Quatre anys de bloc

Sembla mentida, però avui, 5 d'abril de 2012, aquest modest racó d'internet compleix quatre anys. Queda lluny (més de 400.000 visites després, per ser precisos) aquell 5 d'abril de 2008 en què el bloc començava a caminar, amb una entrada (vegeu-la aquí) que no explicava gaire cosa més que es preparava una trobada d'exalumnes per al següent 7 de juny. Però als pocs dies la cosa s'animava amb una entrada que va marcar un punt d'inflexió.

Era una entrada que seria històrica (cliqueu aquí), publicada el 13 d'abril per Susanna Ferreres, una de les organitzadores de la trobada. Hi apareixia una foto de la seva època escolar: una foto dels nascuts l'any 1968. Era la primera dels centenars que s'han publicat des de llavors. A la bola de neu que acabaria corrent imparable muntanya avall li va costar una mica arrencar. Però l'1 de maig, Pilar Lalana publicada la segona foto antiga. I a partir d'aquí la cosa ja no es va aturar.

A mesura que s'acostava la data màgica del 7 de juny a tots ens va agafar un afany per recuperar els nostres records fotogràfics de la Mercè i compartir-los amb els nostres antics companys a través d'aquest bloc. Van ser dies del tot meravellosos, tant per l'esperit de la Mercè com per les persones que pensem que internet és un dels millors invents de la història. Eren aquelles jornades en què el bloc va arribar a assolir més de 12.000 visites diàries. Una autèntica bogeria que costava de creure fins que t'asseguraves que el servei d'estadístiques del bloc estava funcionant correctament, però que demostrava un munt de coses sobre aquest internet que coneixem amb el nom de xarxes socials, o també com a 2.0.

L'èxtasi va arribar en els dies immediatament anteriors i posteriors al 7 de juny de 2008. Recordo que la cosa va ser tan grossa que el 9 de juny, el dilluns següent a la trobada, un servidor feia cap a Barcelona a explicar l'experiència d'aquest bloc davant dels alumnes d'un curs sobre nous canals d'informació i comunicació. Entre els alumnes, hi havia persones amb trenta anys d'experiència en el món del màrqueting i que s'havien de pessigar per creure que el resultat del nostre bloc no era un somni.

Bé, en part s'havien de pessigar perquè si feien un curs era perquè tota la seva experiència era analògica i no acabaven d'entendre les possibilitats del món digital. Era precisament aquesta "incapacitat" (que no sé si van corregir, espero que sí) el que els impedia entendre l'"èxit" d'un bloc del tot amateur i que no tenia cap mena d'inversió econòmica al darrera. Tinc gravades les cares d'alguns d'aquells experts, desfassats però experts (i alguns molt bons), quan escoltaven que érem una colla bàsicament de quarantins, analfabets digitals la majoria, que feia igual trenta anys que no ens havíem vist i que proveníem d'un territori on l'escletxa digital és especialment marcada. Sort que el director del curs, un professor de gran prestigi en aquest món professional, em va avalar. Si no, no sé si s'ho haurien cregut.

He hagut d'explicar l'experiència d'aquest bloc en altres cursos i fòrums professionals. També n'he escrit uns quants articles. És possible que en algun moment qui m'escoltava o em llegia hagi pogut pensar que el meu entusiasme pel fenomen 2.0 que hem viscut superava la meva estima per la Mercè. No crec que sigui així. Segurament, tot plegat no hauria estat possible sense una cosa i l'altra es donessin a la vegada. Parlo per mi, òbviament, tot assumint que els que eren analfabets digitals aquella primavera de 2008 van poder ser protagonistes actius d'internet (no mers receptors), molt probablement empesos per la força de l'estima per la nostra escola.

La nostàlgia va ser importantíssima en aquella explosió que, molt moderada, això sí, encara conserva la vida. Però que no era nostàlgia únicament va demostrar-ho el fet que uns quants dels que van alfabetitzar-se digitalment en aquest bloc han acabat impulsant altres mogudes digitals. Algunes, fins i tot, no tenen res a veure amb la Mercè. Però això no és dolent, tot el contrari. Internet és un món d'oportunitats. No dic que siguin només oportunitats econòmiques, que també. És, per damunt d'altres coses, l'oportunitat de continuar aprenent (o de tornar a aprendre de nou) i sobretot la de compartir-ho.

Compartir és un verb que moltes persones encara no saben conjugar adequadament. És més fàcil imposar el propi punt de vista o el que un creu que són les coses. Però si hi ha dos verbs fonamentals per encarar el futur són aquests: renovar-se i compartir. Aquest bloc ha demostrat, molt modestament però ha demostrat, que aquesta idea és correcta. Toca disfrutar-ho mentre vulguem.

Aquesta va ser la primera "foto escolar" publicada al bloc. La va penjar Susanna Ferreres i és dels nascuts l'any 1968, quan feien cinquè de la desapareguda EGB.