Guardioles amb història (1)

La Mercè conserva unes peces que molts portem a la memòria. Unes guardioles del Domund que van convertir-se en icona que apareixia a les fotos escolars de tota una època. Fa poc hem estat al col·legi i n'hem obtingut aquestes imatges.

Quan la Mercè era també parc de bombers

Joan Ramírez ens fa arribar una informació que aporta dades poc conegudes sobre la Mercè. És un document de l'any 1895 que ens informa que a l'escola, o si més no en el recinte del que havia estat l'antic convent de la Mercè, va funcionar-hi un parc de bombers.

El document és un text informatiu que apareixia en una mena de guia comercial d'aquell 1895. Era una guia publicitària, amb uns anuncis que el Joan Ramírez qualifica, amb tota la raó, de preciosos. Al final de l'entrada en reproduim tres que ens ha fet arribar. La guia incorporava també informació de servei, que en diríem avui: una relació d'establiments comercials tortosins ordenats per activitat, les tarifes telegràfiques i postals, els horaris dels trens, el nomènclator de carrers i places...

Una d'aquestes informacions era una mena de "manual de bombers", que incloïa les diferents alarmes que identificaven l'existència d'un incendi segons el sector de la ciutat. També assenyalava la plantilla, formada íntegrament per bombers voluntaris, sota la direcció de l'arquitecte municipal: els que tenim més de 40 anys encara recordem que la cosa funcionava encara així en la nostra infantesa. I finalment, s'indicava que el magatzem dels bombers, on es guardaven "los útiles y aparatos destinados á la estinción (sic) de incendios" estava situat "en la calle de la Merced, en los bajos del edificio ex-convento de la Merced, destinado á escuelas públicas de ambos sexos".

El Joan reforça la informació d'aquest document amb un record familiar del seu avi, que va ser bomber voluntari, que sempre comentava aquest fet.

Aquesta és l'altra pàgina que la guia comercial dedicava a la informació sobre el servei de bombers. Tot i que no s'hi esmenta la Mercè, la reproduim perquè té un interès innegable, ni que sigui el de la curiositat.

Caldria alguna recerca més perquè l'antic convent de la Mercè només era ocupat en part per l'escola. L'edifici principal, que havia estat el convent pròpiament dit, estava abandonat i molt deteriorat i va ser enderrocat amb posterioritat al 1895 per tal d'aixecar-hi el temple de la Reparació. No és descartable, no obstant, que s'usés com a magatzem de bombers. Aquest dubte ens sorgeix perquè tot i que el document de 1895 esmenta específicament l'escola, es refereix també al convent, que com heu vist no són exactament el mateix. Potser és una mera qüestió de denominacions: probablement la gent es referia com a convent a tot el recinte, inclosa la part on va aixecar-se l'escola, i no cal buscar-li tres peus al gat.

Tanquem l'entrada amb els tres fantàstics anuncis de la guia comercial del 1895 que ens ha fet arribar el Joan Ramírez.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (6)

Fins ara us havíem mostrat unes quantes "joies franquistes" que havien sobreviscut a la biblioteca de la Mercè. Però a l'escola s'havien conservat uns pocs exemplars de la celebèrrima Biblioteca Patufet, una col·lecció de literatura infantil que va arrencar l'any 1907 i va publicar 72 títols fins al 1938. La dictadura va impedir la continuïtat de la col·lecció, però no així de les reedicions: se'n van fer algunes als 40, de forma clandestina, i el 1982 es van editar algunes de les obres que Josep Maria Folch i Torres havia publicat a la col·lecció original. Durant la dictadura, a més, es van publicar algunes traduccions al castellà.

La Biblioteca Patufet va ser un intent seriós i reeixit de publicar literatura en català adreçada als joves. El més conegut dels autors de la col·lecció va ser Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), que signa 61 de les 72 edicions, però altres escriptors van publicar-hi també la seva obra: M. Marinel·lo, J. Morató, E. de Fuentes, P. Creuet, R. Suriñach Baell o P. Prat Gaballí. Entre els títols n'hi ha de mítics, com "Les aventures extraordinàries d'en Massagran", novel·la que Folch i Torres va publicar el 1910. En moltes ocasions no eren relats originals, sinó contalles tradicionals que els autors adaptaven.

A la biblioteca de la Mercè s'han conservat dos títols, "Per les terres roges" i "L'infant de la diligència". Tots són de Folch i Torres. Van publicar-se l'any 1935, amb il·lustracions de J. Llaverias. L'editor va ser Josep  Baguñá i el distribuidor un altre clàssic llibresc, "Hogar del libro, SA". Les tapes de color roig van ser la senya d'identitat de la col·lecció durant els anys 30. Tot i que la Biblioteca Patufet va tenir més de mitja dotzena de formats i dissenys, potser el més conegut és aquest de tapes vermelles.

Records i emocions personals sobre la Medalla d'Or

Ha fet dos anys de l'acte de la Medalla d'Or de Tortosa. Tinc aquell dia guardat com un petit tresor. Per aquelles coses de la vida, em vaig trobar fent un parlament a l'acte a l'Espai Sant Domènec. Vaig intentar fer-ho el millor possible i no sé si me'n vaig sortir. Només jo i alguna persona molt propera a mi sabem el que em va costar parlar en públic aquell dia i els dubtes que vaig tenir com qui diu fins hores abans.

A un servidor li bullien moltes emocions contraposades, algunes per qüestions personals recents en aquell moment, i no estava segur de no poder parlar a l'hora de la veritat. Que se'm fes un nus a la gola o fins i tot que em saltessin les llàgrimes. Algú va pensar que el discurs em va sortir com si coses com aquella jo les fes de tota la vida? Doncs no saben la processó que anava per dins.

Però ja que hi érem, i segurament tranquil·litzat pel simple fet de posar-me a parlar, vaig voler dir unes quantes coses i no limitar-me a fer un discurs florit. S'havia de reivindicar la trajectòria de la Mercè, però identificant els seus valors autèntics, sense maquillar-los de cap forma. Escola dels pobres? Doncs sí, sense cap vergonya, però amb un capital humà extraordinari que ho compensava amb escreix. I ja que era un acte en honor d'una escola, tampoc vaig voler renunciar a dir quatre coses que creia que s'havien de dir sobre la situació actual del sistema educatiu i del desastre que són els seus resultats. Si a algú li pot interessar el que vaig dir, pot trobar-ho aquí.

Poques coses han canviat des de llavors pel que fa al drama del fracàs escolar. Aquests dies estic escrivint, a estones, un article d'opinió sobre aquest tema. Quan l'acabi el penjaré també aquí. El títol que hi he posat, si més no provisionalment, no pot ser més clar: "Generació perduda". Sembla dramàtic, però el crec exacte.

Però no és d'això del que volia parlar ara, sinó comentar les emocions que vaig sentir aquell dia. Si llegiu el discurset que vaig fer, sobretot al principi i al final, les podreu veure bastant ben reflectides. L'emoció no venia únicament de la confiança que em van dipositar tots els organitzadors de l'acte, i que mai no agrairé prou, perquè estar present allà és una cosa que no ens tornarà a passar mai més en la vida. No, l'emoció venia també per la feina que havia precedit aquell 20 de febrer de 2010. Una feina que, per exemple, s'havia concretat en l'exposició commemorativa que duranta aquests dos anys ha pogut visitar-se a diverses sales i locals de Tortosa i Roquetes.

Vam treballar molt unes quantes persones i penso que cal recordar-ho perquè l'agraïment també els arribi. Van haver molts exalumnes, professionals i empreses que van aportar fotos per a l'exposició i van oferir el seu suport i ajut. Espero no deixar-me ningú: Àngel Ismael, Aurèlia Subirats, Joan Otero Roselló, Maria Jesús Nadal, Hermínia Sabater, Victòria Ventura Moratalla, Carme Castellà, Susanna Vela, Toia Segarra, Cinta Chavarria, Mateu Izquierdo, Carme Pla, Òscar Molina, Javi Lluís, Maria Lourdes Moreso, Laura Campanals, Ximo Solé, Rosa Maria Solé, Joan Josep Carot, Joan Ramírez, Maria Isabel Sabaté, Abraham Sebastià, Marta Martínez, El Punt, La Veu de l'Ebre, Diari de Tarragona, Cinta Monllaó i Maragarita Montañés.

No podem oblidar qui va patrocinar els costos de muntar l'exposició, que van ser la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tortosa i l'Ampa de la Mercè, que en aquella època presidia Javi Lluís. I també cal agrair les institucions, equipaments culturals i locals privats que en aquests dos anys han acollit l'exposició a les seves parets.

El matrimoni Joan Ramírez-Maria Isabel Sabaté es mereixen un comentari a banda. No tan sols han recuperat desenes de fotos que poden veure's aquí al bloc, sinó que han sufragat els plafons que s'han afegit a l'exposició i que amb tota justícia considerem com a fons gràfic familiar Ramírez-Sabaté. Moltes gràcies, Joan i Maria Isabel.

Hi ha més persones que van ajudar i vull esmentar especialment Fito Font, exalumne de la generació dels dinosaures, i gerent de Gràfica Dertosense, la històrica impremta del carrer Cervantes. No crec ni que Fito cobrís despeses, sense comptar les hores que li vam fer perdre (i que ell segurament no considera perdudes). Però coses com aquestes s'expliquen per l'estima i la gratitud cap a la Mercè.

Va haver-hi altres persones que van ser decisives per a l'èxit de la festa de la Medalla d'Or. Per algunes era la seva feina, sí, però la van fer bé i donant totes les facilitats. Del col·lectiu d'exalumnes, voldria destacar els que van estar més al peu del canó i espero no oblidar-me tampoc de ningú: la Cinta March, la Neus Jover, el José Manuel Cardona, la Susanna Ferreres o la Justina Gallardo.

A tots i a totes, moltes gràcies. Encara que vaig dir moltes coses personals i expressar opinions meves, jo només vaig parlar en nom de tots vosaltres. Ja sé que han passat dos anys i que potser ja no importa, però m'agradaria pensar que no vaig defraudar els que van voler que els representés en aquest acte tan important. Tant, que ja sabem que no veurem cap altra vegada en les nostres vides.

Nosaltres vam ser-hi (segon aniversari de la concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa)

El temps passa volant. Ja fa dos anys de l'històric 20 de febrer de 2010. El dia que la ciutat de Tortosa va lliurar la seva Medalla d'Or a la Mercè. La màxima distinció que concedeix l'Ajuntament reconeixia una dilatadíssima trajectòria (de més de 160 anys) al servei de l'educació de la igualtat d'oportunitats.

Va ser un dia carregat d'emocions. Fins i tot va ser emocionant l'acte purament institucional, celebrat a l'Espai Sant Domènec. Perquè coses així rarament es veuen més d'un cop a la vida. I com va comentar en el seu parlament qui era llavors director de la Mercè, Àngel Ismael, tots podrem dir, d'aquí molts anys, i mentre tinguem vida, que aquell dia nosaltres hi érem.

Hem volgut recordar aquest segon aniversari d'una manera senzilla. Per això publiquem un recull d'enllaços a totes les entrades que van fer-se al bloc sobre aquella gran festa. Que el gaudiu.


Àlbum de fotos de l'acte d'atorgament de la medalla d'or

La medalla d'or (i quin goig que fa)


Encara vaig tenir temps de fer algunes fotos (i 2)

Diari de Tarragona, 25 de febrer de 2010

Encara vaig tenir temps de fer algunes fotos


El fotógrafo... fotografiado... jejeje

Dinar 20 - Febrer - 2010

Biblioteca Marcel·lí Domingo, inauguració de l'expo: La Mercè. Una història en imatges

Premsa: Medalla d'Or


Asunción Sorribes, Mateu Izquierdo, Josep Otero i Joan Otero

Acte entrega de la Medalla d'or de la ciutat de Tortosa a l'Escola de la Mercè

Dinar, 20 - febrer - 2010

Espai Sant Domènec, lliurament Medalla d'Or