AVUI HE VIST L'ESTEL D'AQUESTA QUINZENA .
L'ARTICLE DE L'ILDEFONSO GARCIA AGUILERA NO TE DESPERDICI ES MARAVELLOS
TOTS EL NOMS QUE DIU M'HAN RETORNAT AL COLE DEL CARRER DE LA MERÇE I AL "ESTADI" DE TENASSES (QUIN GRAN CAMP) . M'AGRADARIA VORE ALGUNA FOTO D'AQUELLES ALINEACIONS "MITIQUES" DE DON MARIANO LALANA.
PER CERT AL ARTICLE NOMBRA UNA PILOTADA D'UN NOI QUE ES DIA ESCORIHUELA
AQUET NOI DEBIA FE UNS 8o KGS. BONS ALS 10 ANYS. PER LO TANT LA SENTIDA VA SER BONA. I L'BANDERIN DEL SEUS GERMANS, LA CATI, EL TONI, LA MANUELA Y.....
NO HEM RECORDO

FINS UN ALTRA.

Hola me llamo Pilar Rodríguez Saura, aqui os mando una foto del curso de 3º y una que esta mi hermano.

Me hizo ilusión cuando me entere de la reunión, volver a ver a algunos compañeros que hace tiempo que no he visto, lo que me dio pena es saber la muerte de Don Santos, bueno saludos para todos y nos vemos en la reunión.

recordtori a Doña Montserrat Viladrich

¡Hola companys!, molt contenta d'anar recordant cosetes, pero les meves paraules van dirigides a Doña Montserrat Viladrich, una gran professora ja que la seva mort em va afectar ,per la meva joventut i perque jo l'havia cuidat a l'hospital era una gran personeta y molt dolçeta, recordo el seu enterro com a multitudinari al Altar major de la Catedral. Una abraçada.

L'altra foto del 1970

Aquesta és l'altra classe de l'any 1970 que ens ha facilitat Jesús Carot.

Fotos de germans

El rescat de fotos mig perdudes a qualsevol calaix m'ha permès descobrir un fet que tenia oblidat: les fotos que ens feien als germans, a la vegada que ens feien les fotos de grup per cada classe. Jo me'n recordava les fotos individuals que ens van fer l'any 1972, perquè el banderí en què anava la imatge és tan innenarrable que resulta difícil d'oblidar. Però aquí tenim una evidència que també ens feien fotos de dos en dos, o de tres en tres, als germans que anàvem a l'escola. Generalment, llevat del cas dels bessons (no en recordo que n'hi hagués cap), de diferents cursos.

S'ha de dir que tot plegat era un muntatge comercial de primera, perquè pocs eren els pares i les mares que es resistien a comprar les fotos. Però no ho criticarem a aquestes alçades. Entre altres motius, perquè ara podem gaudir d'autèntiques joies. Llavors es van pagar els diners que en demanaven. Avui no tenen preu.

L'altre dia, la meva germana, va penjar la meva foto del banderí i una que ens van fer a tots dos. Me n'ha enviat una altra, aquesta que penjo aquí. Ja érem una mica més grans en relació a l'anterior.

I el que són les coses, ha estat veure aquesta imatge i comprovar que la meva filla petita, que té nou anys, és clavada a la Justina que apareix en aquesta foto, llevat del cabell i dels ulls, que els té bastant més clars. En tot cas, tot allò dels pèsols o dels cigrons que ens explicaven a Ciències Naturals, per fer-nos entendre les lleis genètiques de Mendel, troba aquí un altre exemple.