Feia algun temps que teniem pendent de contar una història sensancional. Modesta, però sensacional perquè demostra què podem aconseguir gràcies a invents com aquest racó d'internet, per no parlar de les xarxes socials en general. El cas és que a principis d'enguany es va posar en contacte amb nosaltres, via Facebook, una família resident a l'àrea metropolitana de Barcelona. Alba Cabrera Angarita ens demanava ajut en una qüestió en la qual no se'n sortien. Buscaven algun exemplar del llibre "Leedme niñas", una obra de gran èxit a l'escola franquista, per regalar-li a la seva sogra, Bella Santana, amb motiu del seu vuitantè aniversari.
La Bella Santana va néixer a Lepe i, amb la immigració del segle XX, es va instal·lar a Cornellà, on va néixer el seu fill, Enrique, el marit de l'Alba. No tenien cap relació amb Tortosa o amb la Mercè, però buscant on aconseguir un exemplar del llibre van anar a parar al nostre bloc. El 12 d'abril del 2011 havíem publicat una sèrie de tres entrades (cliqueu aquí per veure-les) sobre aquest llibre, popularíssim durant la dictadura, gràcies al fet que Joan Otero, un altre gran col·laborador del bloc, n'havia trobat un exemplar a Tortosa.
Cal dir que és pràcticament impossible localitzar cap exemplar d'aquesta obra que estigui a la venda. Es tracta de peces valuosíssimes i se'n conserven exemplars fins i tot a alguns museus. A Internet hi ha literalment milers d'anuncis de persones que en volen comprar... I ves per on que la xarxa del bloc havia localitzat el que conservava l'exalumna Pepita Balagué Manuel, una de les noies que van reprendre l'activitat acadèmica a la Mercè el curs 1940-1941, després del sotrac de la Guerra Civil i del curs 1939-1940, quan les classes van fer-se a un edifici proper del carrer Sant Felip Neri (vegeu la història aquí).
La família de la Bella Santana volia donar-li l'alegria de la seva vida, perquè ella parlava tot sovint del llibre que havia tingut a l'escola, al seu Lepe natal, i comentava el plaer que li produiria tornar-lo a tenir entre les mans. I nosaltres en "teníem" un exemplar. L'Alba Cabrera estava disposada a comprar-lo, que demanéssim el que vulguéssim. Però va entendre perfectament que hi ha coses que, simplement, no es venen. Era el mateix desig que tenien ells i la seva sogra, però a la inversa.
Però vam trobar una solució. Joan Otero va escannejar el llibre sencer i va enviar els documents a la família de Cornellà. Aquests van poder imprimir i enquardenar una rèplica del llibre, No va poder ser una rèplica exacta, però sí més que suficient per fer enormement feliç a la Bella Santana. Nosaltres no hi érem, però els comentaris que ens va fer arribar l'Alba Cabrera parlen per ells mateixos: "La meva sogra es va emocionar moltíssim. Era important per ella i va ser preciós. Va plorar moltíssim i ens va fer plorar a tots, els seus fills i els seus néts. Tots".
L'Alba és una persona molt i molt religiosa i ens diu que Déu va intervenir en el contacte que vam fer. Un servidor, que més aviat peca de poc religiós (per no dir que gens), li ha contestat que hem d'estar-li agraïts a internet.
En definitiva, a algú li pot semblar que aquest és un relat pocasolta, però què voleu que us digui... Penso, personalment, que és una història que val la pena contar-la. Tots els que hi hem intervingut hem acabat emocionats de debò. I per aquelles coses no sé si miraculoses, però sí meravelloses, que té de tant en tant la vida, la Bella Santana ha començat a recuperar els seus records escolars: les fotos, les mestres, les cançons que es cantaven... Un autèntic tresor.
I el més bo: no sabem si al final podrà ser, però hem mig emparaulat una trobada entre la Bella Santana i la Pepita Balagué. Si aconseguim fer-la, us l'explicarem i confiem que compartireu l'alegria de coses tan senzilles, però tan bones, com aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada