El temps passa amb una velocitat... Aquest 2012 es compleix el 25è aniversari de l'actual edifici de l'escola de la Mercè, el situat al carrer de la Providència, al barri del Rastre de Tortosa. És el tercer edifici que ocupa l'escola en els seus gairebé 164 anys d'història (els complirà el 7 de juny). Els dos anteriors, com és sabut, van ser el del carrer de la Mercè (des de la fundació fins al desembre de l'any 1970) i el del carrer Montcada (del gener de 1971 al novembre de 1982).
Haureu comprovat, sumant i restant anys, que hi ha un buït de cinc anys. Són els cinc anys de lluita per la construcció de la nova escola, època durant la qual el centre va sobreviure com va poder, escampat a títol provisional per diferents ubicacions de Tortosa. Només la perseverança de la comunitat educativa de l'època va empènyer l'Administració. Una perseverança tant dels professors, que es van posar al capdavant de totes les protestes i manifestacions, com de les famílies, que en una immensa majoria es van mantenir fidels a la Mercè, sense renunciar a la que era, si no comptem l'escola de Remolins, l'única oferta d'ensenyament públic del nucli antic (fins i tot del centre) de Tortosa.
Tots recordem don Joan Redó, a les manifestacions, dirigint guitarra en mà la interpretació col·lectiva d'una cançó que havia escrit. El seu títol "La Mercè, quan s'ha de fer" va acabar presidint les pancartes d'aquelles mobilitzacions. Els testimonis gràfics que hem recollit en aquest bloc ens mostren també don Agustí Subirats a primera fila de les manifestacions, assistint als plens municipals en què es tocaven assumptes relacionats amb el problema...
Seria injust fer una llista, perquè molts altres professors van participar d'aquella lluita. Però no podem oblidar l'enteresa que va demostrar el director de l'època, el ja difunt don Joan Castellà. Deien que era home de poc caràcter, però va estar a l'alçada. Potser va ser amb una feina d'autèntica formiga i menys vistosa. Una feina no exempta de plantar cara quan calia. Es conta l'anècdota d'una conversa entre don Joan i el ministre d'Educació José Maria Maravall (en tenim fotos), aprofitant una visita d'aquest darrer a Tortosa. El ministre li va retreure al director que l'escola tenia un nombre molt escàs d'alumnes. Don Joan li va replicar, enèrgicament, que què esperava d'un centre desperdigat per fins a cinc emplaçaments diferents i sense pràcticament cap servei.
El setembre del 1987 obria les portes la nova escola. La inauguració oficial va celebrar-se el 21 de desembre. Creiem que val la pena recordar aquesta història i fins i tot commemorar-la. No és tan sols la història de la supervivència d'una escola. És la història de la mobilització social i ciutadana més gran que hi ha hagut mai a Tortosa, després de les protestes contra els transvasaments de l'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada