat. No es tracta d'una visita guiada, sinó de quelcom molt millor, ja que li veiem els budells a la bèstia en ple funcionament.
Recordeu que l'hora oficial d'inici del programa és a les 16.20, tot just acabar el colobrot "El cor de la ciutat".
divendres, 20 de juny del 2008
Suprimim l'enllaç amb els del 1964
Hi ha coses que un no sap com explicar. Vull dir que no sap explicar el perquè passen certes coses. Però explicar-les, en el sentit de dir-les, sí que s'ha de fer.
Fa un parell de dies, vaig penjar un enllaç al bloc que han creat els de l'any 1964. Un acte de bona fe que, a fi de comptes, ells mateixos havien fet linkant des del seu bloc cap a aquí. És més, com que un bloc és quelcom essencialment públic, els he visitat i fins i tot els he deixat un parell de comentaris. Això és una cosa del tot normal, per la qual no hauríem d'estar donant explicacions.
El cas és que sembla haver sorgit alguna mena de problema, que sóc incapaç d'entendre, però que portava de cap a un malentés potencialment seriós. Sembla ser que es van plantejar un bloc com una cosa per a ells i elles, sense voluntat que altres persones veiéssim el que feien. Estan en el seu dret, faltaria més, però potser es van equivocar utilitzant una eina pública com un bloc.
El trist és que s'hagin interpretat visites i comentaris al seu bloc com una espècie d'acte de malestar dels que continuem aquí perquè amb la seva marxa s'han emportat la "videta", per usar les seves paraules, que hi havia aquí. Podria dir que aquest plantejament és una rucada i que em pensava que estava entre companys, però com que aquesta entrada no busca cap conflicte, em limitaré a dir que l'opinió és lliure i que creguin el que vulguin, encara que s'equivoquin.
Aquest bloc està fent el procés que cabia esperar, amb independència dels que marxin o dels que es quedin. Si alguna autoritat tinc per a parlar-ne és la que em dóna no haver-me equivocat ni en un mil·límetre en el pronòstic. I no passa res, perquè a ningú ens hi va res amb els blocs que tinguem o no tinguem. Vaja, a mi no.
Al final, han fet una cosa que els he suggerit aquesta tarda. Que si volien privacitat busquessin una eina més privada que un bloc o que, si més no, aprofitessin una funcionalitat del bloc que permet restringir els lectors a aquells que estigui autoritzats. Fa una estona que he vist que ho han aplicat. Tampoc em crec que s'hagin decidit perquè els ho hagi comentat jo. Però em sembla que si volien un racó d'Internet privat és el millor que podrien fer. I que disculpin novament si ens hem posat on no ens cridaven, tot i que no sé si ens hem de disculpar per entrar a un lloc que era públic.
Per acabar, atés que l'accès al bloc des del 1964 ha deixat de ser públic, tampoc té sentit que mantinguem aquí un enllaç que no porta a cap lloc. Per això el trec i no per altra cosa.
Lamento molt que s'hagi produït una situació com aquesta que, repeteixo, no acabo de comprendre. Només demano que no es vegin fantasmes on no n'hi ha. Suposo que puc demanar-ho, no?
No obstant, la cosa no té altra importància que la que se li vulgui donar i ja li hem donat massa, em sembla.
Fa un parell de dies, vaig penjar un enllaç al bloc que han creat els de l'any 1964. Un acte de bona fe que, a fi de comptes, ells mateixos havien fet linkant des del seu bloc cap a aquí. És més, com que un bloc és quelcom essencialment públic, els he visitat i fins i tot els he deixat un parell de comentaris. Això és una cosa del tot normal, per la qual no hauríem d'estar donant explicacions.
El cas és que sembla haver sorgit alguna mena de problema, que sóc incapaç d'entendre, però que portava de cap a un malentés potencialment seriós. Sembla ser que es van plantejar un bloc com una cosa per a ells i elles, sense voluntat que altres persones veiéssim el que feien. Estan en el seu dret, faltaria més, però potser es van equivocar utilitzant una eina pública com un bloc.
El trist és que s'hagin interpretat visites i comentaris al seu bloc com una espècie d'acte de malestar dels que continuem aquí perquè amb la seva marxa s'han emportat la "videta", per usar les seves paraules, que hi havia aquí. Podria dir que aquest plantejament és una rucada i que em pensava que estava entre companys, però com que aquesta entrada no busca cap conflicte, em limitaré a dir que l'opinió és lliure i que creguin el que vulguin, encara que s'equivoquin.
Aquest bloc està fent el procés que cabia esperar, amb independència dels que marxin o dels que es quedin. Si alguna autoritat tinc per a parlar-ne és la que em dóna no haver-me equivocat ni en un mil·límetre en el pronòstic. I no passa res, perquè a ningú ens hi va res amb els blocs que tinguem o no tinguem. Vaja, a mi no.
Al final, han fet una cosa que els he suggerit aquesta tarda. Que si volien privacitat busquessin una eina més privada que un bloc o que, si més no, aprofitessin una funcionalitat del bloc que permet restringir els lectors a aquells que estigui autoritzats. Fa una estona que he vist que ho han aplicat. Tampoc em crec que s'hagin decidit perquè els ho hagi comentat jo. Però em sembla que si volien un racó d'Internet privat és el millor que podrien fer. I que disculpin novament si ens hem posat on no ens cridaven, tot i que no sé si ens hem de disculpar per entrar a un lloc que era públic.
Per acabar, atés que l'accès al bloc des del 1964 ha deixat de ser públic, tampoc té sentit que mantinguem aquí un enllaç que no porta a cap lloc. Per això el trec i no per altra cosa.
Lamento molt que s'hagi produït una situació com aquesta que, repeteixo, no acabo de comprendre. Només demano que no es vegin fantasmes on no n'hi ha. Suposo que puc demanar-ho, no?
No obstant, la cosa no té altra importància que la que se li vulgui donar i ja li hem donat massa, em sembla.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)