dilluns, 22 de febrer del 2010

Asunción Sorribes, Mateu Izquierdo, Josep Otero i Joan Otero



Suposo que es penjaran altres entrades sobre els actes relacionats amb la Medalla d'Or de Tortosa, atorgada aquest 20 de febrer a la Mercè. La Neus Jové, de fet, ha estat la més ràpida de tots (i mentre escrivia això he vist aparèixer noves entrades). Jo només volia destacar dues imatges, corresponents a dues trobades (o retrobaments) personals que em van alegrar molt. No perquè les altres trobades no m'alegressin, sinó perquè aquestes tenien un component personal especial.

En primer lloc, va ser una gran alegria tornar a veure a l'Asunción Sorribes, la cuinera i portera de l'escola, en l'època del carrer Montcada. Després de 31 anys, va ser un goig tornar-la a veure, acompanyada pel seu fill Mateu Izquierdo, que ja va venir a la trobada que es va fer als Reguers el novembre passat. La senyora Asunción no ha canviat gaire, però, emmig de la gentada que hi havia a l'Espai Sant Domènec. em va costar reconèixer-la. Jo no em quedava al menjador, però tenia una gran amistat amb el Mateu, i anava molt sovint a casa seva. Tots els que vau anar al carre Montcada recordareu les escales que hi havia al pati interior, per on es pujava el pis de la portera.

L'altra alegria va ser trobar al senyor Josep Otero, exalumne i potser la persona viva més emblemàtica de l'esport tortosí. Però sobretot va ser una alegria poder "conèixer" personalment al seu fill, Joan Otero, amb qui tenia una relació virtual a través d'aquest bloc des del juny de 2008. El Joan Otero és un col·laborador d'excepció d'aquest bloc i de la comunitat de la Mercè. Ha aportat fotografies extraordinàries, entre elles la més antiga de les que hi ha penjades en aquest bloc, i que data de 1905. També hi ha imatges seves a l'exposició que podeu veure aquests dies a la biblioteca Marcel·lí Domingo.

El més bo és que Joan Otero no és exalumne. Ell va anar a Sant Lluís, però el mou tal estima per les coses de Tortosa que ha regirat casa seva i les cases de la família a la recerca de fotos i materials diversos. També està preparant-ne una de sonada amb motiu del centenari del Club Deportiu Tortosa, entitat que, per cert, també rebrà, properament, la medalla d'or de Tortosa.

Amb la seva modèstia, no vol penjar directament aquí les seves troballes. Gustosament, me n'he encarregat jo d'anar-ho fent i aprofito per dir que tinc pendent de penjar les seves últimes aportacions. Ara que la feina de preparar els actes de la medalla d'or ha acabat, m'hi posaré.

Els actes del 20 de febrer de 2010 van ser emocionants de debó. Fins i tot els més institucionals. Hi ha coses que només passen un cop a la vida. I com va comentar algú, crec que el director de l'escola, tots podrem dir, d'aquí molts anys, i mentre tinguem vida, que aquell dia nosaltres hi érem.

2 comentaris:

Leo ha dit...

Bonitas palabras...si señor.

Joan Otero ha dit...

Gràcies Toni per la teva referència al meu pare.
Agrair-te l'oportunitat de participar en la vostra - nostra festa i quan una barca ja va ben dirigida, amb la proa a sotavento, és molt fàcil col.laborar. Espero fer-ho mès vegades.
Moltes felicitats.