A vore, una de les germanes Castell, de la quinta del 65, durant el dinar, ens va ensenyar una foto on estavem totes i tots els que vam estudiar fins al final, alguns, i uns altres ens vam quedar pel camí, repetint curs o com es el meu cas, a vuitè em van canviar de col·legi per a vore si podien adreçar-me. Bé a lo que anava, la foto. CASTELL, es la que estavem amb el professor que es deia Joan Cofiné (o es diu, no se si es viu o no, ho desconec), i vas comentar que a vore si ta filla l'escaneja i la pots publicar en el blog. Doncs a vore si es veritat. L'estic esperant amb impaciència. És que quan vaig vore la foto me va portar molts més records dels que m'imaginava.
Molts petonets.
divendres, 13 de juny del 2008
Aclariment sobre l'enquesta
M'ha arribat algun comentari sobre la proposta, que figura a l'actual enquesta del bloc, de cedir les vostres fotos per a una exposició i un llibre. Potser no caldria aclarir-ho, perquè em pensava que ja s'entenia, però ja que hi ha algun dubte...
Quan estem parlant de fotos per a una exposició o un llibre, ens referim a les imatges de caràcter històric. És a dir, fotos que, tot i ser personals, són més o menys formals. No ens referim a les fotos més o menys alegres de la trobada, de la festa posterior, o de moments també "alegres" d'altres èpoques. Si algú no vol sortir amb banyador o el cubata a la mà, per entendre'ns, és evident que no sortirà. Tampoc eren aquestes imatges les que teníem al cap quan vam introduir l'enquesta. No sé quina en porta de cap l'escola o la plataforma d'exalumnes, però no crec que la cosa evolucioni per la via "frívola".
Jo no veig que ningú posi un problema especial perquè es reprodueixin fotos de grup d'aquelles que ens feien al pati. Si la foto, tot i ser d'època, és individual, potser sí que necessita un permís, que no és imprescindible que sigui gaire formal. Entre companys no haurien de ser necessaris papers. Està clar que, com que cadascú és amo de les seves fotos, penjar-les al bloc no significa que es doni un permís universal per reproduir-les, però ja indica que gaire problema no hi posa.
Tot això, evidentment, ja s'aclarirà en el seu moment. L'enquesta només vol sondejar si hi ha un clima general favorable. Amb aquestes puntualitzacions, em sembla que la cosa queda clara.
Quan estem parlant de fotos per a una exposició o un llibre, ens referim a les imatges de caràcter històric. És a dir, fotos que, tot i ser personals, són més o menys formals. No ens referim a les fotos més o menys alegres de la trobada, de la festa posterior, o de moments també "alegres" d'altres èpoques. Si algú no vol sortir amb banyador o el cubata a la mà, per entendre'ns, és evident que no sortirà. Tampoc eren aquestes imatges les que teníem al cap quan vam introduir l'enquesta. No sé quina en porta de cap l'escola o la plataforma d'exalumnes, però no crec que la cosa evolucioni per la via "frívola".
Jo no veig que ningú posi un problema especial perquè es reprodueixin fotos de grup d'aquelles que ens feien al pati. Si la foto, tot i ser d'època, és individual, potser sí que necessita un permís, que no és imprescindible que sigui gaire formal. Entre companys no haurien de ser necessaris papers. Està clar que, com que cadascú és amo de les seves fotos, penjar-les al bloc no significa que es doni un permís universal per reproduir-les, però ja indica que gaire problema no hi posa.
Tot això, evidentment, ja s'aclarirà en el seu moment. L'enquesta només vol sondejar si hi ha un clima general favorable. Amb aquestes puntualitzacions, em sembla que la cosa queda clara.
NOMÉS CAL MIRAR LES CARES DE FELIÇITAT !!!
Olééééééée´!!!!! La Arrufat, la Barberà i la Nadal, el trío LÁLÁLÁ!
Cristina, nena ! Cómo tienes la cabeza ? pues yo hago lo que tú y se me cae al suelo.
Aquí tenim a la Olivia Newton John!!!!, encara que no sé el seu nom la feliçito per la marxa que portaba. uh, uh, uh !!!!!!
Ballant, ballant i rient rient, Gisbert amb la seua música hens va fer contents a tots els assistens.
Gràcies Amador Gisbert.
El sexy boy Barberà, la sexy girl la Nadal.
Que te doy leche .... la Nadal pareix que fasi l`anunci de les natilles de fa uns anys.
Mira la Deosdad, amb el gotet a la mà, que contenta està.
La Barberà i la Deosdad, TOMA QUE TOMA I DALE QUE DALE.
A h, pues el trío "chikilicuatre" UNO... el breakingdance, DOS... el cruzaíto, TRES ... el maikeyason, CUATTRO... el robokob.
Ostras ! perdó, no era el trío era el cuarteto, pero la Arcos es volía escapar, pecadoraaaaaaaa!!!!
PERREA, PERREAAAAAAA!!!
I finalment tenim a Barberà , la Nadal , la Ferreres i la Barberà, que li diuen adeu, fins després a Gisbert, per anar a dir-li hola a Genaro, i colorín colorado este reportaje se ha acabado.
" Pero no se vayan todavía amigos, mañana hay más."
TAXÍN TAXÍN TARATAXÍN TAXÍN TAXÍN ....
Rafel, hem va agafar per ballar...
Ell parla que parla, i jo conta que conta un, dos, tres, txà txà txà...
Rafel, separem-nos una mica, que si et xafo quedaràs arreglat.
Ara crec que fem bona parella i tot, no ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)