La família d'exalumnes Balagué Manuel

A través de Joan Otero Roselló, col·laborar per excel·lència d'aquest bloc, ens arriben noves imatges de la història de la Mercè. Són imatges de les exalumnes Balagué Manuel, tres germanes que van anar a l'escola als anys 40 del segle passat. 

D'esquerra a dreta de la foto, són Àngels, Pepita i Maria Balagué Manuel. Avui només viu ja la Pepita, una persona que conserva material molt valuós per a la història escolar no tan sols de la Mercè, sinó per a la del país. En concret, llibres de text d'aquelles èpoques remotes que avui en dia són buscadíssims i pràcticament introbables.

En aquesta foto de grup, també dels anys quaranta, Pepita Balagué Manuel és la noia amb trenes que està dreta davant d'una altra que porta una bata o un abric de color blanc.

Pepita Balagué va ser una de les alumnes que l'any 1940 es van reintegrar a una certa normalitat acadèmica després de la guerra i el primer any de postguerra. Com hem explicat en una entrada d'octubre de 2011 (cliqueu aquí), el curs 1939-1940 va impartir-se a una casa del carrer Sant Felip Neri. Després de l'estiu de 1940, es van reiniciar les classes a l'edifici del carrer de la Mercè, el primer que va tenir l'escola. Cinquanta anys després, el 1990, les noies que van recomençar els estudis van organitzar una trobada, de la qual també us hem parlat anteriorment (podeu clicar aquí, aquí, aquí o aquí). En la foto que publiquem a continuació, Pepita Balagué és la tercera començat per l'esquerra.

Gràcies al bar Sport de Tortosa

Aquest passat cap de setmana vam despenjar l'exposició que durant el darrer mig any s'ha pogut veure al Bar Sport de Tortosa. Era una tria de les imatges més antigues d'entre les que formen l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", que els exalumnes vam posar en marxa fa gairebé dos anys.

Vam voler que Manolo Colomé Vallés, actual titular de l'establiment, despengés la darrera imatge. Era una forma simbòlica d'agrair-li la col·laboració. I és que l'Sport no ens ha cedit durant mesos una paret qualsevol. Ens han deixat una sala del local que anomenen Sala Vuit Peces, perquè hi tenen penjades habitualment vuit pintures propietat de la família. Aquesta era una singularitat tan especial que ens hi vam adaptar, tot triant vuit de les fotografies de l'exposició. I per reforçar la singularitat vam escollir també les més antigues (elegir per criteris temàtics, en tot cas, hauria estat gairebé impossible).

L'agraïment cap fer-lo extensiu a la mare del Manolo, la Pepita Vallés Rallo, exalumna dels anys de la guerra civil i la postguerra que ha participat, i molt activament, en les activitats que els exalumnes venim organitzant en els darrers tres anys i mig.

L'exhibició pública d'aquestes imatges sempre ha estat molt útil. No tan sols pel gaudi que ha representat per molts exalumnes retrobar rastres del seu passat escolar. És que el pas de l'exposició per diferents indrets ha fet aflorar noves imatges. Quan un veu aquest material sempre pensa que a casa en té més i que el podria buscar i fer-nos-el arribar. Aportar-lo al fons gràfic que anem acumulant és una forma no tan de preservar-lo com de compartir-lo. Al bar Sport això ha passat i ha demostrat que l'esperit de la Mercè pot estar més o menys adormit, però que no ha mort.

Ara, l'exposició es pren un breu respir. Hem de fer algunes petites reparacions i plantejar com encarem el futur, després de prop de dos anys de "gira" per Tortosa, Roquetes, Jesús, Bítem i els Reguers. Molt probablement, l'exposició passarà els propers mesos exhibint-se fora de les Terres de l'Ebre. De fet, hi ha dates compromeses de l'any 2013. Us anirem informant de tot plegat.

Els exalumnes lliurem llibres a l'escola

Aquesta tarda del 13 de gener de 2012, el col·lectiu d'exalumnes hem fet lliurament a l'escola de la Mercè del lot de llibres que vam adquirir dins de la campanya que vol "omplir" la biblioteca del centre (més informació, aquí). Sempre és una satisfacció anar a la Mercè, però la felicitat és doble si podem contribuir a la millora de la nostra escola. Com vam dir el dia que va presentar-se la campanya, un dels nostres objectius és donar suport a l'actual escola, en agraïment pel molt que aquesta ens va donar quan en vam ser alumnes.


Podeu trobar més informació sobre aquesta donació aquí i aquí.

Alguns hem aprofitat per fer una donació de llibres a títol particular, perquè el nostre compromís amb la Mercè és molt personal, a banda del que puguem fer de forma més o menys pública. També un goig, és clar.

Recordem que la campanya de recollida de llibres continua oberta fins al 20 de gener. Poden donar-se llibres tant nous com usats, així com jocs didàctis. La donació pot fer-se directament a l'escola (carrer Providència 11-15) i a l'Institut de l'Ebre (avinguda Cristòfol Colom 34-42), dins de l'horari escolar. Una altra fórmula és comprar un llibre a diferents establiments tortosins, com La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Papereria Cris, Didó i altres. Les llibreries faran arribar les donacions a l'escola, un cop acabi la campanya.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (2)

Les perles escolars del franquisme no són les úniques joies que es conserven a la biblioteca de l'escola de la Mercè de Tortosa. També s'hi han fet troballes editorials més antigues. Per exemple, un llibre editat l'any 1911, "Escritos Heortásticos", dedicat al músic tortosí Felip Pedrell. L'obra és d'autor desconegut, però figura com a editor el Casal Social de l'Orfeó Tortosí.

El mateix dia que va presentar-se la campanya de recollida de llibres, el passat 13 de desembre (vegeu-ho aquí), els professors que assistien a l'acte ens van comentar una curiositat sobre el títol d'aquesta obra. El mot "heortástico", que havien buscat als diccionaris (tant als impresos com als que es troben per internet), sense arribar a trobar-ne el significat. El contingut del llibre tampoc és que doni gaires pistes del significat de tan poc habitual paraula.

Nosaltres hem fet també una petita recerca i l'única referència que hem trobat a la xarxa és que el mot en qüestió es refereixi a alguns aspectes dels estudis bíblics, però sense confirmació. Quan una eina tan potent com Google només és capaç de donar-te dos o tres resultats, i a sobre imprecisos i gens definitius ni aclaridors... Però també cal dir que un llibre dedicat a un músic i editat per una entitat musical no acaba de lligar amb els estudis bíblics.

Com que ens ha acabat picant la curiositat, hem fet una consulta a la Real Academia Española. El llibre i el seu títol són en castellà i, per tant, qui millor que l'acadèmia de la llengua espanyola podia saber què significa "heortástico". Aprofitem per recordar que la RAE compta amb un servei de consulta a través d'Internet molt eficaç i gratuït.  Però la resposta a la consulta no resol el problema, perquè a la RAE no li consta l'existència, ni present ni al llarg de la història d'aquest terme. Copiem aquí la resposta que ens han fet arribar:

"Con nuestros procedimientos de búsquedas hemos podido rastrear centenares de diccionarios tanto españoles como hispanoamericanos desde el siglo XV hasta hoy y no hemos encontrado en ninguno lo que usted nos indica.

Del mismo modo, hemos realizado diversas búsquedas en nuestros extensos bancos de datos para intentar encontrar ese supuesto empleo en algún texto de cualquier época y tampoco hemos podido documentarlo.

En suma, no es voz de uso de nuestra lengua, hasta el punto de que ni siquiera aparece ningún caso en búsquedas en Internet a través de Google u otras herramientas análogas".

En definitiva, un autèntic misteri que ens agradaria aclarir, tot i que serà difícil.

L'edifici actual de l'escola complirà enguany 25 anys

El temps passa amb una velocitat... Aquest 2012 es compleix el 25è aniversari de l'actual edifici de l'escola de la Mercè, el situat al carrer de la Providència, al barri del Rastre de Tortosa. És el tercer edifici que ocupa l'escola en els seus gairebé 164 anys d'història (els complirà el 7 de juny). Els dos anteriors, com és sabut, van ser el del carrer de la Mercè (des de la fundació fins al desembre de l'any 1970) i el del carrer Montcada (del gener de 1971 al novembre de 1982).

Haureu comprovat, sumant i restant anys, que hi ha un buït de cinc anys. Són els cinc anys de lluita per la construcció de la nova escola, època durant la qual el centre va sobreviure com va poder, escampat a títol provisional per diferents ubicacions de Tortosa. Només la perseverança de la comunitat educativa de l'època va empènyer l'Administració. Una perseverança tant dels professors, que es van posar al capdavant de totes les protestes i manifestacions, com de les famílies, que en una immensa majoria es van mantenir fidels a la Mercè, sense renunciar a la que era, si no comptem l'escola de Remolins, l'única oferta d'ensenyament públic del nucli antic (fins i tot del centre) de Tortosa.

Tots recordem don Joan Redó,  a les manifestacions, dirigint guitarra en mà la interpretació col·lectiva d'una cançó que havia escrit. El seu títol "La Mercè, quan s'ha de fer" va acabar presidint les pancartes d'aquelles mobilitzacions. Els testimonis gràfics que hem recollit en aquest bloc ens mostren també don Agustí Subirats a primera fila de les manifestacions, assistint als plens municipals en què es tocaven assumptes relacionats amb el problema...

Seria injust fer una llista, perquè molts altres professors van participar d'aquella lluita. Però no podem oblidar l'enteresa que va demostrar el director de l'època, el ja difunt don Joan Castellà. Deien que era home de poc caràcter, però va estar a l'alçada. Potser va ser amb una feina d'autèntica formiga i menys vistosa. Una feina no exempta de plantar cara quan calia. Es conta l'anècdota d'una conversa entre don Joan i el ministre d'Educació José Maria Maravall (en tenim fotos), aprofitant una visita d'aquest darrer a Tortosa. El ministre li va retreure al director que l'escola tenia un nombre molt escàs d'alumnes. Don Joan li va replicar, enèrgicament, que què esperava d'un centre desperdigat per fins a cinc emplaçaments diferents i sense pràcticament cap servei.

 

El setembre del 1987 obria les portes la nova escola. La inauguració oficial va celebrar-se el 21 de desembre. Creiem que val la pena recordar aquesta història i fins i tot commemorar-la. No és tan sols la història de la supervivència d'una escola. És la història de la mobilització social i ciutadana més gran que hi ha hagut mai a Tortosa, després de les protestes contra els transvasaments de l'Ebre.