Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
dissabte, 10 de març del 2012
Guardioles amb història (1)
La Mercè conserva unes peces que molts portem a la memòria. Unes guardioles del Domund que van convertir-se en icona que apareixia a les fotos escolars de tota una època. Fa poc hem estat al col·legi i n'hem obtingut aquestes imatges.
1 comentari:
Joan Ramirez
ha dit...
Jo,d´això de les guardioles del Domund,tinc una anècdota una mica xocant. Quan anava a La Mercé,allá pels anys 56-57,sempre que es cel.lebrava la festa del Domund,hi havia una verdadera competició entre grups de la meua clase i de les altres, per veure qui feia més recaudació. Un any un dels components del grup on anava jo va tindre una ocurrència una mica estrafalària per a nois de la nostra edad.Se li va ocòrrer d´anar a passar la guardiola a la "Costa"o barri de detrás la Catedral. Vàrem començar a picar portes i com que era a una hora on es veu que allí era hora de dormir,van començar a sortir de les finestres dones,sobretot,molt emprenyades.Peró,al cap d´un rato i de veure que hi anavem a fer,es veu que els vam fer gràcia i elles mateixes es cridaven les unes a les altres. Al dia seguent,al col.legi,va ser triunfal per al nostre grup,pos la recaudació va ser la millor de tots los grups. Naturalment,els mestres mai van saber l´origen de tanta generositat.
1 comentari:
Jo,d´això de les guardioles del Domund,tinc una anècdota una mica xocant.
Quan anava a La Mercé,allá pels anys 56-57,sempre que es cel.lebrava la festa del Domund,hi havia una verdadera competició entre grups de la meua clase i de les altres, per veure qui feia més recaudació.
Un any un dels components del grup on anava jo va tindre una ocurrència una mica estrafalària per a nois de la nostra edad.Se li va ocòrrer d´anar a passar la guardiola a la "Costa"o barri de detrás la Catedral.
Vàrem començar a picar portes i com que era a una hora on es veu que allí era hora de dormir,van començar a sortir de les finestres dones,sobretot,molt emprenyades.Peró,al cap d´un rato i de veure que hi anavem a fer,es veu que els vam fer gràcia i elles mateixes es cridaven les unes a les altres.
Al dia seguent,al col.legi,va ser triunfal per al nostre grup,pos la recaudació va ser la millor de tots los grups.
Naturalment,els mestres mai van saber l´origen de tanta generositat.
Publica un comentari a l'entrada