diumenge, 1 de juny del 2008
in memoriam
Hola m´agradaria fer menció a tota la gent que ja no pot estar amb nosaltres i que un record vagi per ells. Don Santos, Doña Montse .....però a mi en concret vull dedicar aquesta pagina a Josep Fores company de la nostra promoció que ja fa temps ens va deixar, un bon pintor els que el recorden allí on estigueu espro que ho pogueu estar veient i disfrutant-ho amb nosaltres.Un petó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Fa temps que vaig sentir que don Santos havia mort, no pensava que fos tan recent la seva desaparició. Donya Montse també sabia que havia mort fa molts anys i donya Cinta Curto no ho tenia tan clar. Bona gent tots, bons mestres, animosos, grans transmissors d'ensenyaments, compromesos en natros los seus alumnes. Jo, i l'orgullosos que estavem i estem d'haver anat a n'este col.legi que molts titllaven despreciativament de col.legi dels "gitanos i dels pobres", la perspectiva del temps mos posa a tots al nostre lloc i penso que en motiu d'esta trobada molts retrobarem l'orgull del nostre col.legi i agraïrem als nostres pares haver triat esta opció educativa en lloc d'altres perquè...què se n'ha fet, dels "josepets"? i del Betània? Pos "La Mercé" segueix aquí, amics.
Creo que el último comentario no ha estado muy acertado, por lo menos en mi opinión.
Yo estoy muy orgullosa de que mi opción educativa hubiera sido La Mercè, pero no por eso voy a "menospreciar" a ningún otro colegio.
No entiendo qué has querido decir con "que se n'ha fet del "josepets"? o del Betània?
Son colegios que cerraron por diferentes y muy diferentes razones.
TE puedo hablar del "josepets" peo no me voy a extender ya que no es el tema que nos ocupa, pero si te diré que aunque el edificio cerró, los alumnos, profesores y el espíritu de ese colegio está en otro sitio, y nadie lo ha olvidado.
En fin, tampoco es el tema, pero sigo diciendo que aunque estoy muy muy muy orgullosa de haber estudiado donde estudié, los cierres de los otros colegios, han sido temas diferentes y creo ( mi sencilla opinión) que no es porque el tiempo loa ha puesto en su sitio. En fin... todos tenemos sentimientos.
Un saludo!
No me malentengues, Pilar. Vull dir que una opció educativa pública, per ser-ho, no s'ha de menystenir, i no està tan subjecta al mercat com una opció privada o concertada que sempre pot estar més en mans de gent que ha de gestionar i treure profit d'un negoci, no desprecio res, per favor! Però és així, mentres hi hague estat lo sector públic estarà més garantit, pot suportar dèficits que opcions privades no poden per simple imperatiu de mercat.És això lo de que el temps tot ho posa al seu lloc, pot ser molt bonica una opció concertada o privada (i al final tots volen tirar de les arques estatals) però si no està en mans de l'estat, en qualsevol moment te pots quedar al carrer, és tot.
Com que precisament es tracta de no menysprear ningú, no és dolent recordar que certs centres i les famílies usuàries ens miraven als de la Mercè per damunt de l'espatlla. Mai és bo que tanquin escoles, però no deixa de ser curiós que aquells que anaven sobrats hagin estat escombrats pel temps, siguin quines siguin les raons concretes de cada cas. Sense ànim de menyspreu, però les coses clares, també.
Toni, ya hace mucho tiempo hablaste sobre este tema. Nunca, digo nunca, me he sentido mal ni ser menos que nadie por ser alumna del Colegio de la Merced. Yo nos é porque os empeñáis en decir eso, es como estar resentidos.
Yo tuve la ocasión por una serie de circunstancias, de cuando estaba en 6º de EGB en la Merced, cambiar a otro colegio (cambio de domicilio, y algun otro tema más) y dije no. Pero no por nada, yo me sentía y me sentí muy a gusto donde estaba. Pero eso si, nunca he sentido que nadie me mirara por encima de los hombros por ser de otro colegio. Sinceramente, no enteindo este tema, que realmente os tengo que decir que me duele. Me siento muy orgullosa de haber estudiado donde estudié pero nunca me sentí inferior a nadie por ir a un colegio u otro.
De todas maneras, creo que este tema es como muy antiguo, quizá si hubieras seguido viviendo esta historia durante algun año más no hablariais así.
Solo quiero dejar claro que estoy orgullosa de estudiar donde lo hice y que creo que ya no hablaré más sobre esto, porque no tienen nada que ver en esta historia.
Gracias!
Toni, el término "escombrar" no creo que sea el más correcto.
Gracias!
Estic en Toni,Déu m'aparte de menysprear ningú i està clar que la desaparició de centres educatius és una desgràcia. Però jo si que he sentit comentaris despreciatius cap a mi i el meu col.legi, i més d'una vegada, res més, jo no em posaré mai a l'alçada dels que mos tenien per menos. I evidentment tinc amics fets posteriorment que no eren del meu col.legi, com és natural, però una mica de ser mirats com a inferiors, molta gent ho va sentir en aquells temps. És així.
"in memoriam": J.M. Dellà "tolico" Rosa Senoseain, Julieta Bel i el seu germà, Rios, Riera el gran, Ximo Baiges, Ximo Voltes
Pilar,
No em sento en absolut de menys per haver estudiat a la Mercè, tot el contrari. Crec que vam tenir una educació superior a la de les escoles privades de Tortosa de l'època. Amb el mèrit afegit que va ser amb molts menys mitjans, però gràcies a un compromís que, a l'hora de la veritat, els privats no van demostrar. Potser perquè eren solament un negoci, més enllà de la retòrica.
Per tant, quin sentit tindria estar ressentit? Contra qui o què? Contra algú que, tenint més mitjans, no els aprofitava? Contra els que malparlaven de la nostra escola, però donaven una educació d'inferior qualitat? No sé, trobo que hi ha formes més distretes e perdre el temps.
Pel que fa a que altres ens miressin per sobre de l'espatlla, em limito a constatar l'evidència i si a tu la cosa no t’arribava, doncs millor per tu, tot això que t’estalviaves. Però no t’equivoquis donant per general la teva experiència particular.
En tot cas, es pot estar molt orgullós de la Mercè i, a la vegada, dir quines opinions feien córrer alguns. No són actituds ni sentiments contradictoris, com sembles voler dir.
Sobre això del verb escombrar: no passa de ser una forma de parlar. Però permete'm afegir que qui va de sobrat per la vida (especialment si va sobrat sense cap fonament que ho empari, com era el cas) no pot esperar despertar molta solidaritat el dia que se la pega. Sabent-me greu que tanquin escoles, he de recordar també allò de què el bon rollo és mutu. Si no, no és bon rollo.
Finalment, ignoro perquè aquest tema et pot doldre. Lamento que les meves opinions et puguin causar algun dolor, però també espero que entendràs que altres persones puguem mantenir opinions diferents de la teva. Sobretot si són opinions fonamentades.
Jooooooooooooo...que pesat...
Estem celebran el 160 Aniversari de
LA MERCE...
Benvolgut anònim anterior
Aquest bloc admet totes les opinions, fins i tot les anònimes. Per descomptat, les opinions dels que veuen en la Trobada una mera festa i les que plantegen temes relacionats amb la Mercè que no es limiten al 7 de juny.
Això que has llegit aquí és un fil de discussió com n'hi ha hagut d'altres. Si no t'agrada, recorda que no és de lectura obligatòria.
Toni, sempre ets així de desagradable o nomes aqui?
jO CRFEC...QUE RES A VORE TE...UNA COSA EN LALTRA.....
VIVIM LA MERCE...ES EL NOSTRE COLEGI.
NO MES AIXO.
ESTEM ENTRE AMICS.
Anònim,
La veritat és que em deixes sense paraules. Penso que si un no sap discutir civilitzadament, no s'hi hauria de posar. I si creus que això em fa desagradable, accepto de bon gust el qualificatiu.
Però això ens planteja un problema que confio que m'ajudaràs a resoldre. Com a administrador d'aquest bloc, el meu deure seria impedir comentaris d'aquesta mena per part de ningú. Especialment, quan pel fet de ser anònims prescindeixen de les més elementals regles del joc net.
Però ara resulta que no puc actuar com crec que correspondria perquè sóc la persona directament al·ludida, i la cosa es podria malinterpretar.
Naturalment, el problema té remei. Jo no suprimiré cap comentari que m'al·ludeixi negativament. Però com que el responsable d'aquest bloc, a tots els efectes, sóc jo, i avui s'ha obert un camí que ha fet malbé molts blocs, crec indispensable restringir els comentaris anònims.
És una mesura que lamento moltíssim, perquè pensava que no caldria mai en un bloc d'exalumnes d'una escola, on se suposa que, com diu un altra anònim, estem entre amics.
Ah, això anterior no és perquè no se'm pugui criticar a mi o a qualsevol altra persona. No ens equivoquem. És perquè no es pugui fer de forma anònima.
Penso que has fet be Toni. Jo me estava preguntat perque no eixien les opcions anteriors de identitat i ja se per que. Si algu vol dir algo ha de ser donant la cara ja que estem entre amics i persones amb vivencies molt paregudes . Per a dir opinions que no vene al cas o dites de forma grosera, mes val callarse-le's o acceptant les consecuencies, penso jo.
Sóc la Mònica i esperaba amb aquest texte ,recordar, fer que els que no hi són hi fosin igual amb nosaltres no em podia esperar que vos tireseu els trastos pel cap estem de festa no de punyetes.
Mónica, tienes toda la razón. Esto no teine que ser así, sino algo entre amigos, como se ha dicho muchas veces.
Por cierto , sé que es dificil, pero no estaría de más poder poner nomres de personas que sabemos que a no están con nosotros, compañeros, profesores, etc. Yo me he quedado sorprendida leyendo algo de Rosa Senoseain , murió? no sabía nada. Creo qeu era de la generación de mi hermana o de la mia, pero me suena mucho.
Mònica,
que això sigui una trobada d'amics i companys no vol dir que no es pugui discutir sobre les coses, perquè que haguem anat a la mateixa escola no vol dir que tinguem les mateixes opinions. La discrepància és saníssima i és molt bo discutir, fins i tot enèrgicament, perquè vol dir que es tenen conviccions, però mantenint un respecte a les persones.
En aquest fil de discussió això era així fins que algú va decidir trencar la mínima cortesia esperable d'un bloc d'amics, com aquí se l'ha definit.
Els comentaris anònims són una plaga que han fet malbé un munt de blocs. Ho han fet, és clar, perquè no s'ha sabut tallar a temps. Però no és un problema sense solució, com aquí també s'ha demostrat.
Si no podem confiar que no s'insultarà ni hi haurà sortides de to, al menys hem de reclamar que tals coses es facin donant la cara. Vaja, em sembla a mi.
Mònica, i també Pilar, seria bo no confondre les coses. El problema no és que discrepem obertament sobre alguns aspectes de la història de la Mercè o que haguem arruinat no sé quin esperit festiu, que ja veus.
El problema és que se'ns ha colat un element que volia sembrar mala maror des de l'anonimat.
I diguem que si algun límit té aquest bloc és precisament aquest: discussió la que calgui, però el mal rollo exercit amb covardia aquí no. Em sembla que és una posició molt raonable que difícilment es podria qualificar de punyetes.
Rosa Mari Senosenain va morir fa pocs anys, si. Jo vivia al seu carrer, el Sant Lluís, i fins i tot va estar vivint a un pis de la meua família de lloguer en complir la majoria d'edat, i més tard a casa nostra i tot una temporada. Se li va probar de donar suport per part de la meua família en un moment en que ja es veia que anava perdent-se. Al final li vam perdre la pista, i hasta anys més tard no vaig sapiguer que treballava a la pizzeria de l'Adrià Roijals. Després ja vaig sapiguer que havia mort. No sabia lo de Julieta, si lo del seu germà, tothom lo coneixia per Bel. Fa molts anys que va faltar. I Toni, estàs fent lo correcte, los anònims poden fer malbé moltes coses que funcionen bé fins allavons.
Sóc Raúl Sanjuán. Estic totalment d' acord amb el que diu el Toni Gallardo, per cert de la classe del meu germà. En primer lloc, el tema de l' orgull d' haver estudiat a La Mercè i de la "mala premsa" que tenia en el seu moment davant els col.legis privats és un tema que potser interessant de parlar-ne, amb respecte és clar. Crec que és una evidència -difícilment rebatible- que el col.legi, al menys en l' época que estem parlant- estava considerat el col.legi dels pobres, els alumnes estavem mal vistos pel que podríem denominar la burgesia tortosina... També crec que és veritat que avui en dia, no estic segur que en aquell moment, però sí avui ens sentim molt orgullossos de l' educació pública que em rebut. I això gràcies a Dª. Montse, Dª. Cinta Curto, D. Santos, D. Agustín, Dª. Josefina... i tants altres excel.lents professors.
Per altra part, vull també sumar-me a l' homenatge cap als que ara ja no estan amb nosaltres per circumstàncies de la vida. I molt especialment cap al meu amic "Tolico", Dellá, que ja fa uns 12 ó 13 anys que va morir i que era una extraordinària persona, un tipo molt intel.ligent, molt carinyós i amb mala sort a la vida. Recordo que la seva mare va morir quan érem menuts i això no ho va poder superar. On estigue, un abraçada.
Ho he hagut de publicar com anònim perquè no hem deixava d' una altra manera.
Raúl Sanjuán.
A mí sempre hem va agradar dir que anaba al col-legi de la Mercè , tot i que tenía amigues, i dic amigues de veritat de les que passabem els estius juntes unes a casa de les altres, que anàben a la consolació. Recordo que als aniversaris de les meues amigues, jo era la única de la Mercè, i potser sí que hem veíen diferent a elles, peró jo mai no vaig voler sentir-me diferent i mai vaig tenir un sentiment de enveja ni menyspreada per elles, potser un es sent com es vol sentir, i no com volen que es sentigue els dem és. No puc presumir de ser inteligent, ni de tenir carrera, peró sí de ser jo mateixa de sempre i no tindre sentit del ridicul, ni de ser menys que els que es pensen que són més que jo. Penso que els que tenen problemes son ells, els que per ser feliços necesiten ser més de tot que els altres.
Jo , freigint i menjant, treballant i gastant i sí senyors del carrer Montcada (barri del rastre) i del col-legi de la Mercè de tota al vida.
Tinc de dir que actualment treballo amb bastantes noies de la consolació , bones companyes i competens, peró com podem coprobar per acabar treballant a la Lear no calía pagar.
De tots els col-legis surt de tot inteligents, treballadors i dropets,no teníen perquè destacar-se els de pago ni avergonyir-se el el públic.
PUES JA ESTA, AQUI QUEDA LA MEVA OPINIO.
i sí Raúl, aixó de Dellà si que és una llàstima, realment ho tenía tot com a persona i li feia falta tot el carinyo d`una mare, i aixó el va destrosar. Recordo perfectament el bé que dibuixaba i que D. Santos sempre li posaba molt bona nota de dibuix.
Publica un comentari a l'entrada