El rescat de fotos mig perdudes a qualsevol calaix m'ha permès descobrir un fet que tenia oblidat: les fotos que ens feien als germans, a la vegada que ens feien les fotos de grup per cada classe. Jo me'n recordava les fotos individuals que ens van fer l'any 1972, perquè el banderí en què anava la imatge és tan innenarrable que resulta difícil d'oblidar. Però aquí tenim una evidència que també ens feien fotos de dos en dos, o de tres en tres, als germans que anàvem a l'escola. Generalment, llevat del cas dels bessons (no en recordo que n'hi hagués cap), de diferents cursos.
S'ha de dir que tot plegat era un muntatge comercial de primera, perquè pocs eren els pares i les mares que es resistien a comprar les fotos. Però no ho criticarem a aquestes alçades. Entre altres motius, perquè ara podem gaudir d'autèntiques joies. Llavors es van pagar els diners que en demanaven. Avui no tenen preu.
L'altre dia, la meva germana, va penjar la meva foto del banderí i una que ens van fer a tots dos. Me n'ha enviat una altra, aquesta que penjo aquí. Ja érem una mica més grans en relació a l'anterior.
I el que són les coses, ha estat veure aquesta imatge i comprovar que la meva filla petita, que té nou anys, és clavada a la Justina que apareix en aquesta foto, llevat del cabell i dels ulls, que els té bastant més clars. En tot cas, tot allò dels pèsols o dels cigrons que ens explicaven a Ciències Naturals, per fer-nos entendre les lleis genètiques de Mendel, troba aquí un altre exemple.
1 comentari:
jo aquesta la tinc amb els meus germans...ke fort!!!!
Publica un comentari a l'entrada