divendres, 16 de maig del 2008
recordtori a Doña Montserrat Viladrich
¡Hola companys!, molt contenta d'anar recordant cosetes, pero les meves paraules van dirigides a Doña Montserrat Viladrich, una gran professora ja que la seva mort em va afectar ,per la meva joventut i perque jo l'havia cuidat a l'hospital era una gran personeta y molt dolçeta, recordo el seu enterro com a multitudinari al Altar major de la Catedral. Una abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Molt oportú el teu comentari, Carme. La Montserrat Viladrich semblava la gran oblidada. Sense menystenir a cap dels altres professors, es mereix sobradament aquest reconeixement.
Claro que nos acordamos de ella, por supuesto. Pero si leéis uno de los comentarios de ya hace unso dias, alguien habló de ella auqneu en ningun momento dijo quien era, los que la conocimos supimos enseguida quien era.
También la persona que habló de ella comentó que hay una calle con su nombre, que por cierto, yo no lo sabía.
Maravillosa profesora y más tarde con Doña Mª Cinta, que eran muy amigas, iban siempre a todos los sitios, las dos siempre juntas y las dos murieron jóvenes por desgracia.
Hola Carme, bueno per a mi sempre seràs Mari. Que tal Toni, no saps l'alegria que vaig tenir un día quan et vaig veure per la tele. Per desgracia a vegades l'alegria va acompanyada de la tristesa. Així m'he sentit jo al saber la ausència de Doña Montserrat ,Doña María Cinta i Don Santos, pero la vida es així. En canvi, us he de dir que estic molt emocionada esperant aquest gran dia serà inolvidable.
Anna Sorolla
Anna, l'alegria és meva per tornar a saber de tu. Confio que ens veiem a la trobada.
Això de la tele..., em pensava que només me'n recordava jo :-)
Hola a tots i totes els / les del 66...
Quina alegria poder saber de vosaltres, especialment de tu, Anna...Fa molt de temps que no sabia res de tu, suposo que vius fora de Tortosa...Amb tu m'ha passat una mica com amb en Toni, quan vaig començar a pensar amb la gent que anava amb mi a classe, no se perquè, a vosaltres us vaig oblidar...I en veure les fotos, mare meba, però si auest són el Toni Gallardo i l'Anna Sorolla...Bé, espero que ens veiem tots el dia 7...A tu també Carmen...Tinc tantes ganes...
Una abraçada molt forta,
Alícia
Hola Alicia!! jo si que et recordaba. Potser que anesim juntes a les colonies de Montblanc? Bueno ja ho discutirem el dia 7 eh!!.
Una abraçada.
Anna Sorolla.
bueno carmen ja m´ha dit ana que t´has apuntat...ja veuràs si xalarem!!!jo porto uns dies enganxada a mirar les fotos i no puc evitar posar-me de carn de gallina cada cop..me venen imatges i sensacions molt bones..ens veiem el dia 7,besets!
Pilar, lo carrer Montserrat Viladrich és lo que hi ha entre el canal de l'esquerra de l'Ebre i la plaça crec que és Jaume Primer, al Temple. És lo que hi ha entre los unifamiliars i el pati del col.legi del Temple, a la part on hi ha la valla d'entrada. Si, és cruel veure desaparéixer personatges com Don Santos, Doña Montse o Doña Maria Cinta Curto...quan fa que ja no estan entre natros? Sabeu les edats quan mos van deixar?
Publica un comentari a l'entrada